Ivan Miró, és membre del Consell Rector de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. Té 43 anys, soci de la cooperativa La Ciutat invisible. És sociòleg i investigador i autor del llibre Ciutats Cooperatives de l’editorial Icària. Parla en nom de consell rector de la federació, just després d’una reunió de la seva executiva.
-Aquesta és una nova etapa en la Federació? Com la caracteritzaríeu?
El nou consell rector es planteja un escenari al qual li hem donat com a lema cooperativitzar l’economia i la federació. Això vol dir que des de la federació es vol tenir un paper actiu en la transformació social i econòmica. Que no només volem treballar en termes del cooperativisme existent, sinó que considerem que la societat i l’economia hegemòniques tenen problemes importants de precarietat, de destrucció del teixit industrial i productiu, de reptes ecològics, de reptes fruit de l’economia digitalitzada, com l’economia dita de plataforma. És a dir, hi ha una sèrie de qüestions, amb problemes socials, d’habitatge, etcètera i per tant, des de la Federació volem plantejar la cooperativització de l’economia i la societat, per afavorir la democratització del conjunt de l’economia.
-Com voleu contribuir a aquest important canvi?
En la democratització de l’economia catalana entenem que el cooperativisme, les cooperatives enteses com a empreses de propietat col·lectiva, amb gestió democràtica i un impuls social important, poden ser una de les eines en aquest nou model econòmic democràtic al qual aspirem per al conjunt del país i la societat.
-Què li falta al cooperativisme per a ser un actor de primera magnitud en l’economia catalana?
El cooperativisme a Catalunya té un arrelament històric important. Té un pes, segurament més qualitatiu que quantitatiu, en l’economia del país, tot i que en alguns àmbits, com l’agrari, gran part de la producció es fa a través de les cooperatives, que el cooperativisme de consum té una base social molt àmplia i que el cooperativisme de treball és molt dinàmic; també hi ha altres famílies cooperativistes com les de l’habitatge en cessió d’ús estan vivint moments molt dinàmics.
Per tant, el cooperativisme és un sector consolidat, que està innovant, que està diversificant, que crea llocs de treball i tot plegat ens diu que té un valor exemplificant molt important.
-Però, com lliga això amb els efectes de la globalització de l’economia?
És cert que la globalització econòmica ha afectat els últims 20 anys a l’economia catalana. Aquest procés ha fet que en l’estructura social catalana les multinacionals tinguin més pes. Per això si el cooperativisme vol tenir més impacte social i econòmic ha de contribuir ha generar una nova economia plural. Aleshores un dels reptes és que el cooperativisme també intervingui i faci propostes al conjunt de la societat, no només per a consum intern.
-Torno a intentar concretar, com s’hauria de fer aquest debat en favor del canvi que proposeu?
Pensem prioritari que en l’àmbit municipal el cooperativisme sigui un actor no només econòmic sinó polític per a debatre quina economia volem per als municipis catalans. En aquest sentit hem de donar suport a la creació de consells municipals d’economia social i solidària on el cooperativisme pugui fer propostes de polítiques econòmiques. I l’àmbit català proposem uns marcs normatius més amplis cap a la transformació de l’economia. Per exemple, cal una llei d’Economia Social i Solidària, una iniciativa que ja s’ha treballat amb altres famílies de l’economia social, com l’associació de l’economia social de Catalunya. Finalment pensem que des del punt de vista català hem de promoure que l’economia mercantil no sigui l’única promocionada pel Govern junt amb les polítiques públiques. Creiem que cal crear un marc d’economia plural, de relocalització de l’economia, de sobirania econòmica, de transició ecològica, on hi sigui l’economia mercantil amb un sentit de responsabilitat social . En formi part també l’economia pública: sindicats, municipalitzacions, etcètera, i també tota l’economia social i solidària i el cooperativisme. En resum, s’ha de crear un marc català d’economia plural. Si avancem en la pluralització de l’economia catalana, això serà un marc propici per al seu desenvolupament.
-Trobeu que l’educació econòmica hauria de tenir en compte i promocionar també l’economia plural?
