El principal grup de govern a Catalunya, Junts pel sí, rectificarà el seu posicionament en relació amb la possibilitat que els mossos d’Esquadra puguin confiscar càmeres fotogràfiques i eines de treball dels informadors gràfics. Poc més tard, al Parlament, Albert Batlle, director general de la policia desmentia que les forces d’ordre públic hagin elaborat un fitxer amb dades de periodistes.
La decisió ha estat comunicada a l’assemblea de la Unió de Professionals de la Imatge de Catalunya (UPIFC). La representant de Junts pel Sí, Montserrat Fornell, ha reconegut obertament que quan el 10 de novembre passat van votar al Parlament en contra del punt 12 d’una moció presentada per la CUP, que reclamava que es prohibís als Mossos d’Esquadra requisar les eines de treball dels informadors gràfics, “ens vam equivocar” i no van calibrar la importància de la repercussió pública de la seva decisió. Cal recordar que aquell punt es va tombar amb la confluència dels vots de Junts pel Sí, PP i Ciutadans, mentre que en sentit contrari van votar la CUP, Catalunya sí que es Pot i el PSC.
En transcendir la votació es va produir un gran enrenou en mitjans professionals. Consideraven i consideren que el posicionament del grup independentista majoritari sumat als grups conservadors donava carta blanca a actuacions policials que emparades en la denominada llei mordassa podien coartar seriosament el dret a la informació i al secret de les fonts.
En una reunió prèvia del sindicat de treballadors de la imatge amb Junts pel sí, la coordinadora parlamentària d’aquest grup, Marta Rovira, va informar que han presentat una proposta de resolució al Parlament en en Defensa de les Llibertats Democràtiques. Aquesta acció parlamentària està oberta a les aportacions de les organitzacions professionals i també dels altres grups polítics. L’esmentada resolució trigarà a plantejar-se al Parlament almenys fins a mig gener.
L’assemblea d’informadors gràfics ha fet una defensa tancada del dret a la informació i del secret a les fonts que consagren lleis espanyoles de rang constitucional. En aquest sentit han plantejat als representants dels dos grups parlamentaris pressents a la reunió, Junts pel Sí i Catalunya Sí que es Pot, la necessitat que en la nova iniciativa parlamentària es faci una referència explícita a la prohibició de requisar les càmeres als fotògrafs professionals mentre fan la seva feina. Un altre punt inclòs en la proposta de resolució és instar a la resta de grups parlamentaris amb presència al Parlament de l’Estat a iniciar les accions per tal de derogar la llei mordassa.
Una tercera exigència ha estat demanar que els màxims responsables del Departament d’Interior facin públic un posicionament polític manifestant que estan en contra de què la policia a Catalunya apliqui aquells punts de la llei mordassa que l’autoritzen a requisar càmeres, esborrar les targetes de memòria o detenir els professionals si aquests es neguen a lliurar, emparant-se en el dret constitucional de la llibertat d’informació, les seves eines de treball.
“S’ha d’adoptar una decisió política per evitar que el buit l’ompli una decisió policial” va expressar un dels fotògrafs en el torn de ‘precs i preguntes’. Tot i que no es pot evitar que algun membre de les forces d’ordre públic usi la llei mordassa contra els informadors, el que es vol és una declaració solemne de responsables com el conseller d’Interior en el sentit de donar una orientació política a les actuacions de la policia catalana. En aquest sentit, els fotògrafs han recordat que l’anterior conseller, Ramon Espadaler, havia declarat que la llei mordassa no s’aplicaria a Catalunya.
Un altre element posat de relleu a l’assemblea i que es transmetrà als grups polítics és la necessitat de fixar protocols d’actuació de manera que els informadors gràfics puguin fer la seva feina, sense que la seva tasca sigui obstaculitzada per les forces d’ordre públic, i també en sentit contrari.
També s’ha decidit en l’assemblea proposar que la nova resolució inclogui un punt en què es cridi a les empreses per a les quals treballen els informadors gràfics a defensar els seus professionals si en compliment dels seus encàrrecs són sancionats. A l’assemblea s’ha recordat que les empreses van lliurar en ser requerides per la policia tots els documents gràfics, fins i tot els no editats, dels fets ocorreguts durant l’assetjament al Parlament de Catalunya. I això passava abans de l’existència de la llei mordassa.
A la fi de la reunió els professionals de la imatge sortien de la trobada amb dubtes. “Què hem de fer si un policia ens demana la càmera? Qui assumeix les multes que ens puguin aplicar per fer la nostra feina?”. Les respostes que els mateixos professionals es donaven parlaven del risc i inseguretat que la llei espanyola ha situat en el dia a dia de la seva feina, sobretot tenint en compte la precarietat amb la qual treballen i el fet d’estar a l’albir de la decisió que pugui adoptar un policia, si així ho considera.
Batlle nega que hi hagi un fitxer de periodistes
A banda dels fotògrafs, els periodistes també han vist aquest dimecres com la conselleria d’Interior informava sobre actuacions policials en contra seva. El director general de la policia, Albert Batlle, ha negat que la policia elaborés un fitxer de periodistes després que agents de la Divisió d’Afers Interns (DAI) dels Mossos identifiquessin el mes de juny a informadors que cobrien l’escorcoll d’una joieria en el marc d’una operació contra una màfia xinesa, informa Oriol Solé.
