Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
L’agost del 2021 va entrar en vigor la llei que regula el sector dels riders. Quina valoració fa de la seva aplicació quatre anys després d’entrar en vigor?
Després de quatre anys finalment s’ha aconseguit aquest canvi, aquesta migració d’un model a un altre, que ha trigat però que s’ha aconseguit. S’ha aconseguit una laboralitat, però és veritat que ha trigat molt i que no totes les empreses van complir la llei. Just Eat ja la complia. Uber Eats va començar a complir-la al principi i com va veure que hi havia una competència deslleial, va tornar una altra vegada al tema autònom, i Glovo sempre va estar d’autònom després de la llei. Després de totes les sentències que hi ha hagut i que la fiscalia també va demandar un dels gerents de Glovo per vulneració de drets fonamentals, això també va portar l’empresa a contractar, internalitzar la plantilla. Ara mateix estem en aquest procés d’internalització de la plantilla de repartidors directament amb Glovo i amb empreses subcontractades també.
Glovo només ha contractat fins ara el 15% dels treballadors. És perquè el procés és lent o perquè molts treballadors prefereixen continuar sent autònoms?
Hi ha de tot. Què ha passat? Que quan van començar les contractacions, van oferir contractes de 14 hores i de 20 hores. I molts no els van signar perquè pensaven que les noves condicions laborals no cobrien les seves expectatives en relació amb allò que treballaven. És veritat que hi ha hagut ampliacions de contractes, però les condicions en què s’estan donant les contractacions creiem que no són totes del tot correctes. La majoria treballen més de 40 hores setmanals i els estan oferint contractes de 14 hores. En aquest procés d’internalització, l’empresa ens havia dit als sindicats majoritaris que es comprometia a internalitzar tota la plantilla i no ho ha fet. Ara estem valorant amb el gabinet jurídic si denunciem cessió il·legal de treballadors. A Navarra vam posar una denúncia per cessió il·legal de treballadors. A veure com ho veuen els inspectors allà. Estem en aquest procés de negociació amb l’empresa perquè reivindiquem que la plantilla ha d’estar contractada directament, que no es pot externalitzar l’activitat principal de l’empresa.
Treballaven 40 hores a la setmana i ara els ofereixen contractar-los per només 14?
Eren autònoms. Això de les 40 hores setmanals és una mitjana. Al que em refereixo és que treballaven moltes hores, segurament més de 40 setmanals. Que ara els ofereixin un contracte de 14 hores… és que aquestes hores les fan en quatre dies.
I això implica guanyar menys diners, és clar. He vist que els riders guanyen 1200, 1400 euros al mes, més o menys
Salari mínim, proporcionalment al seu contracte. Si és un contracte a 40 hores, serà el salari mínim. Si és un contracte a 14 hores, serà el proporcional. Però és salari mínim. És el que diu el conveni col·lectiu que els estan aplicant, el de missatgeria estatal, que està caducat i, per tant, paguen el salari mínim. És molt baix respecte al que ells normalment estan acostumats. No tothom, perquè no tothom guanya el mateix. Va en funció també de l’antiguitat que tinguis a l’aplicació. Evidentment amb un compte nou com a autònom no treus tants diners com amb un compte que ja té més de 10.000 comandes. Hi ha una piràmide. No tots guanyen dos mil o tres mil euros. Això cal deixar-ho clar.

“Cal intentar guanyar relat a nivell comunicatiu i als espais institucionals que estiguem reivindicar que som inclusius, que som plurals, que tots cabem aquí, que tots tenim drets” | Pol Rius
El més normal són aquests 1.200, 1.400 euros al mes?
Jo crec que aquest és la mitjana. No ho sé. Sí que sé que n’hi ha molts que es treuen més de 2.000 euros perquè són comptes que tenen més de 15.000 comandes, que porten anys treballant amb aquest compte. Per tant, l’algorisme els privilegia. Però si tu et treus un compte d’autònom o fa un any, no treus 2.000 euros mai, mai. És com un joc. Com més treballes, més et vaig donant comandes i així va. Depenent de l’antiguitat, guanyaràs més o menys diners.
En un article que signaven el llavors secretari general de Comissions Obreres de Catalunya, Javier Pacheco, i Daniel Cruz, del departament d’Anàlisi i Transformació Digital del sindicat, afirmaven que Glovo no és només un cas d’èxit d’innovació sinó també d’explotació laboral. Continua sent així?
