Barcelona ha creat el primer sindicat drag d’Espanya. L’Associació Drag, que ja aglutina més de seixanta artistes, pretén millorar les condicions laborals, compartir assessorament, formació i oferir suport psicològic. Vilma Porux i Aima Pharmacy, dues de les drags que conformen l’associació, asseguren que la seva realitat laboral és molt desconeguda, la majoria de vegades també pels promotors que les contracten. Volen seure amb ells per negociar unes condicions mínimes.
Podem considerar l’Associació Drag com el primer sindicat del sector a Espanya?
V:Nosaltres ens abanderem de ser-ho. Twitter és un espai on compartim molt el que ens passa i a Madrid parlaven que el dia que ens ajuntéssim… Sempre es parla de fer-ho però mai havia acabat passant. Nosaltres som les primeres que ho hem formalitzat sobre paper.
I hi havia hagut interès des de sindicats ja existents per representar el col·lectiu?
A: Que sapiguem no. Sí que hi ha associacions especialitzades i el drag acaba mamant de moltes.
Quines són les condicions laborals sota les quals es duu a terme el drag?
A: El drag no està regulat i, per tant, hi ha realitats molt diferents. La voluntat d’associar-nos també és per compartir allò que vivim cadascuna i veure des d’on han de partir les nostres reivindicacions. Algunes estan amb promotores, altres treballen com a autònomes, altres sense suport legal…
V: Les primeres reunions que teníem eren molt terapèutiques, on vam conèixer realitats molt diferents, perquè de vegades vivim a la nostra bombolla, a la nostra realitat i en vam poder conèixer d’altres. La transparència de poder parlar també del que cobrem, que és un tema molt tabú i els caps també s’aprofiten que les treballadores no ho facin.
A: Després també hi ha matisos entre sindicat i associació. Encara que som una associació, acabem tenint molts trets sindicalistes.
V: Això del Sindicat Travesti ho va dir la nostra companya Santa Catalina i ens va encantar el concepte, tot el que comporta. Les primeres coses que volem fer són molt més sindicalistes.
Som les primeres interessades que les festes siguin rendibles
Hi ha una voluntat d’aconseguir un conveni col·lectiu a mitjà o a llarg termini, com tenen la resta de sectors?
A: Aquest és l’objectiu. Ara mateix portem molt poc i estem buscant una unió i assolir ser-ne moltes més per tenir més força de negociació.
V: Sempre diem que n’hem de ser moltes perquè la unió fa la força. En algun moment ens haurem d’asseure amb els nostres pagadors i fer-los entendre la nostra realitat. Que es coneguin i es tinguin en compte les nostres realitats, perquè tu arribes al local “muntadíssim” i amb un somriure d’orella a orella.
A: Com en qualsevol professió, hi ha promotors que treballen bé i altres que treballen malament. La intenció tampoc és anar a mossegar la mà de tots ells. Volem tenir una conversa directa i mostrar-los les nostres necessitats i realitats i cercar un punt intermedi. Som les primeres interessades que les festes siguin rendibles.
V: Serà una mica complex, però per això ens cal ser moltes. No és el mateix ser deu que les més de seixanta que som ara.
A: Jo també m’he trobat amb promotors que treballen des del desconeixement. També volem que tot això sigui un procés de pedagogia.
Sembla que el drag està una mica a terra de ningú i llavors tot s’hi val.
V: Estem una mica a terra de ningú. Intentem buscar el nostre lloc al món de l’art. Com a associació, nosaltres ara ens organitzem a l’àmbit de Barcelona i busquem tenir garanties legals també. Que si me’n vaig a un xou i em trenco una cama o si em cancel·len el xou mitja hora abans, què passa?
Jo recordo començar cobrant 20 euros i ara mateix això ja no passa
I tornant als promotors, on és la frontera entre l’interès pel món del drag i el negoci?
