Revolta Pagesa torna als carrers amb la voluntat de tallar la frontera entre Espanya i França el proper dilluns. Abans, Imma Puigcorbé, una de les cares visibles de la mobilització pagesa a Catalunya, visitarà l’Associació de Veïns de Vallpineda (av. Verge de Montserrat, 4; al tocar de la Floresta) per presentar Vaques. Històries d’una veterinària rural [Cossetània Edicions, 2024], un llibre amb què, entre d’altres, pretén reduir la distància entre el món urbà i el món rural. Puigcorbé atén elCugatenc pocs dies abans de l’acte per parlar dels reptes de la pagesia i les fites assolides gràcies a les mobilitzacions.
– Abans de les eleccions catalanes molts partits us van fer suport. Un cop passades, creieu que mantindran el suport?
– Els vam fer signar un manifest amb el compromís de mantenir la tasca que havíem iniciat amb el govern per parlar i debatre dels problemes que tenim mitjançant les taules de treball ja iniciades. Tots els partits ho han signat. Hem de fer un vot de confiança per quan es constitueixi el nou govern. La feina no s’ha aturat i d’aquí poc tenim una reunió per parlar de fauna salvatge, per exemple.
– Un dels grans reptes és la complexitat de la burocràcia.
– Sí, és igual per a tots els pagesos: tinguin plantes, plantin tomaques o cultivin arròs. La majoria de normatives són europees però, quan es transposen a Espanya, acaben suposant més traves que a altres països europeus. A nivell català treballem per fer-los veure que ens demanen dades per duplicat, que els programes que es fan servir són poc intuïtius i van malament… També hem d’interpel·lar el govern espanyol perquè és un problema de tot l’Estat.
Quan les normatives europees es transposen a Espanya acaben suposant més traves que a altres països europeus
– Ara que venen les eleccions europees, es pot incidir mitjançant la política europea?
– Sí. La manifestació del 3 de juny amb companys francesos i d’altres comunitats autònomes pretén picar la porta a Europa per parlar dels nostres problemes.
– També heu criticat una manca de planificació en la gestió de l’aigua. Què ha fallat?
– Quan es va planificar cinc anys enrere, no es creia que s’arribaria a una sequera extrema com la que vivim. El que se’ns ha demanat a la pagesia no és ètic. Com pots demanar que la ramaderia redueixi un 50% el consum d’aigua i l’agricultura un 80%?! Mentre, en altres sectors s’han demanat reduccions molt més baixes.
Com pots demanar que la ramaderia redueixi un 50% el consum d’aigua i l’agricultura un 80%?!
Fer aquestes reduccions suposa no tenir beneficis i fer inviables algunes activitats. Hi ha pagesos que han perdut els arbres fruiters. Els hauran de tornar a plantar i no tindran rendiment fins d’aquí cinc anys.
– Afecta igual a petits i grans productors?
– El Pla de Sequera afecta igual a tots però els petits portem molts anys amb un benefici mínim. En canvi, els grans tenen un coixí que els ha permès salvar el sotrac.
– Per això demaneu més suport públic. Ara bé, quin ha de ser el model? Més diners públics? Es pot garantir la viabilitat de la pagesia sense diners públics? No us podeu guanyar la vida només de la vostra activitat professional?
– Tan de bo no hi haguessin les subvencions perquè significaria que el mercat funcionaria correctament. Demanem una normativa que reguli els preus del mercat perquè cap pagès hagi de vendre el seu producte per sota del preu de cost. Si ho aconseguíssim, ho tindríem salvat però és difícil perquè hi ha grans pressions. El joc que hi ha entre la distribució i la transformació es menja la baula més feble de la cadena.
– Això afecta només a grans supermercats o també a petits comerços, grups de consum…?
– Cal diferenciar la pagesia que arriba al consumidor final, que potser ho fa mitjançant grups de consum, i la pagesia que ven amb un intermediari. No tota la pagesia pot arribar al client final perquè cal tenir capacitat de màrqueting i de comercial. Pocs pagesos venen a client final i també ho tenen difícil perquè, si totes les pomes del mercat es venen a 1,50€, no les pots posar a 3€. La gent té els sous que té. És un problema social global. Els diners que haurien de córrer entre els clients finals, els productors, els treballadors… acaben en mans d’intermediaris.