Sí, sens dubte. Sempre s’ha reivindicat al sector que paguin millor. No pot ser que a un repartidor que ha de pagar la motxilla, la bicicleta o la moto, el manteniment, el de les rodes, la benzina, tot el que comporta això, li paguin 3 euros per portar una comanda de nit. És precaritzar el treballador perquè a sobre ha d’assumir tot el risc. Sens dubte que és precari. De fet, hi ha treballadors que paguen per treballar, perquè tu llogues. En el meu cas jo no tenia papers i el que vaig fer va ser llogar-li el compte a algú. Jo pagava per treballar. Em guanyava alguns diners, sí, però estava pagant per treballar. He de pagar el propietari del compte i a sobre he de pagar les despeses de manteniment del meu vehicle. Ara, molts riders van en unes bicicletes elèctriques blanques que són d’una empresa que les lloga. Paguen mensualment per fer servir aquestes bicis elèctriques. Tu assumeixes el risc i el cost del servei i ells ho externalitzen tot. I a sobre, hi ha una altra realitat que és que molts són migrants que estan sense papers. No en sé el percentatge però és molt elevat. M’atreviria a dir que més del 50% dels repartidors que veus al carrer no tenen papers.
Es pot contractar una persona sense papers?
No, però és que tu llogues el compte. Això és una pràctica habitual en aquest sector. El propietari del compte, que sí que té papers, te’l lloga. Segurament també és immigrant i sí que té papers. I aquest compte, sobretot els pakistanesos, el treballen tres o quatre. Són comptes que disparen moltes comandes, com diem nosaltres, llancen moltes comandes. Per què? Perquè és que no paren. L’empresa ho sap? És clar que ho sap. Són els que manegen l’algorisme. Ells saben que hi ha un compte que no para 24/7. Saben que la treballen més d’un, però no els importa. A ells només els importa que treguin endavant la feina. Aquí hi ha una explotació també indirecta dels immigrants que no tenen papers. L’empresa ho sap i se n’aprofita.
Si estafen un rider sense papers no s’atreveix a protestar
Aquests no es queixaran
Això és una realitat que està allà i que seguirà. Abans es feia amb el compte autònom, ara serà amb contractes. Perquè tu no has d’anar a fitxar enlloc. El teu fitxatge és activar el compte. Ja està. Te’n vas a l’aplicació, jo et dono la meva contrasenya, el meu usuari, tu entres i, ala, a treballar. I tu em pagaràs el 20% a mi perquè jo sóc el propietari del compte. És una relació guanyar-guanyar a tot arreu. L’empresa hi guanya. El propietari del compte, guanya. I l’immigrant, que no pot treballar enlloc i aquesta és una manera de treballar en negre, en treu alguns diners. No ho veuen ni tan sols com que els estan explotant, però l’empresa no ho està fent perquè és solidària. Molts repartidors ho veuen així però, no, no és que sigui solidària, sinó que s’està aprofitant de la teva situació. Al principi va començar com a solidari, com un familiar que prestava el compte mentre aquesta persona es treia la documentació, però també hi ha abusos dels propietaris dels comptes que demanen un 20, un 30 o un 40 per cent per fer servir el compte. Hi ha moltes altres coses més a part dels drets laborals, de les jornades extenuants, que ells assumeixen tot el risc. A part hi ha un submón, una màfia, que explota immigrants però ells ho veuen més aviat com una oportunitat.

Aquesta relació entre propietaris dels comptes i treballadors sense papers pot originar situacions violentes
Hi ha estafes. M’han arribat casos d’estafa. Jo no tinc papers. Tu em llogues el compte. Em dónes l’usuari i la contrasenya. Treballo un mes i resulta que al mes el propietari del compte cobra i de sobte em treu l’accés a l’aplicació, canvia la contrasenya i desapareix. I tot el que vaig fer un mes es perd. I a qui reclamo si jo no tinc papers? Es queden estafats.
La majoria són pakistanesos?
Avui dia la majoria són pakistanesos. Hi ha de tot, per descomptat, pakistanesos, hindis i un munt de llatins. A Barcelona ciutat, el Barcelonès, l’àrea metropolitana, hi ha pakistanesos i llatins, però majoritàriament pakistanesos. A Tarragona hi ha més llatins.
