Actualitat

La històrica llibreria Els Nou Rals de Viladecans remunta el vol com a cooperativa

Jordi Vicente és l’ànima de la llibreria Els Nou Rals de Viladecans. La va fundar el 1979 i ha estat també protagonista d’una peripècia exemplar. Gràcies a una mena de conspiració popular l’establiment fa poc ha encetat una segona vida, aquest cop com a cooperativa. Ens rep al local que ha estat duran dècades un centre d’agitació cultural al Baix Llobregat.

Quan vau fundar els Nou Rals?

Calculo que cap a gener de 1980, tot i que vaig començar a fer coses . Inicialment estava jo sol, tot i que després vaig tenir personal.

Com van ser els inicis?

Al principi difícils. Viladecans tenia en aquell moment pagesia i indústria, per tant no hi havia burgesia. Industrialment el que tirava era la fàbrica Roca .

I una curiositat, d’on bé el nom dels Nou Rals?

Bé d’un llibre que vaig trobar d’història a Gavà, de Viladecans que tenia el títol: plet de termes i pastures, d’un historiador, Josep Solé i Vidal , també independentista. Ara la gran biblioteca de Gavà té el seu nom. El llibre vaig trobar que això dels nou rals era el que pagaven els pagesos per conrear els camps. Em va fer gràcia, vaig trobar pagesos que sabien quins eren els límits d’aquestes terres de conreu. Vaig decidir posar aquest nom a la llibreria. Vaig pensar: nou reals, dues pessetes amb vint-i-cinc cèntims, és el que farà aquesta llibreria. . .

Com van ser els començaments?

Jo tenia ganes i inquietud. De molt jove m’havia interessat per les edicions catalanes editades a París i comprava aquests llibres clandestinament. I amb aquest neguit vaig decidir obrir la llibreria. Els primers anys van ser complicats, estava sol i tirar endavant el negoci va ser treballós.

Al mateix temps tinc entès que la botiga va servir per crear un cert centre d’agitació cultural?

Si, en aquell temps jo estava molt implicat políticament, tot i que era un crio. Veient la situació cultural de la població se’m va ocórrer crear els Consells Populars de Cultura Catalana, que era una mena d’organització sorgida del Congrés de Cultura Catalana. Vam buscar un local i a partir d’aquí va començar la dinamització de les entitats culturals locals. El teixit creat va acabar sent un referent important inclús a les poblacions del voltant. Ideològicament mai em vaig amagar el meu independentisme. Gairebé mai vaig tenir problemes per això.

Suposo que amb els anys hi va haver més estabilitat, a la llibreria?

Si, hi van haver un grapat d’anys bons. Vam arribar a treballar aquí dins quatre persones i mitja. Van ser anys de moltíssima feina. En aquell temps fèiem moltes activitats culturals: presentacions de llibres, per Sant Jordi una setmana cultural . Fins i tot amb l’ajuntament durant un parell d’anys vam tenir una certa sintonia, culturalment parlant. Per exemple, quan venien els autors a presentar llibres, signaven al llibre d’actes de l’Ajuntament, els feien una recepció. Així vam tenir el Miquel Martí Pol, la Isabel Clara Simó i potser la Maria Barbal.

I fa uns anys arriba la crisi..

Ja t’ho pots imaginar. El 2008, en cosa de quatre mesos em retiren les tres pòlisses de crèdit que tenia. Això va fer que em trobés amb un descobert important.

La situació us va fer pensar en tancar?

Si, tot i que tenia dos fills no vaig voler mai que s’involucressin en el negoci. Tot i això vaig aconseguir tornar el deute als bancs, però al mateix temps tenia  un descobert important amb els proveïdors. Arrel d’això veig que és inviable la continuació. Llavors fixo el tempus per tancar. Ho volia fer abans de Sant Jordi de 2013. Però abans em van muntar la jornada solidària.

En què va consistir?

Jo me’n vaig assabentar per casualitat. Van ser les amistats, clients, i també la meva filla, que van organitzar un cashmob, és a dir, que una gent fa una crida a donar suport a un comerç emblemàtic comprant, fent una compra massiva. Ho van muntar un dissabte al març.

Us va impressionar?

Vaig tenir la sort d’assabentar-me’n la nit abans per una filtració. La moguda va ser extraordinària, molt emocionant. A la porta de la llibreria es van arribar a acumular 300 persones, i durant el dia es va superar el miler. I la setmana següent igual. Van deixar el local gairebé sense llibres. Això em va fer allargar fins a Sant Jordi i fer també una setmana cultural. I tot i que em demanaven que no ho fes, el 30 de juny vaig abaixar la persiana. I una altra vegada es va fer una festa i la gent va tornar a venir.