– Tots els supermercats actuen igual o realment n’hi ha que cuiden la proximitat i tenen en compte les necessitats de la pagesia?
– Hi ha supermercats i centres comercials interessats en el discurs de proximitat. Ara bé, per exemple a Ametller Origen el percentatge de productes de proximitat és baixíssim però enganxen a tothom per com exposen el producte. D’acord, tenen una part seva cultivada aquí però la majoria és de fora. La clau és mirar l’etiqueta per molt que diguin que és de proximitat.
La clau és mirar l’etiqueta per molt que diguin que és de proximitat
– Com es pot actuar a nivell de regulació, llavors?
– En base als preus. Tenim la llei de la Cadena Alimentària que diu que els productors no poden vendre per sota del preu de cost. Necessitem que s’apliqui la llei, que sabem que va néixer coixa perquè distribuïdores com Mercadona hi va ficar el nas per poder marcar els preus. Per exemple, Mercadona ven el 30% de la llet a nivell espanyol i, per tant, posa el preu de la llet. Si en les energètiques es pot fixar un preu, per què no fer-ho en alimentació?
– L’emergència climàtica està portant alguns pagesos a convertir camps cap al secà. Suposa una transformació a marxes forçades. És comú arreu de Catalunya?
– Sí, la climatologia canvia molt i, a més, hi ha fenòmens extrems. Necessitem adaptar-nos i començar a treballar amb varietats més resistents, potser fer canvis de cultius i de produccions. Algunes zones de regadiu hauran de canviar. Ara bé, a Revolta Pagesa demanem fer recs de suport. Per exemple, tot i que la vinya no és de regadiu, es pot regar un, dos o tres cops durant l’estiu perquè no mori el cep. Es podrien aprofitar les aigües de depuradora que tornen al riu.
Necessitem adaptar-nos i començar a treballar amb varietats més resistents
– Posar rec a un bancal de secà… Això són molts diners!
– I hi ha pocs diners per invertir, sí.
– Un dels reptes, relacionats amb tot això, és el relleu generacional. El jovent no s’atreveix a dedicar-se a la pagesia?
– A Revolta Pagesa hem vist que hi ha molt jovent que vol ser pagès però amb la situació actual t’ha d’agradar molt per fer el pas perquè hi ha molta burocràcia, les inversions són elevades i de vegades inviables… Hem d’ajudar el jovent però és que ara hi ha subvencions que tributen com a benefici i, per tant, Hisenda es queda bona part de l’aportació. El 60% del camp català té més de 50 anys. O sigui, d’aquí 20 anys no existirà. Si no ens posem les piles, ens quedem sense pagesia.
– Infraestructures públiques com els mercats municipals es poden transformar per afavorir realment a la pagesia i no a grans operadors que darrerament s’hi han instal·lat com a pols d’atracció?
– Desconec el detall de les normatives dels mercats municipals. Ara bé, la pregunta de partida és quin preu de lloguer paguen els paradistes. L’administració local podria ajudar a millorar la venda dels productors locals si els permet accedir a les parades amb preus raonables. Hem de pensar que la pagesia fem una funció social rellevant: gestionar el 80% del territori. A més, els nostres productes deriven en salut de la gent. És important que hi hagi mercats municipals, que el client conegui els productors…
L’administració local podria ajudar a millorar la venda dels productors locals si els permet accedir a les parades amb preus raonables
Però són infraestructures que no es cuiden. Per exemple, han desaparegut molts escorxadors públics i els petits productors han de fer molts quilòmetres per trobar escorxadors petits on poder sacrificar els seus animals. És culpa de l’administració, que ha posat una normativa estricta i uns preus desbocats. Quan desapareixen els escorxadors o els llocs de venda, desapareixen els pagesos. Els ajuntaments tenen el deure de fer espais públics per garantir la continuïtat de l’activitat pagesa.
– Mentrestant us diuen que sou indispensables per a qüestions com la prevenció d’incendis.
– És una contradicció. La sensació que tenim des del món rural és que el món urbà no ens entén. Fa poc a Barcelona han tancat un mercat de petits productors (a Sant Antoni) perquè un mercat proper s’ha queixat. Ostres, què prioritzem? No hi cabem tots? És fàcil però hi ha d’haver voluntat política.
– Per què el món rural i l’urbà estan desconnectats?