Reparteixen sobretot menjar, però també altres productes
Fins i tot per Sant Jordi porten roses. Sí, porten de tot. Normalment és menjar però pot ser que t’arribi una comanda de portar una clau que una persona es va oblidar. Serveis així n’hi ha de tot tipus, de supermercats, farmàcies,… Fins i tot he anat al Corte Inglés a buscar joguines.
Amazon funciona amb aquest sistema o té la seva pròpia gent?
No, Amazon és a part. És més, crec que Glovo i Uber aplicaran el mateix que fa Amazon: subcontractar flotes. Ells treballen amb flotes. La furgoneta que veus d’Amazon realment no és d’Amazon. És una subcontracta d’una empresa que li fa el repartiment Això mateix passarà, ja està passant amb Glovo, que ara té una dualitat: té subcontractades flotes, diverses empreses que ja tenim identificades. Estan contractant directament i apliquen les mateixes condicions pràcticament. Estan subcontractant, estan externalitzant la relació laboral.
Aquest sector de les plataformes va a més o ja ha arribat al seu sostre?
Va a més. Nosaltres tenim un estudi i portem la denúncia de Clintu, que és una plataforma de neteja, que els anomenen les riders de la neteja. Mary Poppins bo també és de neteja. Taskrabbit és una plataforma on hi ha els ‘manetes’ d’IKEA. Són els que et munten els mobles, en diuen els taskers. Això ja està a tots els sectors, està a la medicina, està a tot arreu, hi ha plataformes multiserveis on pots aconseguir un informàtic que et faci una pàgina web. Això ja ha arribat a tot arreu
A la resta d’Europa funciona igual?
A la resta d’Europa funciona igual. Hi ha una directiva europea de treball de plataformes que va sortir fa poc, que intenta regular què és autònom i què és laboral dins una plataforma, quina direcció i control té l’empresa dins de la relació del servei, si et deixa col·locar el preu, si tu pots fer el teu paquet de clients, etc…
Els Estats Units són líders del sector de plataformes?
No. Aquestes plataformes són a tot arreu i n’hi ha moltes que són europees. La majoria d’aquestes plataformes són aquí. De fet, Glovo és catalana.
Hi ha alguna plataforma que destaqui perquè tracti especialment bé els treballadors?
Just Eat n’ha donat un exemple, sens dubte, a Espanya. Sempre ha contractat i de fet a la competència tan forta que hi ha al delivery de repartiment de menjar amb Glovo i Uber Eats és l’únic que ha sobreviscut amb el model de contractació, competint en desigualtat de condicions contra ells. Han estat contractant durant quatre anys i Glovo i Uber Eats han estat treballant aquests anys amb autònoms i Just Eat ha aguantat. El mercat se’l reparteixen entre aquests tres. Deliveroo se’n va anar perquè no va poder aguantar la competència. Van a pèrdues, juguen a menjar-se la competència. Tot i així, Just Eat està demostrant que sí que funciona el model de contractació, que els seus empleats poden tenir tots els drets que els reconeix l’Estatut dels Treballadors, vacances, permisos retribuïts, dret a la baixa, Seguretat Social, no externalització. Aquí tot ho cobreix l’empresa i ha funcionat fins avui.

No ha de ser fàcil per als sindicats entrar en aquest món
No és gens fàcil, però tenim representació sindical a Glovo Market i Just Eat a Barcelona. Ha estat difícil? Sí, evidentment sempre per als sindicats és difícil sindicalitzar una empresa que no està sindicalitzada. Però tenim una experiència molt interessant a Glovo Market. Aquest va ser un model de negoci on Glovo sí que va fer contractacions. Crec que ells estaven fent allà com una mena d’experiment. Contractar els dels supermercats. Vam tenir una incidència sindical important. Vam començar a denunciar coses allà, contractes temporals de 20 hores, d’un mes només, no els deixaven entrar als lavabos, no els deixaven l’accés a les botigues quan plovia, tota una precarietat, una deshumanització del treballador increïble. Vam estar recorrent els supermercats, repartint octavetes, explicant i tal, i va arribar un moment en què ells van cridar a fer vaga sense demanar permís. Ens van trucar i els vam assessorar en com fer la vaga. Vam fer la vaga de tres dies i, malgrat que l’empresa jurava i perjurava que no funcionaria, vam bloquejar l’aplicació tres dies. Això va ser… no t’imagines l’embolic, mossos d’esquadra, vam fer piquets amb els treballadors… Què va passar després de la vaga? Van començar a enviar contractes indefinits a tots els treballadors, es van obrir a adequar les botigues perquè tinguessin un espai perquè es poguessin asseure els riders quan plogués o resguardar-se quan fes fred, els van deixar accés als lavabos, que poguessin beure aigua, que carregessin els seus mòbils… Vam guanyar les eleccions sindicals. A Glovo Market tenim un comitè de 13, on 10 són de Comissions Obreres i 3 d’UGT, amb una plantilla de 300 treballadors a Barcelona. A Just Eat també van fer un comitè d’empresa i vam guanyar nosaltres.