I arriba la segona part de la història de la llibreria Els Nou Rals.

Un dia em trobo amb una companya que em diu que li faria molt il·lusió quedar-se la llibreria. Per un altra banda, el Ricard Caba em comenta el mateix i els poso en contacte. Més tard, el Ricard es va trobar a la tercera sòcia, la Rosa, que treballava com a tècnica a l’Ajuntament de Gavà i volia fer un canvi. Els tres es van ajuntar i van crear la cooperativa. Una part del traspàs me la pagaven amb diners, així jo podia fer front al deute de proveïdors. I l’altra part me la pagaven incorporant-me a la cooperativa com un soci més, perquè consideraven que era el referent cultural i de la llibreria durant 35 anys, a la zona.

Ara com a cooperativa veieu que es gestiona igual la llibreria?

És molt diferent. Jo tenia una llibreria generalista. Tenia els dos pisos plens de llibres. Ells han decidit que la llibreria s’especialitzi. Ara tenen llibre infantil i una mica de joguina didàctica i després un petit tast de llibres de fons. A més al pis de baix s’ha organitzat com un espai dinàmic. Allà es fan tallers, activitats, alguna presentació. Ara no necessitem l’estoc que jo arribava a tenir. En definitiva s’intenta que aquest espai sigui molt més dinàmic.

Com ho fan els vostres companys, ara?

Bé, molt bé. Ells dominen molt les xarxes socials. I passa que ara entre els quatre socis abastem tot el ventall d’edats, cosa que ajuda també a arribar a molta més gent. A més, a través de la informàtica s’agilita tot molt.

Ha canviat la forma de fer ara que sou cooperativa?

Molt, ara les estratègies es debaten entre tots. Les tasques també estan especialitzades en cadascuna de les persones . Però el més important per a mi és que un projecte de vida es reobre i m’incorporen. Trenco la sensació de pèrdua i es reprenen les meves passions. Ara estic molt content d’haver trobat gent que hagin arriscat per un projecte cultural com aquest. Per mi és simplement impressionant.

Al final fer cooperativa també ha contribuït a aquest renaixement dels Nou Rals

Ells ja ho tenien clar que volien fer una cooperativa. És el millor sistema que permet també que en alguns casos els socis puguin dedicar una part de la seva feina aquí  i alhora mantenir les anteriors dedicacions.

–la Rosa Agustí,  una de les sòcies de la cooperativa, s’incorpora a l’entrevista — Com va ser que us vau involucrar en el projecte?

R.A. — Un dia el Ricard i l’altra sòcia, l’Anna Bordas, que sabien que em feia gràcia crear una cosa semblant a aquesta, em van trobar pel carrer i em van dir: tu seràs la tercera sòcia. I com volia deixar la feina a Gavà m’hi vaig apuntar.

Organitzar la cooperativa va ser difícil?

R.A. — Teníem clar que la volíem crear. Així que vam demanar ajuda a una altra cooperativa que fa assessorament, com és Coopdemà. I aquests companys ens han ajudat en tots els passos, com el pla d’empresa o a gestionar correctament el fons editorial i totes aquestes coses. A més tenim l’assessorament de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC) per si tenim un dubte o necessitem alguna cosa.

Quin és el repte que us plantegeu ara?

R.A. –Fidelitzar la clientela . Hem fet una targeta de fidelització que funciona molt bé. També operem a les xarxes socials i mantenim les activitats que sempre ha protagonitzat Els Nou Rals.

Quan heu previst arribar al punt de rendibilitat?

R.A. — Vàrem començar al novembre de 2013 i el pla pensem que es pot complir a 2016. Però cal treballar molt!

–El Jordi Vicente es reincorpora a l’entrevista–. En el seu cap bullen idees de futur, oi?

Si, ara mateix estem parlant amb els propietaris d’una floristeria de Begues, aquí aprop, per veure si hi podem obrir un petit apartat de llibres dels Nou Rals. La població té 6.500 habitants, i a prop hi ha Olesa de Bonesvalls, amb més de 2.500 habitants . Si arribem a un acord podríem fer allà les mateixes activitats que realitzem a Viladecans, portar autors, fer contacontes, entre altres. Seria una ampliació del negoci i jo podria fer de vincle, perquè sempre he viscut a Begues i la inversió és mínima i sempre ajuda a tothom.