Article publicat inicialment a Eldiario.es
L‘esbombada recuperació no arriba a les llars. L’Enquesta de Condicions de Vida -basada en dades de 2014- que publica l’Institut Nacional d’Estadística (INE) mostra que tant el risc de pobresa com els ingressos mitjans de què disposen les llars continuen mostrant una societat empobrida. El 22,1% de la població que viu a Espanya té risc de pobresa, tan sols una dècima menys que el 2013, quan era el 22,2%. El risc es duplica en el cas de la població desocupada: el 44,8% de les persones que estan a l’atur viuen en risc d’exclusió social.
Els ingressos mitjans de les llars segueixen caient: 2014 va ser el sisè any consecutiu en què es van reduir els diners que entren a casa. En 2014, l’ingrés mitjà per família va ser de 26.092 euros, un 0,2% menys que l’any anterior. Cal destacar que l’exercici de 2014 va tancar com el primer any de la recuperació, o l’últim de la recessió, segons com es miri. L’economia, en termes estadístics, va pujar un 1,4%. La taxa d’atur es va reduir fins al 23%, un percentatge no vist des de 2012.
El llindar de risc de pobresa es calcula prenent com a referència aquests ingressos mitjans: augmenta o disminueix en funció de si els ingressos també ho fan. El 2015 una persona es considerava pobra si ingressava menys de 8.011 euros a l’any o 16.823 euros si és una llar en què habiten dos adults i dos nens. El 2011, per exemple, una persona vivia per sota del llindar de pobresa si tenia ingressos de 8.358 euros anuals i, en el cas de les llars amb quatre membres, la xifra era de 17.473. És a dir, llars que fa tres anys eren considerats pobres, ara no entren dins d’aquesta categoria, no tant perquè la seva situació hagi millorat sinó perquè els ingressos mitjans s’han reduït i s’abaixa la xifra necessària per entrar en població que es considera en exclusió social.
Per evitar aquesta distorsió, l’Enquesta inclou un altre indicador que serveix per mesurar la pobresa, la taxa Arope, que és la que es pren com a referència per comparar-nos amb la resta d’Europa. Aquest indicador no només té en compte els ingressos mitjans, també la presència o no d’ocupació a les llars i la seva intensitat (nombre d’hores treballades) i les mancances materials greus (poder escalfar la casa, menjar carn, etc …). Segons la taxa Arope, la pobresa és encara més gran: el 28,6% de la població viu en exclusió social. Suposa unes dècimes menys que el 2014, quan se situava en el 29,2%, però està encara clarament per sobre de la que existia en 2011, quan era del 26,7%.
El 13,7% de les llars arriba a final de mes “amb molta dificultat” i gairebé el 40% no pot afrontar despeses imprevistes. D’altra banda, el 40,6% de les famílies no poden permetre anar de vacances un cop l’any i el 9,4% arrossega impagaments de lloguer o factures. Tots aquests indicadors eren encara més voluminosos un any enrere.
A més formació, menys pobresa
Hi ha factors que influeixen en el risc de caure en la pobresa. És el cas de la formació: entre les persones amb educació superior, la taxa de pobresa és del 9,8%. Entre la població amb educació primària o inferior, però, es dispara fins al 24,8%.
El tipus de llar és també decisiu. L’existència de fills dispara el risc de pobresa. Però, són les famílies monopartentals les que més risc d’exclusió social tenen: el 37,5% viuen en pobresa.
La pobresa no és aliena a la nacionalitat. Si la taxa mitjana de pobresa és del 22,1%, en el cas de les persones estrangeres que no són de la Unió Europea, es duplica i amb escreix: és del 55,3%. Entre els estrangers que pertanyen a la UE és del 33,3%. Per contra, el 18,8% de les persones amb nacionalitat espanyola viuen en risc d’exclusió social.
