Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El 28 de juny de 1969, en un bar anomenat Stonewall Inn situat al Village de Nova York es van produir uns fets que van tenir una transcendència fonamental per a l’aparició del moviment de reivindicació dels drets de les persones gais, lesbianes i transsexuals.
Una batuda policial d’identificació dels clients, com sempre humiliant, habitual en aquests locals on es toleraven els contactes de les persones del mateix sexe, va derivar en uns disturbis que van tenir Nova York en estat de setge pels aldarulls que es van produir durant quatre dies.
A l’any següent, ja a 1970, i amb l’aparició d’organitzacions de defensa dels drets LGBT, es va escollir la data com a dia de reivindicació i visibilitat del fet LGBT.
Les persones del col·lectiu van plantar cara i van exhibir amb “orgull” (traducció de la paraula anglesa pride) la seva orientació i identitat sexual a la resta de la societat.
Des d’aquella data es repeteix cada any la celebració del Dia de l’Orgull de forma festiva i reivindicativa alhora.
Es podria pensar si cal, en aquests moments, mantenir aquesta data a països on els drets legals ja estan equiparats. Per desgràcia és una jornada que cal més que mai. Els drets es tenen exercint-los. No es poden tenir lleis i normatives emparant drets si després no són utilitzats.
En l’àmbit laboral, juntament amb l’escolar, la visibilitat de les persones LGBT és on té molts problemes.
Acabem de viure un fet molt significatiu a la premsa del cor i del món dels paparazzis. El jugador del Real Madrid i de la selecció portuguesa va ser fotografiat en un iot juntament amb una colla d’amics, passant-ho molt bé. Un reportatge de tants que surten a les revistes del cor. El fet diferenciador era que al vaixell tan sols hi havia homes, i entre ells estaven molt ben avinguts. Les especulacions sobre l’orientació sexual del jugador es van posar ràpidament a la portada de la premsa en general.
El més significatiu va ser la reacció del jugador, que va ser anar contra la premsa per difondre imatges que li podien “perjudicar” la seva carrera professional i li buscaven la ruïna. Què hauria passat si, en comptes d’homes gaudint d’un dia de platja, hagués estat un vaixell farcit de playmates? Segur que no hi hauria hagut cap reacció del fotografiat, ja que li suposaria una puja de la seva cotització de mascle dins del món del futbol. Ser gai és un demèrit per a la seva professió.
En àmbits professionals masclistes, com és l’àmbit de l’esport i sobretot el professional d’elit, el col·lectiu LGBT hi és totalment absent.
Sols en els esports individuals i en l’etapa de retirada és on s’ha produït sortides de l’armari de destacades figures.
S’ha de pensar en altres àmbits laborals que, sense ser centre d’objectius de càmeres i de focus, també es dóna l’opacitat. L’heterosexualitat és la norma i, per tant, és el que tothom pressuposa al lloc de feina. Si les condicions, tant horitzontalment (entre companys) com verticalment (els caps), són contràries a què el treballador o treballadora pugui manifestar-se en total llibertat en un tema tan personal com és la seva orientació sexual o identitat de sexe, serà difícil que es pugui desplegar els drets que té reconeguts com a qualsevol altre treballador.
Després de cinc anys de l’equiparació del matrimoni de persones del mateix sexe, la possibilitat de l’adopció i de canvi de nom de les persones transsexuals, encara s’amaga al món laboral la situació de parella o familiar per por a l’hostilitat que pugui derivar i, fins i tot, per por de perdre la feina.
És feina de tota l’organització del món laboral que aquestes situacions no siguin possibles.
Sindicats i organitzacions empresarials, també l’administració competent laboralment, tenen l’obligació de fer tot per evitar l’homofòbia al lloc de feina.
La visibilitat al lloc de la feina és molt important.
Bon 28 de Juny.