A escala catalana un dels camps fonamentals de reproducció de l’economia hegemònica és l’àmbit acadèmic. S’ha de dir que malauradament hi ha hagut un monopoli dels corrents clàssics o neoliberals de l’economia; en menor mesura de l’economia keynesiana i en molta menor mesura d’algunes experiències d’economia ecologista o feminista.
Fins fa molt poc no hi ha hagut continguts d’economia cooperativa en els estudis de dret, economia, empresarial, història o sociologia, ni en economia empresarial. Aquesta mancança, per sort, s’està revertint i van apareixent iniciatives molt interessants. Per exemple, el post grau d’economia social i solidària de l’Autònoma, impulsat pel taller cooperatiu, o bé el post grau d’economia social i solidària estudis europeus que fa la Xarxa d’Economia Solidària (XES), o bé els estudis de Ponent Coopera de la Universitat de Lleida. O els estudis de Tecnocampus o altres.
Per altra banda s’estan potenciant a nivells més bàsics les experiències al voltant de les cooperatives d’alumnes que, des del cooperativisme pensem que són eines excel·lents per fer que la cultura cooperativa arreli des de les primeres edats.
-L’Ajuntament de Barcelona ha establert plans de col·laboració amb el món cooperativista. Creieu que aquesta experiència es pot replicar en altres ciutats importants de Catalunya?
En l’àmbit municipal a Catalunya, a partir del 2015, hi ha hagut canvis importants. La crisi va advertir als responsables polítics del fet que promoure només l’economia mercantil o les grans multinacionals generava molts problemes perquè després les empreses es deslocalitzaven i ens deixaven els aturats.
Des del municipalisme i des d’algunes diputacions van començar a fer polítiques públiques que tenien més en compte el cooperativisme i la resta de l’economia social i solidària. També hi ha un altre factor: amb les eleccions del 2015 van arribar als consistoris candidatures de molts colors polítics que han creat programes com la xarxa de municipis per l’economia social i solidària, o el municipi cooperatiu. El municipalisme ha estat sempre conscient de la importància que té el cooperativisme com un agent de desenvolupament econòmic diferent, local, que manté llocs de treball, que està més atent a les necessitats de l’entorn i per tant, esdevé agent de desenvolupament transformador.
-Pot posar exemples?
Hi ha experiència a Barcelona, clar, però també a Sabadell, El Prat de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Mataró, amb molts ajuntaments de colors diversos. Però, en aquest sentit crec que cal afirmar que el cooperativisme ha fet propostes interessants: la Xarxa d’Economia Solidària (XES) va fer el document de les 14 mesures per a la democràcia econòmica local. I entre tots hem anat empenyent perquè hi hagi una agenda econòmica en clau cooperativista.
-Com va la relació entre el cooperativisme i la Generalitat. En l’anterior govern semblava que s’apostés pels ateneus cooperatius, etc., però després del 155 no sé si el compromís es manté?
Des de la federació de cooperatives saludem que es vulgui fer altre tipus de polítiques públiques de promoció del cooperativisme. Aquesta és una bona política pública perquè compta amb les entitats del territori. A propòsit d’això a nosaltres ens agrada dir que els ateneus cooperatius són un nou tipus d’institució publico-cooperativa. Des de la federació pensem que podem tenir una posició de complementarietat amb els 14 ateneus existents, que són les eines que coneixen més bé el territori a Catalunya. Hem anat a visitar-ne 12 fins ara, des de l’Ebre fins al Pirineu, i els hem visitat el consell rector, perquè considerem que hem de treballar plegats.
-Però teniu cap demanda per a la Generalitat?
Li demanem que activi òrgans mixtos al país, com el Consell de Cooperació, que és un òrgan que malauradament està inactiu. És el màxim espai d’interlocució entre la Generalitat i el cooperativisme que reconeix la nostra legislació. Aquest òrgan s’ha de posar en marxa per avaluar aquestes polítiques públiques. També volem ser part del debat sobre la llei d’economia social i solidària.
-El cooperativisme hauria de fer esforços per atraure el seu si moltes entitats que tenen formes diferents però que hi podrien confluir?
