Són nombrosos els articles que han estat publicats a Catalunya Plural sobre la renda bàsica. Diversos i variats articles que han evidenciat, com a mínim, tres qüestions que considero nuclears. En primer lloc, que la renda bàsica supera àgilment moltes de les limitacions que contenen els programes de rendes mínimes (entre les quals es troben les limitacions pressupostàries, els errors de cobertura, l’estigmatització de les persones beneficiàries, els costos administratius o el parany de la pobresa). Així mateix, també s’ha fet referència al fet que com a dret de ciutadania suposa garantir l’existència material de tota la població ex ante, No obligant a moltes persones a comportar-se com “submises suplicants” davant l’administració estatal. En segon lloc, que una renda bàsica és perfectament viable econòmicament, mantenint els pilars fonamentals de l’Estat del Benestar. En tercer lloc, que els projectes pilot de renda bàsica que s’han realitzat al llarg i ample del món han ofert uns resultats més que satisfactoris.
Molts altres articles han girat al voltant dels efectes que tindria una renda bàsica en la nostra societat actual. No obstant això, seria un error que a l’hora de discutir sobre la renda bàsica ho féssim sense analitzar els efectes que aquesta pogués tenir a l’hora d’afrontar els reptes que tenim en aquest segle XXI. És clar que parlar de renda bàsica suposa parlar de pobresa i suposa parlar d’impostos, però no només. Tota mesura de gran importància i que pot marcar el futur d’una societat, crec jo, s’hauria d’analitzar des d’un punt de vista multidisciplinari i de futur. És per això que em sembla crucial preguntar com la renda bàsica podria contribuir a construir una societat que doni resposta, per posar només alguns exemples, a la crisi ecològica, a l’evolució del mercat laboral o a la crisi de cures que patim. Això sí, que hàgim d’analitzar-la de forma multidisciplinar no vol dir, ni molt menys, que aquesta hagi de solucionar tots els problemes. I és que no és aquest l’objectiu de la renda bàsica.
Però, si a més de solucionar els problemes relacionats amb la pobresa o la manca de llibertat de les persones, també fora en línia amb algunes de les polítiques necessàries per afrontar aquests reptes anteriorment plantejats?
Sóc plenament conscient que és pràcticament impossible vincular en tan poques línies la renda bàsica amb aquests tres reptes que apunto anteriorment, però sí que m’agradaria donar algunes pinzellades sobre la relació existent entre la renda bàsica i la crisi ecològica.
Des de l’inici del capitalisme les polítiques econòmiques han estat dirigides a augmentar la riquesa de la societat en termes gairebé exclusivament monetaris. El resultat és ben conegut: anteposar el creixement infinit de l’economia davant la destrucció tant dels nostres ecosistemes, com dels drets de les persones. No obstant això, aquest creixement és ja realment insostenible i necessitem un canvi de rumb. Per a això, una alternativa realitzable seria avançar en dos fronts que ens permetin situar-nos en l’espai segur i just per a una economia socialment i mediambientalment sostenible. D’una banda, evitar l’existència de privacions socials -Cobrir les necessitats socials que necessitem satisfer mitjançant l’activitat econòmica- i, d’altra banda, no traspassar el “sostre ecològic” que posa en risc la sostenibilitat del planeta.
Pot, llavors, la renda bàsica anar en línia amb les polítiques destinades a no consumir més del que el planeta és capaç de (re)generar alhora que aconseguim relacions d’equilibri justes entre les persones? En ser un dels objectius que no hi hagi un gran creixement agregat, l’única manera de reduir les desigualtats i lluitar contra la polarització de la societat és redistribuint els recursos existents. A més, la renda bàsica, a diferència del que passa amb els programes de rendes mínimes on un dels objectius és la creació de capital humà, no combrega amb la concepció productivista de l’economia en trencar la submissió de les persones a la feina remunerada.
Un altre punt important a destacar és el que passa en alguns dels països menys industrialitzats, on la pobresa obliga a desforestar i acabar amb gran part de la fauna salvatge existent per sobreviure. Una renda bàsica garantiria la subsistència d’aquestes persones i no estarien abocades a realitzar aquestes pràctiques com a mitjà de subsistència. Al mateix temps, en augmentar les interrelacions de les xarxes d’actors locals -tal com hem pogut veure en alguns dels projectes pilot-, la renda bàsica actuaria com a palanca en la relocalització de l’economia.
I aquestes són algunes de les raons per la qual cosa la gran majoria dels partits ecologistes donen suport a la renda bàsica. Perquè, si bé aquesta no és una mesura el seu objectiu sigui lluitar resolutivament contra la crisi ecològica, sí que és una eina que cobreix les necessitats bàsiques de totes les persones alhora que redueix la dependència de l’ésser humà cap al creixement il·limitat. En definitiva, aprofitar els recursos existents al territori, repartir la riquesa i consumir menys, per viure millor.
