José Antonio Pasadas és Secretari de Polítiques Sectorials de la UGT de Catalunya. Des d’aquest càrrec és un dels que més ha reflexionat sobre quins efectes pot tenir la nova revolució industrial que en alguns països és una realitat. Al nord d’Europa fa temps que es treballa sobre la nova situació i també els sindicats intenten fixar paràmetres per a què en aquesta situació no es deteriori l’ocupació. Pasadas va participar en la jornada monogràfica organitzada pel seu sindicat i parla a Diari del Treball sobre com pot afectar a Catalunya i a Espanya.
Vostè va ser un avançat a plantejar la cotització de les màquines. Et reafirmes en la teva posició?
A la UGT va ser Pepe Álvarez el primer qui va parlar de la cotització que els robots havien de fer a l’Estat social. Es parla molt d’Indústria 4.0, però desgraciadament hi ha diversos elements que fan que no s’acabi de desenvolupar i que fan que no es donin grans canvis en els últims dos anys.
Quins són aquests motius?
Fonamentalment, perquè hi ha una falta d’inversió per les empreses. Pensem que Recerca i Desenvolupament (R+D), la mitjana europea d’inversió està un 25% per sobre de la que hi havia l’any 2008 mentre que a Espanya ara la inversió R+D està un 10% per sota de la que hi havia abans de la crisi. Sense una inversió important, és impossible que aquestes noves tecnologies es desenvolupin. Això ens situa en la perifèria d’aaquesta nova revolució digital 4.0.Només poden créixer de manera aïllada en alguns sectors com són la indústria de l’automoció o en empreses molt importants, com Seat.
Hi ha qui diu que la flexibilitat, els sindicats en dieu precarietat, fa que no calgui que les empreses inverteixin en noves tecnologies?
Sí, hi ha qui diu això. Un exemple en aquest sentit és Amazon, que fa uns sis mesos plantejava transportar els paquets amb un dron i ara, en veure que li surt més barat, decideix substituir aquesta opció tecnològica per treballadors de la falsa economia col·laborativa, perquè té uns costos molt reduïts, cosa que els evita fer unes grans inversions en aquesta infraestructura. Per tant, no es pot dir que hi hagi grans avenços en l’últim temps i tampoc veiem que hi hagi un canvi real en la mentalitat dels empresaris. Veuen que han de fer una inversió important, i mentre això no passi estarem en una situació estancada.
Aquesta situació d’impàs pot facilitar perquè sindicats com UGT es preparin per afrontar les noves circumstàncies que vindran?
Nosaltres ja hi estem treballant. En formació, tant ocupacional com continuada i reglada, exigim des de fa temps un canvi en el model, que s’orienti a aquestes noves tecnologies, que permeti comptar amb un mercat laboral nodrit amb professionals que es puguin adaptar a aquestes noves situacions. Perquè aquesta serà la part bona de la indústria 4.0: serà la creació de nous llocs de treball específics. D’altra banda tenim la part negativa de pèrdua de llocs de treball, que també es produirà i que afectarà treballadors amb baixa qualificació, que caldrà tornar a inserir en el mercat laboral i en aquest punt el reciclatge serà molt important.
Però, la indústria 4.0, porta o no porta més precarietat?
Hi ha una precarietat inherent a treballar en entorns del que es diu economia col·laborativa, que és on més s’està desenvolupant una part de la indústria 4.0 o de la digitalització. Aquí ja es produeix una precarització molt potent, que busca uns règims especials de regulació laboral o establir, per exemple llindars d’ingressos que marquin si una dedicació pot ser considerada o no economia col·laborativa. Nosaltres, no estem en aquesta tesi, el que diem és que, tots els treballadors de l’economia col·laborativa poden ser treballadors per compte d’altri o per compte propi. Nosaltres pensem que regularitzar una irregularitat seria una gran equivocació.
