Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Els negociadors que per la banda laboral han estat tractant amb els representants de la companyia EMMSA, en preconcurs de creditors, no se’n sabien avenir. Els representants de la companyia, que pretenen acomiadar tota la plantilla reconeixien que el propietari, Pedro Martínez Cutillas, disposava diners però sembla que vulgui deixar tancar la societat. Per això, mentre els sindicalistes exigien «papers» que demostressin la situació real de la companyia, els negociadors de la banda empresarial deixaven caure que la nòmina de febrer s’havia pagat perquè «l’amo ha posat diners», com si aquesta fos una acció extraordinària en el món dels negocis.
De fet, a la Federació d’Indústria de CCOO a Catalunya la situació d’EMMSA els causa perplexitat. La companyia fa més de 60 anys que funciona. Durant molt temps s’havia encarregat de realitzar muntatges industrials i construcció d’estructures metàl·liques per a diversos complexos petroquímics, a Catalunya, sobretot a Tarragona. Això havia fet que la societat creixés i que arribés a ocupar més de 260 persones.
EMMSA va deixar de pagar les pagues extres i retardar-se en satisfer puntualment les nòmines de cada mes. Això ha fet que des de març els treballadors de la companyia, que té els seus nuclis més importants a Tarragona i a Barcelona, veiessin amb astorament que no només no cobraven sinó que pràcticament l’empresa no els encarregava feina. Tot i això, han continuat presentant-se a la feina.
Al març, per sorpresa, la societat va presentar preconcurs de creditors i al mateix temps expedient d’extinció de contractes per a tota la plantilla.
En l’11 de març i el 10 d’abril s’han produït quatre reunions entre empresa i representants dels treballadors sense avenços. Jesús Rivera, de l’àrea del Barcelonès de la federació d’Indústria de CCOO, explicava la difícil posició dels treballadors: «nosaltres volem arribar a una solució negociada que asseguri, si pot ser la continuïtat les l’empresa i els llocs de treball, però tot se’n pot anar en orris si l’empresa passa de preconcurs al concurs de creditors, perquè els acords als que arribem no serviran per res». En aquest sentit, l’única posició dels negociadors de l’empresariat és instar l’extinció dels llocs de treball.
Els treballadors, que divendres es van manifestar des de la seu de l’empresa a Barcelona fins a Plaça de Catalunya, veuen amb desànim com van cada dia a treballar, no els encarreguen feina, perquè l’empresa no en té, i tampoc cobren. Això ha fet que hi hagi operaris que han decidit marxar simplement, renunciant tant a la indemnització que els podria pertocar com al subsidi de desocupació que en molts casos tindria la màxima durada perquè la majoria dels treballadors fa més de 20 anys que estan en nòmina.
La situació descrita fins aquí tindria una explicació clàssica, l’empresa no ten feina i no pot pagar. Però, vet aquí que EMMSA té filials a Alemanya i al Marroc que, per la informació de què disposa CCOO, tenen feina. A més, el propietari, Pedro Martínez Cutillas, té propietats a Panamà, cosa que li recorden els treballadors en les pancartes que treuen a les manifestacions. I tanmateix això no serveix per aconseguir que l’empresa pagui el que deu als treballadors i, per exemple, realitzi un tancament ordenat.
Les mobilitzacions dels treballadors no s’aturen. Divendres, 10 els treballadors van sortir al carrer. Ells reclamen la continuïtat, però al sindicat, davant la situació, veurien bé que l’empresa declarés concurs de creditors i tirés endavant el tancament de forma que els treballadors cobressin el que es pogués de la venda dels actius, i rebessin el que legalment els pertoca del Fons de Garantia Salarial (FOGASA) i es poguessin acollir a l’atur. Mentrestant, el malestar i el nerviosisme continuen.
