Gairebé la meitat de les hores extres que es fan no es cobren

Gairebé la meitat de les hores extres que fan els assalariats a Espanya no es cobren, segons dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) del tercer trimestre d’aquest any que ha recopilat Europa Press i que publica el eldiario.es.

La xifra d’hores extraordinàries realitzades pels assalariats ha anat baixant els últims anys, coincidint amb la crisi econòmica. Així, en el primer trimestre de 2008 les hores extres comptabilitzades a la setmana superaven els 10 milions, al tercer trimestre d’aquest any la xifra s’ha reduït gairebé a la meitat (5,3 milions).

En els últims vuit anys, mentre que es reduïa el nombre d’hores extra, augmentava el pes de les hores extraordinàries no retribuïdes. Per exemple, en el primer trimestre de 2008 només el 37,9% de les hores extra no es pagaven, xifra que ara ha pujat fins al 48,9%, però que ha arribat a ser molt més alta.

En el tercer trimestre de 2012 el 67,3% de les hores extraordinàries no tenien cap retribució. Aquest període, el del tercer trimestre de 2012, és a més el que menys hores extraordinàries registra en tota la sèrie (4.508.200), tant pagades com no pagades.

Uns 600.000 treballadors fan hores extres

Dels 15,4 milions d’assalariats que hi havia segons L’INE en el tercer trimestre, una mica més de 14,8 milions no van fer hores extraordinàries, enfront de gairebé 600.000 que sí que les van fer.

En concret, 599.400 assalariats, el 3,9% del total, van realitzar hores extres entre juliol i setembre. A 282.100 assalariats se’ls va pagar per aquest treball extra, mentre que a 276.800 no se’ls va retribuir i 40.500 declaren haver realitzat hores extres tant pagades com no remunerades.

En el tercer trimestre del 2007, període en el qual els experts situen l’inici de la crisi econòmica a Espanya, els assalariats que realitzaven hores extres superaven la xifra d’1,1 milions de treballadors; ara aquesta quantitat s’ha reduït pràcticament a la meitat.

D’acord amb el pes més gran del nombre d’hores extraordinàries no retribuïdes produït en els últims anys, els assalariats que declaren haver realitzat hores extres no remunerades han anat guanyant terreny als que perceben una retribució per elles. Així, en els últims nou anys el percentatge d’assalariats que realitza hores extres no retribuïdes ha pujat des del 29,8% del tercer trimestre de 2007 al 46,1% en el mateix període de 2016.

Els sindicats CCOO i UGT vinculen l’augment de les hores extraordinàries no retribuïdes amb la reforma laboral que va emprendre el Govern del PP el 2012 i que, segons ells, ha facilitat la “explotació laboral” i la realització d’hores extres no pagades.

La no declaració de les hores extres té altres efectes a més del que suposa la no retribució als treballadors que les fan. Aquest efecte és fiscal, perquè no reporten les corresponents cotitzacions a la Seguretat Social ni tampoc tenen efectes fiscals. Per tant el dany econòmic que impliquen és difícil de calcular.

La major part de les hores extres no remunerades es concentra en el sector serveis, amb una menor presència sindical en comparació als sectors industrials, energètic o de la construcció.