Quan veu que Vox diu que cal fer fora 8 milions d’immigrants, quan la dreta espanyola i catalana amenaça els immigrants, quina reflexió fa?
Terrible, és un relat terrible. I el més trist de tot, i ho he de dir com immigrant que sóc, és que he vist que hi ha immigrants que han comprat aquest discurs d’odi. No ho entenc. Relacionar migració amb delinqüència em sembla terrible. La majoria d’immigrants estan treballant. Voler imputar tota la delinqüència al migrant em sembla molt perillós, perquè destapa el racisme en tota la seva esplendor. Tampoc cal ser gaire llest si veiem ja el que està passant. Molts llatins van votar Trump i mira què està fent. Aquesta gent de Vox farà absolutament el mateix que Trump, ja ens ho veiem a venir i és molt perillós. Evidentment ho rebutgem i ho veiem molt perillós. Això no pinta gens bé.
Com es combat?
Amb relat. Cal sortir al carrer i guanyar el relat. El relat actual ens està fent molt de mal a nivell comunicatiu. Per això agraïm la tasca de mitjans com el vostre. Sovint els mitjans de comunicació juguen en contra dels sindicats. Sembla com si l’algorisme de la comunicació sempre intenta destruir el llegat sindical. Això és molt perillós perquè hem notat que molts joves no tenen consciència de classe, de lluita, de com es guanyen els drets, es pensen que els van regalar. Cal intentar guanyar relat a nivell comunicatiu i als espais on estiguem reivindicar que som inclusius, que som plurals, que tots cabem aquí, que tots tenim drets. És l’única cosa que ens queda. Intentar guanyar al relat.
És trist veure com immigrants compren el discurs de l’odi de Vox
I després hi ha el tema de les 37 hores i mitja de jornada laboral. La dreta hi està en contra, inclosa Junts. S’aconseguirà o no?
Creiem que sí que ho aconseguirem, perquè és una reivindicació més que històrica, que ja toca. A nivell europeu és una cosa que ja s’està aplicant. A nivell de negociació col·lectiva, ja hi són les 37 hores i mitja. Tu treus les mitjanes dels còmputs d’hores de tots els convenis col·lectius i ja surten les 37 hores i mitja. El que passa és que no és a l’Estatut dels Treballadors, que és el que estem barallant els sindicats. S’aconseguirà? Depèn de la voluntat política, sens dubte. La dreta aquí està pro-empresa i creu que baixarà la productivitat per treure’ns dues hores i mitja de treball setmanal. Nosaltres seguirem lluitant al carrer i als espais institucionals que ens toquin, reclamant la reducció de la jornada i conscienciant de la importància d’aquest pas. Què tenim partits polítics en contra? Bé, la població haurà de votar i castigar o no els que ens estan traient drets i ens volen negar les 37 hores i mitja que ja molts països europeus tenen establert.
A l’àmbit laboral Espanya va bé. Les darreres dades indiquen que hi ha més de 22 milions de persones treballant, que l’atur s’acosta a baixar del 10%. Bones notícies
Sí, hi ha bones notícies en termes d’atur, ocupació i qualitat de l’ocupació. Hem millorat molt a partir de la reforma laboral, és claríssim. Hi ha més treballadors que mai. Anem bé i seguirem bé, però la dreta està molt forta, està guanyant espais a nivell polític, al relat i als joves, que és el que realment ens preocupa. La preocupació dels sindicats és que sembla que els joves creuen influencers a Tik Tok i s’empassen un relat que no és real, que és racista i antisindical, sense cap voluntat reivindicativa de guanyar més drets, més aviat al contrari. Però nosaltres serem aquí per donar batalla, que és el que ens toca.