Ho hem tornat a fer. Hem sortit als carrers i els hem omplert. Com en els darrers temps, la nostra veu s’ha deixat sentir, forta i contundent. La ressaca de tots els actes celebrats en els darrers dies arreu del territori ens deixa un altre Dia de les Dones ple d’emocions i reivindicacions i un crit únic: ja n’hi ha prou. Ens volem vives, ens volem lliures i ens volem rebels. I, pel que fa al nostre paper en el mercat de treball, volem trencar un problema estructural que cronifica l’anormalitat que ens relega com a treballadores de segona. No és presentable que les dones tinguem major índex de titulacions universitàries que el homes, però que un cop al mercat de treball seguim patint una segregació horitzontal, la que ens situa en els sectors d’activitat i les ocupacions pitjor remunerades, i una segregació vertical que ens limita l’ascens i la promoció, sobretot en el moment que decidim formar una família.
Als centres de treballs, en el nostre mercat laboral, fem tard amb les polítiques d’igualtat i no discriminació. D’acord amb la Llei d’Igualtat, tots els centres de treball han de vetllar pel principi d’igualtat d’oportunitats en l’àmbit laboral i han d’adoptar mesures, previ acord amb la representació legal dels treballadors i les treballadores, per evitar qualsevol classe de discriminació entre dones i homes en la seva organització. Les empreses tenen l’obligació d’elaborar i aplicar un pla d’igualtat si tenen més de 150 persones en plantilla (actualment, quan finalitzi el període de transitorietat de la Llei 6/2019 hauran de fer-ho aquelles empreses amb més de 50 persones); si hi estan obligades pel seu propi conveni col·lectiu; o quan l’autoritat laboral, previ procediment sancionador, hagi acordat la substitució de la sanció per la implantació d’un pla d’igualtat.
Resultats minsos
Aquesta Llei, però, ens deixa uns resultats minsos. Independentment de la seva grandària, totes les organitzacions estan obligades a complir el principi d’igualtat d’oportunitats i no discriminació; només canvia la forma de fer-ho: les petites, mitjançant mesures d’igualtat i les grans mitjançant els plans d’igualtat.
Però una cosa és tenir una pla d’igualtat i registrar–lo, i una de ben diferent és tenir la voluntat ferma d’executar el seu desplegament. La nostra xarxa d’agents sindicalistes per la igualtat –XASI- s’hi troben constantment: empreses amb plans d’igualtat que no han estat consensuats amb la representació legal dels treballadors i les treballadores o plans que no s’han desplegat i dels quals ningú no en coneix el seu contingut. Són plans per a complir la llei, però buits d’autèntica voluntat i compromís per avançar en la igualtat d’oportunitats entre dones i homes dins dels centres de treball. A més, no complir amb l’obligatorietat de tenir un pla d’igualtat pot ser sancionat amb multes d’entre 620 i 6.200 euros. La xocolata del lloro per a les empreses, a les quals els surt més a compte no complir la llei i pagar la multa. Us podeu imaginar alguna empresa no complint amb les lleis fiscals vigents i sortint-ne impunes? Doncs això és el que passa amb la igualtat al nostre país. Per aquesta raó nosaltres preferim els requeriments i la vigilància constant d’inspectors, però per això cal una Administració amb els recursos necessaris, tant econòmics com humans, per poder dur a terme la seva feina.
És per això que passat el 8M, des de la UGT de Catalunya ens plantegem ‘I el 9M, què?’ Hem omplert carrers i places, pobles i ciutats; ara cal que el nostre clam arribi als centres de treball. Per aquesta raó, a partir d’avui, a través de les nostres delegades i delegats farem arribar a totes les empreses on tenim representació un requeriment per recordar a les direccions quines són les seves obligacions legals i exigint-los la informació de la fase en què es trobi el seu pla d’igualtat, fent ús de les facultats que ens atorga el nostre paper com a representant legal dels treballadors i les treballadores. Volem saber si tenen o no pla d’igualtat, i en cas afirmatiu, com s’està treballant, com està articulat, com s’està aplicant i sobre quins mesuradors se’n farà l’avaluació. Si escau, en denunciarem l’incompliment davant la Inspecció de Treball i als mitjans de comunicació.
La igualtat no pot sortir barata. La igualtat no pot ser de segona.
