Amb la nova llei de ciència en vigor des d’abans-d’ahir, Espanya vol posar fi a la fugida dels científics a altres països per les males condicions laborals que acumulen des de 2010. Opta pel model indefinit i es compromet a una major inversió en R+D+I.
La llei s’aprovava definitivament després que en primera volta al Congrés rebés unanimitat de vots favorables a reformar el sistema científic públic espanyol que es veia ofegat per processos burocràtics i tenia precaritzats als científics menors de 45 anys. El consens va saltar pels aires al Senat amb l’aprovació d’una esmena del Partit Popular que defensava mantenir els contractes temporals en casos concrets. Va rebre el suport de Vox, PNB, Junts i Esquerra Republicana.
Els populars van fer seva la demanda d’alguns referents de la ciència espanyola com: Luis Serrano, director del Centre de Regulació Genòmica; Nuria Rius, directora de l’Institut de Física Corpuscular; Vicente Andrés, director d’investigació bàsica del Centre Nacional d’investigacions Cardiovasculars; Lluis Torner, director de l’Institut de Ciències Fotòniques; José Manuel Torralba, director d’IMDEA Materials i Josep Tabernero, director de la Vall d’Hebron Institut d’Oncologia. El grup de científics va demanar per carta a tots els diputats que es mantinguessin els contractes temporals per als projectes europeus per evitar “una bossa de falsos indefinits”.
En la segona votació al Congrés i després d’arribar a un acord in extremis entre ERC i la mateixa ministra de Ciència, Diana Morant, l’esmena del PP va decaure amb 189 vots contraris, els 108 vots favorables de PP, PNB i Junts i les 52 abstencions de Vox.
Des de CCOO es valora positivament l’aprovació de la nova llei de ciència considerada com a “un avenç contra la precarietat en el sistema públic de recerca” i recrimina als partits favorables a l’esmena l’actitud “feudalista”.
La ciència espanyola acumulava retallades des del 2010 que van propiciar una fugida de científics a l’estranger, que mantenien plantilles envellides i joves precaritzats. Amb la nova llei es pretén establir el contracte indefinit adaptat a les singularitats del sistema R+D+I, en la línia de la reforma laboral de la ministra de Treball, Yolanda Díaz. El model de contractació ja estava en vigor des del 5 d’abril, aprovat per un reial decret llei, on la indemnització ha passat de 12 dies per any treballat a 20. A més, des del ministeri de Ciència han justificat que no es crearan falses bosses d’indefinits, ja que “un contracte indefinit no és fix, sinó que la seva durada no ve predeterminada”. A més, la norma estableix contractes temporals de quatre anys per als investigadors predoctorals, fins a la presentació de la tesi, i d’entre tres i sis anys per als postdoctorals.
La nova legislació també incorpora nous drets laborals per als joves científics amb una indemnització per finalització de contracte predoctoral i postdoctoral i estableix per primera vegada arribar al 2030 a una inversió pública en R+D+I de l’1,25%. Actualment es troba en el 0,58%. Morant, assegura que el Govern està compromès amb la ciència, ja que té el pressupost més elevat de la història, més de 3.800 milions d’euros, quasi el doble que l’últim govern de Rajoy.
Pla per retenir el talent científic
El ministeri de Ciència i Innovació anunciava la setmana passada 76 milions d’euros dels fons europeus en el marc del Pla d’atracció i retenció de talent científic i innovador dirigit a personal espanyol o per a qui vulgui retornar.
Morant va afirmar que “es dotarà de 200.000 euros a 375 joves investigadors perquè puguin desenvolupar ciència d’excel·lència al nostre país”. També ha recordat l’esforç del Govern en ciència: “en moments de crisi s’ha demostrat que necessitem coneixement i científics. Han estat ells qui ens han donat solucions per a salvar-nos durant la pandèmia”.
