Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El primer de maig sempre ha estat una jornada reivindicativa, i així ha de continuar sent. Algú pot creure que aquest hauria de ser un any cofoi, i no és menor com hem fet créixer els nostres drets de les persones treballadores. Ho hem aconseguit mitjançant la nostra mobilització i la nostra participació activa a la concertació social: hem assolit incrementar el salari mínim interprofessional, assegurar i millorar el sistema de pensions pels pensionistes actuals i també pels futurs, hem aconseguit una reforma laboral que està acabant amb la temporalitat, hem desplegat els plans d’igualtat i hem assolit l’acord de pressupostos aquí a Catalunya, que, entre d’altres coses, augmenta l’indicador de renda de suficiència un 8%. N’estem satisfets d’aquests acords, però no som autocomplaents; sabem que no n’hi ha prou, perquè patim en primera persona l’escalada insuportable de preus.
La xifra freda de l’índex de preus al consum, que el 2022 va tancar amb una mitjana del 5,7% i que el que duem d’any ja porta un 3,3% es tradueix en veritables dificultats a la vida de les persones, perquè els aliments i les begudes han augmentat un 16,5% de preu. Altres productes, com els ous, ho han fet un 24%, la llet un 30% o les verdures i llegums un 18%. Fer una truita de patates avui en dia és gairebé un 20% més car que fa un any. Davant d’aquesta realitat no podem més que denunciar la nostra absoluta preocupació, i la indignació davant un empresariat que, és responsable directe de la inflació. I les dades diuen que ho és en un 83,4%, ja que per mantenir beneficis ha traslladat el global de l’augment de costos al preu dels productes i serveis. I si algun cost s’ha reduït, el preu no ha fet en conseqüència.
Nosaltres ho tenim clar: si pugen els preus han de pujar els salaris, com a mínim tant com el cost de la vida. Màxim si els salaris no estan provocant la situació inflacionària. Per això, el bloqueig de convenis o la manca de signatura de l’Acord Interprofessional de Catalunya o al “Acuerdo por el Empleo y la Negociación Colectiva” ha de tenir resposta. El que no aconseguim per la via de la negociació ho haurem d’aconseguir per la via del conflicte. Cosa que ja ha hagut de passar a molts dels convenis que, finalment, hem aconseguit signar amb importants pujades salarials que recuperen el poder adquisitiu de treballadores i treballadors.
Aquest primer de maig també cal fer esment de la importància de comptar amb uns serveis públics de qualitat. La reversió de les retallades ja ha començat al nostre país mitjançant l’acord de pressupostos abans esmentat, però és absolutament insuficient. Els serveis públics son fonamentals per accedir a una vida digna, la salut, l’educació, els serveis socials, la seguretat pública, la cultura, l’esport… Per això la mobilització constant ha de ser una estratègia continuada per assolir la qualitat laboral i de servei necessària.
Les polítiques públiques han de posar en el centre de la seva acció als i les joves catalans. El dret a l’emancipació, reconegut a l’estatut d’autonomia de Catalunya, és massa lluny de ser complet. Sembla que el conjunt de la societat catalana n’ha donat l’esquena a les persones que cerquen la primera feina, que volen estudiar i treballar, que volen marxar de casa dels pares… Des de CCOO reivindiquem un Pacte pel Jovent. Un pacte que, com es fa a molts països europeus, posi recursos a sobre de la taula en matèria d’habitatge, formació, treball, ingressos… per tal que el jovent pugui iniciar un projecte de vida autònom.
No podem oblidar que el món continua patint les conseqüències d’un sistema que agreuja les desigualtats, que dona cobertura a dictadures i a autocràcies i que manté vius massa conflictes armats que, a banda dels desastres que provoca en origen, també tenen conseqüència a la nostra vida diària com l’abans esmentada alça de preus. Per això, la vocació internacionalista del sindicalisme és present en un moment on ens preocupa l’augment de la ultradreta al món, al continent i a casa nostra. El millor combat és continuar treballant per un nou contracte social del segle XXI. Que no deixi ningú enrere, i que augmenti els estàndards de justícia social, d’igualtat.
Aquest primer de maig se celebrarà en l’inici d’un període electoral per les administracions que més a prop de la ciutadania es troben: Ajuntaments, Consells Comarcals i Diputacions. Aquesta que xarxa de proximitat és fonamental pel desenvolupament dels objectius que ens hem proposat i és per això que cal fer una crida a la participació en les eleccions. També demanem el suport per les forces polítiques que tinguin un fort compromís amb la democràcia, la concertació, la justícia social, la igualtat o el feminisme, uns valors que compartim i sobre els que construïm conjuntament una societat millor per la majoria.
Sigui doncs el primer de maig un punt d’inflexió. A CCOO tenim clar que amb les coses de menjar no s’hi juga i que cal apujar salaris, abaixar preus i repartir beneficis.
