El professorat que forma part del col·lectiu LGTBIQ+ no és especialment visible als centres educatius. Aquesta va ser una de les primeres conclusions de l’estudi que la Federació va publicar el 2022 sobre una enquesta reduïda de 180 persones.
David Armenteros, responsable d’Educació dins de la FELGTB, explica que en aquella ocasió, “en lloc de donar-nos respostes”, l’estudi que havien realitzat “ens donava més preguntes sobre la seva situació”, la d’aquest grup de professores i professors. Per això s’han llançat a fer una nova edició encara que, aquesta vegada, han volgut tenir més ambició.
Cómo ser una profesora lesbiana visible y disfrutar en el intento
Per això s’han associat amb la Federació d’Ensenyament de CCOO, amb la intenció d’utilitzar tant les xarxes dels sindicats com de la Federació per arribar al nombre més gran de docents possibles, siguin o no del col·lectiu. L’estudi, sota el títol Personal LGTBI+ als centres educatius i persones aliades, es basa en una sèrie de preguntes amb què es vol conèixer tipus de docents, de centres educatius, raons per les quals s’és visible o no al claustre…
Durant aquest trimestre, tant el sindicat com l’entitat de suport al col·lectiu LGTBIQ+, volen assolir el major nombre de persones perquè, abans de la segona avaluació, ja puguin tenir les primeres dades. Amb aquests i, si escau, el resultat d’entrevistes personals, volen poder tenir una radiografia molt més profunda de quines situacions i condicions han de treballar aquestes i aquests docents. Tot això, abans de final de curs.
L’objectiu és conèixer les possibles diferències existents entre el professorat de les diferents xarxes educatives relacionades amb no fer-se visible “per por de perdre la feina o un altre tipus de represàlies”, explica Armenteros. També les que hi podria haver entre les comunitats autònomes. “L’anterior va ser un estudi més general i ara volem desagregar per saber si hi hagués diferència” entre els territoris.