A: Ara mateix hi ha molt d’interès, perquè està molt de moda. Un dels objectius de l’associació també és obrir-nos a nous espais i no quedar-nos només al col·lectiu. També seria interessant veure si podem estar a museus, llibreries… àmbits més socioculturals.
V: Des que jo vaig començar ara se’ns dona més valor, també perquè som més. Jo recordo començar cobrant 20 euros i ara mateix això ja no passa. Hi ha hagut alguna conversa amb promotors en què s’ha aconseguit pujar caixets, però encara passa que et posen cartells dient que hi ha un xou drag al local i no et posen ni qui és o et posen a un tipus de drag molt concreta i canònica. Som persones amb personatges que ens hem treballat. No t’aprofitis només del concepte drag.
I on és el límit entre la qüestió identitària i la professió del drag?
A: Jo crec que és una cosa molt personal. Hi ha gent que ho entén com la seva feina, com ser un actor. Després n’hi ha d’altres que expressen la seva identitat mitjançant el drag. Cadascuna ho viu a la seva manera.
V: Hi ha gent que es descobreix a través del seu personatge, hi ha gent que el separa, per altres és una extensió de la seva persona…
Barcelona sempre ha estat una icona per al col·lectiu i la cultura drag s’ha mogut al Gayxample, on els caixets ronden els 80€. Com a drags veieu Barcelona la icona LGBT que s’ha venut?
V: A Madrid també hi ha molta oferta encara que no sé si en millors condicions.
A: És el que dèiem, depèn del tipus de festa i del promotor i es paguen quantitats molt diferents.
Barcelona és un espai segur dins del que ho pot ser per a una persona queer dissident
Però veieu Barcelona aquest espai segur de què es parla?
A:Barcelona és un espai segur dins del que ho pot ser per a una persona queer dissident. Tant Madrid com Barcelona són espais més segurs que altres ciutats.
Des de les administracions locals noteu un impuls i suport al drag?
V:El drag dona diners i mou molta gent. N’hi ha alguns que ho impulsin per convicció i altres per negoci. Nosaltres ho aprofitem encara més. Barcelona està més predisposada i té una escena drag molt potent i cada cop hi ha més coses.
A: A escala associativa també hi ha un impuls i l’ajuntament hi dóna suport. A Barcelona cada cop hi ha més coses així i se’ns obren espais al carrer. A altres ciutats, amb Joan Ribó com a alcalde de València, també va obrir al drag l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) amb activitats i taules rodones. Es donaven espais culturals al drag i hi va haver una falla amb la cara d’una. València també en pot ser un bon exemple, encara que ara amb el canvi de govern dubto que continuï sent així.
V: N’hi ha moltes que llegeixen llibres en centres culturals per a nens, pintacares en associacions de barris… aquí és on també se li dona valor.
A: Es trasllada un missatge que s’adapta als diferents públics, més reivindicatiu o més pedagògic.
Que algú de Drag Race aparegui a Pasapalabra i la meva mare pugui veure-ho a la tele alguna cosa farà
Amb l’entrada al mainstream del drag sembla que hi ha més professionalització i és una realitat més propera. Com ha evolucionat l’escena fins a aquest punt?
A: La percepció social ha canviat més. Que algú de Drag Race aparegui a Pasapalabra i la meva mare pugui veure-ho a la tele alguna cosa farà. Tinc l’esperança de que ocupar espais a la tele o a la premsa ajudi a obrir-nos a nova gent.
V: Igual a nosaltres no ens ha afectat tant perquè ja consumíem drag a bars i festes, però ha ajudat a arribar a gent diferent i ha incentivat que molta gent el conegui. Encara que a nivell festes, jo crec que no ha tingut gaire impacte.
A: Jo he vist un gran canvi a la meva empresa. Abans de Drag Race, l’única que consumia drag era jo i ara les meves companyes heterosexuals també. Són a casa amb el seu xicot, posen Drag Race a Netflix i després es poden venir a veure a mi en un xou, i abans no ho feien.
Com veieu l’evolució del drag de cara al futur, podrà ser una professió a temps complet?
