Julio Martínez és el president de la Federació de Centres Especials de Treball (Fecetc). Té 67 anys. Tota la seva vida professional l’ha dedicat al treball d’inserció mitjançant activitat econòmica de persones amb discapacitat a través dels Centres Especials de Treball (CET). Julio és graduat social i des de sempre s’ha dedicat a generar activitat econòmica a través de l’economia social.
Vostè ha estat tota la vida en l’àmbit dels Centres Especials de Treball i ara presideix la Federació, la Fecetc..
Un cop vaig acabar la meva activitat professional, la junta de la federació em va proposar si m’interessava presidir l’entitat, i jo vaig dir que encantat, perquè hi ha projectes que val la pena tirar endavant. Per exemple, la definició del model dels centres catalans de treball especial.
La pròxima pregunta gairebé me la dicta vostè: què és l’economia social?
És senzill, és una altra forma de fer economia. Al servei de les persones, una economia democràtica, de participació.
Digui’m d’entrada què és la Fecetc?
La Fecet, Federació de Centres Especials de Treball de Catalunya, és una patronal, d’un tipus d’empreses on el 70% dels seus empleats són persones amb alguna discapacitat. Un Centre Especial de Treball és una empresa, que opera al mercat. La llei catalana, la Llei d’Integració Social del Minusválid (Lismi), que és de 1985, defineix clarament el què són els CET.
Quants CET hi ha a Catalunya?
Actualment a Catalunya hi ha més de 210 Centres Especials de Treball. La nostra federació n’agrupa 67.
Hi ha altres federacions?
Sí, hi ha una altra federació, que es diu Dincat, que agrupa uns 100 110 CET. I ara s’ha constituït Feacem Catalunya, que és la patronal que representarà tots els CET amb domicili social a Catalunya.
I quants treballadors hi ha contractats en el conjunt dels CET?
A Catalunya hi ha aproximadament unes 13.000 persones que es guanyen la vida en els CET.
Nosaltres, la Fecet representem aproximadament la meitat, es podria dir que els nostres centres són els mitjans – grans, quant a dimensió d’ocupació.
Quina seria la facturació de sector, en conjunt?
No tinc la dada, però fent un càlcul es pot pensar en uns 15.000 euros per lloc de treball, però costaria molt donar una xifra total, perquè hi ha centres que estan alhora en dues o tres entitats.
Abans em parlava del model català de CET, ho pot desenvolupar una mica més?
A Catalunya tenim al voltant de 540.000 o 550.000 persones amb discapacitat, d’aquestes amb edat de treballar i amb capacitat per fer-ho, hi ha prop de 220.000 persones. D’aquestes 220.000 persones a Catalunya hi ha 28.000 contractes. L’atur de les persones amb discapacitat frega el 70%. Per tant, el CET com a empresa es revela com una de les més importants formes d’inserció socio-laboral. De fet, en els CET la contractació de persones amb discapacitat ha triplicat la que s’ha produït en el conjunt de l’economia catalana.
Per cert, a Catalunya segons la Lismi, les empreses haurien de tenir almenys un 2% dels seus treballadors amb discapacitats. Això, no sembla que es compleixi.
La llei diu que a Catalunya unes 50.000 empreses haurien de complir amb la reserva del 2% dels seus llocs de treball per a discapacitats. L’incompliment de la Lismi produeix un dèficit de milers de llocs de treball per a persones amb discapacitat que no s’han cobert. Per tant, és importantíssim definir el model dels CET a Catalunya. És a dir, fins que el mercat no compleixi la normativa legal que ens hem donat en aquest aspecte els CET es revelen com a fonamentals.
Els governs a Catalunya mostren sensibilitat en aquest sentit?
L’any 2009, potser veient la situació de crisi que s’acostava el govern del tripartit va augmentar un 25% les subvencions als CET. Es va fer amb una condició: que s’estructuressin per tenir una certa homogeneïtat amb criteris d’una certa col·lectivització: compres en grup, economia d’escala, etcètera. Llavors es va constituir una taula on estaven pressents totes les entitats representants de CET, que no són només patronals.
I que es va decidir en aquesta taula?
Vam arribar a preacords de mínims per poder ajuntar-nos i presentar una alternativa col·lectiva. Però, s’acaba el tripartit i comença l’època d’Artur Mas i la taula de CET no s’ha tornat a reunir. Ho hem exigit reiteradament, però ha estat impossible poder trobar-nos de nou i continuar treballant en aquesta línia d’homogeneïtzació i feina conjunta. Hem perdut dues legislatures d’evolució i de possible avançada. L’únic que hem pogut fer és la constitució de Feacem.
La crisi ha arribat i suposo que us ha colpejat de manera dura, oi?
La crisi ha afectat, fins al punt que alguns CET han tancat. Abans de la crisi seríem uns 220. La crisi ha afectat molt a aquelles entitats petites, sense estructures de gestió innovadores, molt dependents de la subvenció.
Pot posar exemples?
Sí, i també xifres. En aquests moments hi ha alguns CET que comptablement estarien en fallida tècnica. No es tanquen pel seu contingut social. I també per la problemàtica social que es produiria si es tanquessin. No es pot dir a l’alcalde d’un poble: el teu CET és ruïnós, s’ha de tancar. Però, si estiguessin coordinats tots els CET, sí que es podrien reabsorbir aquests tipus de centres que estan en la situació que descric. I anem a les xifres, un CET seria sostenible a partir de 100 llocs de treball i a partir d’una facturació de 4.000 euros per lloc de treball. La realitat és que hi ha algun CET que factura només 2.500 euros per lloc de treball / any.
