Aquesta informació és indispensable, juntament amb la de les diferents fires d’FP que es desenvolupen al llarg i ample del país, per fer-se un llistat dels centres educatius per quan comenci el període de preinscripció de cada cicle. Amb la nova llei d’FP tenim els de grau bàsic, grau mitjà, grau superior, cursos d’especialització, programes de formació i inserció (PFI) i els itineraris formatius específics (IFE).
L’FP, gràcies a la seva alta ocupabilitat i la gran inserció laboral dels seus cicles, està guanyant any rere any més alumnat. Atès que és molt difícil de preveure quantes persones s’hi volen preinscriure, hauríem de considerar una part de la població que està interessada a cursar formació professional sense provenir de la continuïtat de l’ESO.
Alguns exemples: un col·lectiu seria el format per aquelles persones que van abandonar els estudis prematurament i que volen tornar a reprendre’ls. Un altre seria el de les persones que vulguin qualificar-se o requalificar-se amb edats compreses entre els setze anys fins als 65.
Això implica un canvi de paradigma. L’oferta no ha d’estar pensada únicament i exclusiva en la continuïtat educativa (50% de les places), sinó en tot el conjunt: persones desocupades, persones que volen una nova oportunitat i persones que es vulguin requalificar professionalment. Per tant, si no hi ha prospecció podem trobar-nos amb un dèficit de places permanent. En una recent roda de premsa per presentar l’oferta formativa del curs vinent, el Departament d’Educació ha anunciat un increment d’unes 7.600 places més respecte al curs passat, un 5% de l’augment de l’oferta total d’enguany, però ho ha fet sense abans haver realitzat una prospecció i una planificació de l’oferta educativa d’FP.
Enguany, el 19 d’abril s‘han publicitat el nombre de places de l’oferta inicial. A partir del 20 d’abril fins al dia 26 d’abril, els alumnes de 4t d’ESO poden presentar les seves peticions en el CFGM. El període de presentació per l’alumnat sense continuïtat d’escolarització, aquell que actualment no està cursant 4t d’ESO o ensenyaments equivalents serà del 17 al 23 de maig. Val a dir que aquesta distinció entre continuïtat i no continuïtat vulnera el principi d’universalització de la matrícula. Moltes persones quedaran fora del sistema, exclosos perquè les places ja estaran cobertes.
Trobem a faltar una política de beques que contempli que no tot l’alumnat prové de la mateixa localitat o comarca, ja que les places d’FP són d’àmbit nacional i s’hi entra per nota. De vegades es parla molt de la mobilitat internacional i es desatén la intraterritorial. Per això cal una política decidida de beques que no deixi fora ningú per raons econòmiques.
<h4>Quins tipus de centres d’FP podem tenir a Catalunya segons la nova Llei Orgànica d’FP?</h4>
La LOFP crea una nova xarxa de centres d’FP que s’adeqüen i complementen entre ells segons el mapa de l’FP que cada comunitat autònoma dissenyi en funció les seves necessitats sectorials i de la seva disponibilitat de recursos. La LOFP estableix que hi poden haver set tipus de centres:
a) Els centres públics i privats autoritzats i acreditats a aquest efecte per l’administració competent, els quals poden oferir estudis d’FP amb d’altres com primària, ESO i batxillerat, aquests són actualment la majoria de centres que tenim a Catalunya.
b) Els centres integrats d’FP, especialitzats en FP. Dissortadament, a Catalunya encara no en tenim cap, ja que el decret de Centres Integrats no està ni elaborat ni publicat, la qual cosa ens resta competitivitat respecte a altres CCAA que sí el tenen. Cal apuntar que uns quants centres dels actuals podrien ser-ho perfectament. El món de l’FP reclama al govern d’Aragonès que publiqui com més aviat millor el decret que reguli els centres integrats d’FP a Catalunya, perquè sense centres integrats no podrem mai parlar de la integració real dels sistemes d’FP, per molta propaganda mediàtica que es vulgui fer en rodes de premsa conjuntes entre els consellers Torrent i González-Cambray.
c) Els centres de referència nacional, amb els requisits i en les condicions establertes a aquest efecte pel Ministeri d’Educació i FP.
d) Els centres d’excel·lència de formació professional designats per l’Administració General d’Estat.
e) Els organismes, públics o privats, amb els quals les administracions competents subscriguin convenis o estableixin qualsevol altra fórmula de col·laboració.
f) Les empreses, públiques o privades, que, amb mitjans propis o contractats externament, desenvolupin accions formatives incloses en el Catàleg Nacional d’Ofertes de Formació Professional per als seus propis treballadors, en les condicions que es regulin.
g) Finalment dir que l’article 80 de la nova llei estableix que podran situar-se a Espanya centres estrangers de formació professional que es regiran pel que es disposa en els convenis internacionals, així com pel que es disposi reglamentàriament. L’autorització per impartir ofertes de formació professional del país d’origen no pressuposarà el reconeixement, a l’efecte d’homologació o convalidació, de les titulacions atorgades per aquests centres.
Aquesta diversitat de centres requereix que les administracions tinguin juntament amb els agents socials uns criteris molt clars de distribució de l’oferta formativa per tal que atengui a les necessitats de les persones, els territoris i les empreses. S’haurà de redissenyar el mapa formatiu de Catalunya.
El Consorci d’Educació de Barcelona està fent una reordenació dels centres de la ciutat en el Pla Director 2025-2030 sense pactar el seu disseny amb els agents socials. I això, al nostre entendre, és un greu error, ja que el mapa formatiu de Catalunya és una necessitat del sistema, i, per tant, l’hem de configurar conjuntament, realitzant les prospeccions necessàries per equilibrar formativament els territoris.
Un dels nostres objectius principals ha de ser evitar els desequilibris entre l’oferta i la demanda de places d’FP, tal com va passar l’any 2021, quan al voltant de 25.000 persones es van quedar sense la petició inicial i gràcies a la pressió social el Departament va haver d’obrir un període extraordinari d’inscripció al setembre. Excepcionalment, es van desviar alumnes a l’Institut Obert de Catalunya i les ràtios es van incrementar un 10%, omplint les aules amb 33 alumnes o més. Així i tot, uns 1.500 alumnes es van quedar sense plaça. Tenim, doncs, el doble repte d’adequar el mapa formatiu a cada realitat territorial i al mateix temps procurar no excloure ningú del seu dret a la formació. El país i els seus habitants ens ho exigeixen! No hem de repetir els errors de l’any passat.