Nosaltres veiem que hi ha moltes transformacions des de l’associacionisme cap a la cooperativa. En primer lloc dir que respectem aquelles entitats que el seu objectiu ja el veuen satisfet des de la seva figura legal. Les associacions són germanes de l’economia social. Però, a vegades, hi ha projectes d’autoocupació que tenen la camisa de l’associació i s’adonen que aquest no és ben bé el seu format. En aquests casos nosaltres pensem que cal donar suport perquè facin el pas, i està passant, a processos de transformació en cooperatives.
I el mateix diem d’empreses mercantils amb formes jurídiques com els autònoms. Pensem que, en aquest àmbit, molts sectors: la cultura, les arts, poden convergir en projectes que els enforteixin i els facin més sòlids i, per tant, els animem a l’organització dels autònoms en cooperatives, per fer front a processos com per exemple el taxi. Em pregunto, és possible organitzar en cooperatives tots els autònoms que viuen individualment les ofensives del capitalisme, com és el cas d’Uber? Nosaltres els convidem al fet que utilitzin la cooperativa per defensar-se.
-Això de crear una cooperativa per organitzar els autònoms del taxi, és un projecte, n’heu parlat amb ells?
No, aquesta és una idea a la qual nosaltres estaríem encantats de donar-li suport. Veiem que ara mateix hi ha una situació en l’àmbit econòmic català on hi ha una ofensiva del que es pot anomenar el capitalisme de plataforma, sigui Amazon, sigui Uber, sigui Deliveroo, sigui Airbnb, El capitalisme a través de les plataformes digitals està optant per atacar directament les condicions dels treballadors: l’organització del treball, els drets socials i en el fons està buscant apropiar-se de l’estructura productiva del país. En aquest sentit creiem que el cooperativisme pot ser una de les eines per tal de fomentar l’autoorganització econòmica dels sectors que es veuen amenaçats.
-Ja hi ha una cooperativa que contestat la fórmula del capitalisme de plataforma?
Sí, és Mensakas, en l’àmbit dels riders. Penso que l’exemple es podria reproduir en altres sectors que també provenen d’una situació de precarietat o d’amenaça.
-Davant del problema de les falses cooperatives en l’àmbit carni, què s’hauria de fer?
En el cas de les falses cooperatives del sector de les càrnies, la nostra posició és que aquestes falses cooperatives s’han de desqualificar. Els seus treballadors han de ser assumits com a treballadors ordinaris de les empreses on realment fan la feina.
-Com veuríeu que hi hagués un segell de qualitat que mostrés al públic que les cooperatives que el tinguessin són realment cooperatives?
És una bona idea. Segurament s’haurien de posar d’acord els diferents segells que ja existeixen a Catalunya, com el balanç social, el valor social. La XES té un segell també. Crec que potser haurien de confluir i tenir vigent la llei d’Economia Social i Solidària seria un dels marcs que facilitaria que la població pogués reconèixer que les empreses que tinguessin el distintiu té un interès social.
-Creieu que les cooperatives han de ser les aspirines de l’economia quan hi ha crisi?
Jo crec que les cooperatives són una de les solucions a la falta de democràcia econòmica que vivim permanent-ment sota el capitalisme. No només són alternativa quan el capitalisme té crisi. Si no que poden ser una alternativa general al model econòmic que està basat en la desigualtat social i en l’apropiació privada de beneficis.
Les cooperatives són una alternativa ètica i també política, econòmica i social per fer un desenvolupament diferent: que posi les persones al centre i no el capital i que tingui el bé comú com a horitzó.
No només hem de parlar de cooperatives quan hi ha crisi. Hem de parlar de cooperatives en qualsevol situació.
-La grandària de les cooperatives és un factor important?
Ara tenim en l’horitzó una diversitat de formats econòmics en el cooperativisme. Hi ha d’haver petita cooperativa, mitjana cooperativa i gran cooperativa. En tot cas, independent de la grandària l’important és que la democràcia i la participació a l’interior de les cooperatives, i la seva governança siguin un fet. Més que la mida de les empreses el que ens importa és fomentar la intercooperació entre les cooperatives i generar un nivell mezzo, en forma de xarxa de cooperatives, de consorcis o dels grups cooperatius, operin en articulació. Ens importa més l’articulació que la dimensió de les empreses.