Per tant, per mantenir aquests centres com es fa?
Doncs, amb ajuda dels pares, suport dels municipis, subvencions, etcètera. I la crisi aquí ha estat decisiva. Això no obstant, en la crisi s’ha incrementat el nombre de treballadors contractats. Si es miren les xifres, hi ha prop de 2.000 treballadors més. El creixement s’ha produït tot i que les ajudes es van congelar al maig de 2011. Per tant, ara hi ha moltes persones treballadores en CET que no reben cap subvenció, només la bonificació de la Seguretat Social.
Els CET tenen moltes subvencions?
Avui només en tenen dues. Abans en tenien almenys cinc. Cal dir que a l’Estat espanyol es mantenen els cinc tipus de subvencions, però aquí només en queden dues. Aquí en concret, les ajudes són el 50% del salari mínim i la subvenció de la Seguretat Social.
Suposo que en aquests moments el CET deuen patir per falta de finançament?
La situació aquí és que molts CET s’han menjat pràcticament els actius. Això vol dir que hi ha mensualitats que no es paguen o que es paguen quan es pot . Hi ha alguns mecanismes de finançament solidari, tipus Coop 57 o Fiare, que ajuden en alguna cosa, però realment és molt complicat tirar endavant. Em consta que en alguns centres el finançament prové d’avals que subscriuen famílies, o professionals que treballen en aquestes entitats. És una situació que va en detriment de l’amortització de les inversions i fa els centres cada cop més improductius.
El que m’explica es contradiu amb el creixement que abans m’indicava?
No està en contradicció perquè en aquests temps ha crescut la responsabilitat social de les empreses,. S’ha de dir que en alguns casos veuen els centres com a mà d’obra barata, i en altres la seva mirada té a veure amb la cooperació i la responsabilitat social.
Tinc entès que teniu un problema amb la Generalitat respecte a les subvencions que se us deuen?
És que la Generalitat no reconeix un deute si no està en paper. La nostra federació argumentem que hi ha lleis que fixen amb claredat el què ha de rebre cada lloc de treball. Si això no es compleix, no es compleix. La resposta és la que he dit, només es reconeixen els deutes si abans hi ha hagut un document en aquest sentit.
Perquè com es financen les subvencions públiques als CET?
Els diners es decideixen a la Conferència sectorial, on hi ha totes les comunitats autònomes. Aquest organisme destina una quantitat econòmica en polítiques actives. I d’aquesta partida se’n desprèn una segona que es dedica a col·lectius amb especials dificultats. Si això s’aplica als CET i es divideix la quantitat destinada pel nombre de treballadors totals en surten unes subvencions determinades. Però, si aquest càlcul s’aplica a Catalunya, resulta que arriben menys diners. Aquest és un tema de negociació, qui va a Madrid, com es negocia, tot plegat, el de sempre.
Escolti, sembla que feta la Lismi, que diu que les empreses han de contractar almenys un 2% de treballadors amb discapacitat, després es creen tot de mecanismes per obviar aquest objectiu.
A Catalunya el dèficit són 13.000 llocs de treball. Si sumem l’incompliment de la Lismi d’empreses públiques i privades surt la xifra que he dit. La Lismi la compleixen menys del 50% de les empreses. Però, s’han creat mesures alternatives per complir la normativa. I aquí hi ha una contradicció, perquè mentre que l’empresa ordinària és la que incompleix la llei, qui ha de realitzar tota la tramitació, presentar les memòries, tot, són els CET. Perquè es tracta de fer una aliança entre una empresa i un CET però és el CET qui ha de fer totes les tasques burocràtiques que, de vegades no es poden assumir per estructures febles com les dels centres.
L’alternativa a aquesta situació, quina seria?
Per exemple, aplicar les clàusules socials. Aplicar aquest principi, que faria que, les administracions i les empreses convencionals haguessin de contractar una part de la seva activitat amb l’economia social, donaria sortida a bona part de la problemàtica que ens ocupa. Clàusules d’aquest tipus s’han fet a l’ajuntament de Barcelona a través d’un decret d’alcaldia, però podrien aplicar-se des de molts més llocs.
Expliqueu la característica de ser una agrupació de Centres de Treball i reivindicar-se com una patronal.
D’entrada hi ha una anomalia perquè nosaltres ens considerem part de l’economia social i aquest sector no està reconegut com a interlocutor social, que no està representat en cap taula de negociació. Però nosaltres com a conjunt d’empreses incloses en la denominació de CET, però que són originalment empreses,. Ara bé, com les relacions laborals es regeixen per convenis col·lectius que són els que fixen la major part d’aspectes de la relació laboral . Per aquest motiu, per fer valdre l’especificitat del nostre àmbit, participem en les negociacions per evitar que la desregulació convertís el nostre àmbit en un terreny adobat per a les bogeries. Curiosament a Catalunya hi ha dos convenis en els CET, un dels psíquics, i el segon de físics.
Hem treballat més i hem arribat a formar part de la junta de Foment, primer hi érem de forma indirecta però ara ja hi som de ple dret, cosa que ens permet treballar en favor de la responsabilitat social, la visibilitat dels CET, que són reconeguts avui com a empreses que treballen amb discapacitats, però que són empreses.
1 comentari
Pingback: Grans empreses i multinacionals irrompen en el sector dels Centres Especials de Treball (CET) a Catalunya