El Ple del Congrés ha aprovat, amb 170 vots a favor, 5 en contra i 156 abstencions, el Projecte de llei de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat a l’ocupació pública. La iniciativa es remetrà ara al Senat, on continuarà la tramitació parlamentària. Així, han estat els mateixos partits que van pactar l’acord qui han permès que aquesta avanci: PSOE, Podemos, ERC i PNB. Votant per exemple des de la comunitat autònoma de Catalunya la CUP en contra i la resta de partits abstenint-se.
En la nota de premsa elaborada pel Congrés dels diputats, defensen que “aquesta iniciativa reforça el caràcter temporal del personal interí; aclareix els procediments daccés a la condició dinterí; objectiva les causes de cessament d’aquest personal i implanta un règim de responsabilitats que constitueixi un “mecanisme proporcionat, eficaç i dissuasori de futurs incompliments que, a més, permeti clarificar qualsevol buit o dubte interpretatiu que l’actual regulació hagi pogut generar”.
Projecte de llei
L’article 1 de la norma va donar una nova redacció de l’article 10 del text refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic , entenent com a funcionaris interins aquells que “per raons expressament justificades de necessitat i urgència, són nomenats com a tals amb caràcter temporal per a l’exercici de funcions pròpies de funcionaris de carrera”.
Així, expliquen que es nomenaran funcionaris interins quan hi hagi places vacants, la cobertura de les quals no sigui possible per funcionaris de carrera, quan es produeixi la substitució transitòria dels titulars, durant el temps estrictament necessari, quan s’executin programes de caràcter temporal o quan hi hagi excés o acumulació de tasques durant un termini màxim de nou mesos, dins un període de divuit mesos.
Aquest projecte de llei també disposa que les administracions públiques seran responsables del compliment de les previsions contingudes a la present norma i, en especial, vetllaran per evitar qualsevol tipus d’irregularitat en la contractació laboral temporal i els nomenaments de personal funcionari interí.
Així mateix, estableix que en cas d’incompliment del termini màxim de permanència, es compensarà econòmicament el personal funcionari amb una quantia equivalent a vint dies de les seves retribucions fixes per any de servei, prorratejant-se per mesos els períodes de temps inferiors a un any, fins a un màxim de dotze mensualitats. En el cas del personal laboral temporal, l’incompliment dels terminis màxims de permanència donarà dret a percebre la compensació econòmica consistent en la diferència entre el màxim de vint dies del salari fix per any de servei, amb un màxim de dotze mensualitats, i la indemnització que li pertoqui percebre per l’extinció del seu contracte, prorratejant-se per mesos els períodes de temps inferiors a un any.
Estabilització d’ocupació temporal
D’altra banda, l’article 2 del text estableix l’ampliació dels processos d’estabilització d’ocupació temporal. Així, addicionalment al que estableixen els Pressupostos Generals de l’Estat per al 2017 i el 2018, s’autoritza una taxa addicional que inclourà les places de naturalesa estructural que, estiguin o no dins de les relacions de llocs de treball, plantilles o una altra forma d’organització de recursos humans que estiguin contemplades a les diferents administracions públiques i estant dotades pressupostàriament, hagin estat ocupades de forma temporal i ininterrompudament almenys en els tres anys anteriors a 31 de desembre de 2020.
Les ofertes d’ocupació que articulin els processos d’estabilització que preveu l’apartat 1, així com el nou procés d’estabilització, s’han d’aprovar i publicar abans de l’1 de juny de 2022 i han de ser coordinades per les administracions públiques competents. A més, la publicació de les convocatòries dels processos selectius per a la cobertura de les places incloses a les ofertes d’ocupació pública s’haurà de produir abans de 31 de desembre de 2022, i la resolució haurà de finalitzar abans del 31 de desembre de 2024.
Així, l’Executiu espanyol preten amb aquest acord estabilitzar desenes de milers de places abans que acabi el 2024 per acabar amb les situacions de temporalitat abusiva i també aprovar els canvis legals que evitin que els excessos es tornin a reproduir amb una sèrie de mesures dissuasòries i sancionadores.
Donat que ara mateix la temporalitat al sector públic és del 28% i caldria baixar-la fins el 8%, com marca la Unió Europea, han volgut allargar aquest procés, però no més enllà, fins el 2024. Així, amb aquest acord, aquestes places haurien de ser fixes abans del 31 de desembre del 2024 “com a data límit improrrogable”.
Informe de la ponència
A l’Informe de la ponència es van incloure tres disposicions addicionals noves: sisena, setena i vuitena. La sisena preveu que les administracions públiques convoquin, amb caràcter excepcional, pel sistema de concurs aquelles places que, reunint els requisits establerts a l’article 2.1, haguessin estat ocupades amb caràcter temporal de forma ininterrompuda amb anterioritat a l’1 de gener de 2016.
La setena estén l‟àmbit d‟aplicació dels processos d‟estabilització. Així, els preceptes relatius als processos d’estabilització s’apliquen també a les societats mercantils públiques, entitats públiques empresarials, fundacions del sector públic i consorcis del sector públic, sens perjudici de l’adequació, si escau, a la normativa específica. També es va aprovar la nova disposició addicional vuitena, relativa a la identificació de les places que s’inclouran a les convocatòries de concurs.
Tramitació al Senat
La iniciativa es remet ara al Senat, on el projecte de llei seguirà el procediment de debat en ponència, comissió i ple. Quan conclogui la seva tramitació, el Senat pot aprovar el text en els mateixos termes en què va ser aprovat pel Congrés, i en aquest cas la llei ja està llesta per a la seva entrada en vigor; modificar-ho, mitjançant l’aprovació d’esmenes; o vetar-ho. En aquests dos últims supòsits, la iniciativa tornarà al Congrés per sotmetre’s a un darrer debat al Ple.
El sindicalisme dividit
L’acord arriba de la mà de CCOO, UGT i CSIF, però la Taula Sindical de Catalunya, on s’inclouen la CGT, la CNT, CoBAS, la COS, la IAC i SO s’ha mostrat en contra al llarg del període d’esmenes i ha arribat a convocar dues vagues. Una el 28 d’octubre i la darrera dimarts 30 de novembre. Aquests últims defensen que el text deixarà al carrer a milers de persones i apunten a més que permet que es segueixin convocant places en frau de llei. A banda que donat que la fixesa es dona per aquells que estiguin a la seva plaça des d’abans de l’1 de gener de 2016, no s’està complint la directiva europea que estipula que les places estructurals ocupades per una persona interina o temporal durant més de 3 anys passant a ser places en frau de llei. Han insistit a més que la dinàmica d’aquest acord no s’està centrant a erradicar el frau de llei, sinó que s’està centrant en com ocupar les places de funcionariat per tal de rebaixar la taxa de temporalitat existent.
