“El servei de posada en contacte amb conductors no professionals prestat per Uber està comprès en els serveis en l’àmbit dels transports”. Aquesta és la conclusió a la qual arriba el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en estudiar el cas presentat per un jutge de Barcelona, a instàncies de l’associació professional Élite Taxi, sobre com s’havia de regular el servei que s’anomena Uber POP. Aquest servei està suspès cautelarment a Espanya i consistia que la plataforma posava en contacte a particulars perquè es poguessin transportar d’un lloc a un altre. Aquest servei opera en països comptats.
A Barcelona, avançant-se a la resolució, l’Àrea Metropolitana elabora una normativa que regula les condicions que han de complir els transports de viatgers, especialment pensada per a les empreses com UBER, segons va avançar l’alcaldessa de la ciutat, Ada Colau.
A conseqüència d’aquesta decisió, els Estats membres poden regular els requisits de prestació d’aquest servei com si fossin un transport, sense considerar-lo economia col·laborativa o un servei especial prestat en la societat de la informació i exigir llicència. La decisió del tribunal suposa el fre definitiu a la forma d’entendre aquest servei entre particulars, ja que la Justícia europea entén que és la plataforma (l’app) la que realment genera el negoci i, per tant, ha de ser l’empresa la que estigui sota regulació.
El Tribunal de Justícia considera que “el servei prestat per Uber no es limita a un servei d’intermediació consistent a posar en contacte, mitjançant una aplicació per a telèfons intel·ligents, un conductor no professional que utilitza el seu propi vehicle amb una persona que desitja realitzar un desplaçament urbà”. Segons la resolució, “el prestador d’aquest servei d’intermediació crea al mateix temps una oferta de serveis de transport urbà, que fa accessible concretament mitjançant eines informàtiques i el funcionament general s’organitza en favor de les persones que desitgin recórrer a aquesta oferta per realitzar un desplaçament urbà”.
Per això, el Tribunal de Justícia assenyala que “l’aplicació que proporciona Uber és indispensable tant per als conductors com per a les persones que volen fer un desplaçament urbà” alhora que aclareix que Uber “exerceix una influència decisiva sobre les condicions de les prestacions efectuades per aquests conductors”.
Per tant, el Tribunal estima que ha de considerar-se que aquest servei d’intermediació “forma part integrant d’un servei global l’element principal és un servei de transport” així que no respon a la qualificació de “servei de la societat de la informació”, sinó a la de “servei en l’àmbit dels transports”. Uber defensava que els conductors eren la base del negoci en posar-se en contacte amb ells i oferir-se per fer viatges entre particulars. Una cosa similar a l’operativa de Blablacar.
Un portaveu de Uber ha assegurat que “aquesta decisió no canvia res en l’operativa d’Uber en la majoria dels països de la UE. No obstant això, encara hi ha milions d’europeus que no poden usar apps com la nostra. Com va dir recentment el nostre nou CEO , convé regular serveis com Uber i per això continuarem el diàleg amb països i ciutats a tot Europa”.
Antedecentes
L’origen d’aquest procediment està en l’arribada d’Uber el 2014 a Espanya amb el seu servei UberPop on qualsevol conductor sense llicència podia posar-se en contacte amb passatgers i portar en el seu cotxe particular. Les associacions de taxistes ho van denunciar, primer a Barcelona (Eéite taxi el cas actual) i després a Madrid, per considerar que incomplia la normativa de transports i suposava una competència deslleial. El jutjat de Barcelona va decidir elevar la qüestió sobre quina norma havia d’utilitzar per a aquest cas a la justícia europea. Un pas que va quedar diluït per la decisió del titular del mercantil número dos de Madrid, que mitjançant unes mesures cautelaríssimes directament prohibir el servei UberPop a Espanya.
Després de la forta polèmica a Espanya i en altres països per la seva forma d’actuar, la companyia va fer un canvi d’estratègia i va canviar el seu servei UberPop per UberX, on els conductors han de tenir llicència de transport (en el cas d’Espanya, disposar d’una VTC ). Ara, aquest nou servei és el que s’utilitza en la major part dels països europeus. Aquesta sentència és una victòria parcial per als taxistes, que fa un any que estan en peu de guerra. Garanteixen que no s’estendrà aquest model en el qual qualsevol particular hagués pogut exercir de transportista ocasional sense llicència però no afecta de moment al tipus d’Uber que funciona a Espanya, que sí que necessita llicència. De fet, per la particular legislació espanyola referent a això, només empreses de flotes de vehicles poden utilitzar Uber, el que fa que fet i fet la majoria dels conductors siguin assalariats.