– Fins fa uns 20 anys tothom tenia un avi o un tiet que vivia a pagès i ens explicava coses del camp. Ara ja hi ha generacions sense cap vincle amb el camp. Això significa que no saben què passa al camp. A nosaltres ens costa obrir-nos i acostar-nos. O sigui, són dues coses: el món rural s’ha tancat i el món urbà no s’ha interessat pel rural. Hem d’intentar tornar-nos a connectar.
– I això com es fa?
– De moltes maneres: obrint les portes de les granges, explicar el nostre dia a dia… I des del món urbà interessar-nos pel que tenim dia a dia al nostre plat. Jo, per exemple, mai menjaria carn que no sé d’on ve perquè sé com es crien els animals i com s’ha de fer. Com que ho sé, tinc criteri per triar. Quan no ho saps, tant et fa. El món urbà ha d’entendre les maneres de fer del món rural perquè estimi i doni la importància que té el menjar.
El món urbà ha d’entendre les maneres de fer del món rural perquè estimi i doni la importància que té el menjar
– Les macrogranges es vencen amb consciència ciutadana?
– A la majoria de paquets han suprimit les imatges dels animals perquè la gent pensa “pobre porquet”. Doncs no, això és porc, o xai, o vedella… Era un animal viu i, com que som omnívors, ens el mengem. Potser si saps això, menjaràs menys carn i de més qualitat. Però a l’agroindústria li va bé que no sàpigues res i vagis menjant sense pensar, sense pensament crític.
– Això topa amb el moviment vegà.
– És una opció molt respectable però sabent les repercussions de salut. Som omnívors i, per tant, quan deixes de menjar carn o derivats, t’has de suplementar. Per a mi això no és una dieta equilibrada però no hi ha cap problema perquè la gent la faci. El que em sap greu d’aquest moviment és que actua com una religió o una secta. Si penses diferent que ells, ets com el dimoni. Això és el que no accepto del moviment vegà, que és animalista d’aquella manera. Deixen de menjar carn perquè no volen matar animals però quan conrees un camp saps que mates taps, ratolins, insectes… La nostra petjada sempre hi és. De vegades és un moviment de peluixisme: alguns animals bé perquè són macos i els altres és igual.
– Segur que hi ha de tot al moviment.
– Exacte. Jo tinc amics vegans i vegetarians. El que m’afecta és les persones que diuen que has de fer com elles o que de bones a primeres et diuen assassí.
– Dius que al món urbà hem de ser conscients que a pagès us estimeu i cuideu els animals.
– Perquè tot sovint em trobo gent que em diu que, com que soc ramadera, només penso en quants quilos de carn trauré de portar els animals a l’escorxador. Si pensés això, ja hauria plegat; jo i la majoria de pagesos. Tenim molta vocació i evidentment que ens estimem els animals. M’aixeco cada dia per cuidar-los, portar-los a pasturar… Soc feliç quan ho faig. El pitjor moment per a mi és el dia d’anar a l’escorxador. Tant els que van a l’escorxador com els que es queden han tingut el mateix tracte.
– El teu llibre no va contra ningú?
– No, explica les meves vivències, la meva forma de pensar i sentir el que passa al camp.
– Donar una imatge positiva de la pagesia?
– I negativa perquè també hi ha moments desastrosos, això és la vida. Ser pagès no és tan bonic com alguna gent creu, ni tan dolent. Totes les feines tenen una part positiva i una negativa.
Som un moviment asindical i apartidista però fem política perquè el que demanem ho aconseguirem a través de la política
– Quin és el futur de Revolta Pagesa i com heu de treballar per evitar que us instrumentalitzin?
– Com que la primera manifestació va ser el 6 de febrer, coincidint amb altres manifestacions a nivell estatal que havia organitzat Vox, vam haver de desmentir que forméssim part d’aquesta organització estatal. Som un moviment asindical i apartidista però fem política perquè el que demanem ho aconseguirem a través de la política. És evident que hi ha gent que es vol apoderar del moviment però està format per gent de tot el ventall polític. Seguirem així.
– Què preveieu fer el 3 de juny?
– Tallar la frontera entre Espanya i França pels dos cantons. Serà històric perquè s’afegiran altres organitzacions a banda dels pagesos. Volem aconseguir un diàleg amb Europa i amb Espanya per modificar normatives i legislacions perquè puguem viure de la nostra feina.
Entrevista original del Cugatenc.