V: Jo estic contenta fent-ho un cap de setmana sí i un no, però m’agradaria que existís la possibilitat de fer-ho a temps complet per a qui ho vulgui i d’una manera legal i amb salut.
A: Sense haver d’estar explotada.
V: Hem de poder viure del drag i no sobreviure. Hi ha algunes que en viuen, però treballant una quantitat d’hores insalubres, per cobrar el que és just. Igual que un actor no és les 40 hores a l’escenari, nosaltres tenim un temps de preparació del personatge, el temps en què et muntes, etc. No és només l’estona que em veus pujada a l’escenari.
A: El símil és fàcil. Un actor de musical necessita uns assajos, una preparació, un fitting de vestuari… Segons el xou t’has de preparar el guió, etc. Al final hi ha moltes hores que no es remuneren.
No volem estrènyer només el promotor, sinó tenir recursos emocionals
V: Hi ha molt promotor que desconeix tot el que hi ha darrere. Jo un divendres surto a les vuit de la feina, vaig corrent a casa per muntar-me, i arribes a les dotze al local i amb un desgast emocional després d’estar molt amunt emocionalment.
A: Un dels objectius de l’associació també és que hi hagi suport psicològic. Moltes vegades s’ajunta la vocació amb la necessitat de remunerar per viure’n i molts s’aprofiten acaba afectant-te emocionalment. No volem estrènyer només el promotor, sinó tenir recursos emocionals.
Hi ha companyes que a l’estiu han de fer un retir perquè estan fartes de fer un mes sencer fent Slomo de Chanel perquè els surti rendible el body i la perruca
És clar, al drag també hi ha molta autoproducció, no com en altres escenes artístiques on hi ha un equip al darrere.
A: Una actriu de musical s’aprèn el guió i la coreografia i probablement algú els maquilla. Nosaltres hem de fer una inversió en maquillatge, vestuari, perruques… També has de veure si allò que et paguen compensa amb tot el que t’has de comprar i la major part de les vegades no és així.
V: És clar, de vegades et trobes que et demanen que vagis amb una perruca lila, doncs posa’m tu la perruca. Si vols jo et busco qui ho pot proporcionar, però paga-ho tu. Aleshores és quan tu ho expliques i ho entenen. Per això creiem que és una conversa que cal tenir. El tema de la salut mental també ve del fet de voler reinventar-te perquè fa molt de temps que fas el mateix. Hi ha companyes que a l’estiu s’han de fer un retir perquè estan fartes de fer un mes sencer fent Slomo de Chanel perquè els surti rendible el body i la perruca.
A: També hi ha molts locals que no ens ofereixen l’ espai que necessitem. Has d’anar muntada des de casa teva i això a la nostra feina té una connotació de risc. Són coses que també cal tenir en compte. Si no tens les instal·lacions necessàries per fer un xou al teu local, potser no ho pots fer.
V: O ho dius abans i em pagues el taxi perquè no hagi de venir amb metro. Senzillament, la comunicació, que de vegades arribes al lloc i no tens ni on deixar la teva maleta i sents que ja comença tot malament. Al final la major part de les vegades tampoc vols posar problemes i acabes acceptant un centímetre quadrat per deixar les teves coses i et canvies al bany.
A: El que fas és salvar-li el cul per omplir-li el local quan t’has creuat el Raval amb una perruca i la maleta.
V: Si tot girarà que tens una drag, almenys que la drag estigui bé.
Has d’anar muntada des de casa teva i això a la nostra feina té una connotació de risc
Al final associar-vos també us permet veure on són els mínims que voleu demanar als promotors.
V: És clar, que de sobte t’ofereixen un taxi i som les primeres que estem contentíssimes. Sents que tenen en compte la teva feina. Tampoc no demanem que ens paguin cinc vegades més, encara que això seria genial. Nosaltres som molt generoses amb allò que oferim i també demanem que ho siguin amb nosaltres.
