La vaga indefinida que realitza la totalitat de la plantilla d’Estampacions Sabadell (ESSA) es manté des de gairebé una setmana. Els 360 treballadors de la societat reclamen que la societat anul·li els 65 acomiadaments que vol aplicar la direcció. Consideren que és una mesura aplicada amb traïdoria per la societat, ja que van firmar un acord segons el qual els treballadors renunciaven a increments salarials a canvi de mantenir l’ocupació.
Els treballadors d’ESSA van ser citats dilluns pel departament d’Empresa i Ocupació al Centre de Mediació i Arbitratge i Conciliació (CMAC). Durant tot el dia l’organisme depenent de la Generalitat es va reunir per separat amb delegats al comitè d’empresa dels sindicats que hi tenen presència. Segons fonts laborals «durant tota la tarda s’ha intentat trobar alguna escletxa entre els treballadors, però no han aconseguit res» expliquen, comentant el contingut de les reunions.
De les trobades els responsables sindicals n’extreuen un desig de l’administració de trobar un punt d’acord que permeti aturar el conflicte. Segons les fonts, Empresa i Ocupació intentaria mediar entre ambdues parts per evitar que la confrontació superi els límits de l’empresa i que afecti l’economia d’empreses del sector de l’automòbil a Catalunya.
Els treballadors creuen que la companyia, que va ser comprada fa un temps per Gestamp, havia previst una certa reacció dels treballadors davant l’anunci de nous acomiadaments. En previsió d’això, segons fonts sindicals hauria acumulat una certa quantitat de peces necessàries per proveir per exemple a Seat i a Nissan, de qui ESSA és subministradora estratègica.
Però, la durada de la vaga i el que sembla decisió dels treballadors, amb el seu comitè d’empresa, format per CGT, CCOO, UGT i CTC, provoca temences. Així, en els contactes que ha mantingut la Generalitat amb els treballadors s’ha deixat caure una dada: les empreses automobilístiques clients d’ESSA haurien mostrat la seva preocupació davant la possibilitat de quedar-se desproveïdes de peces com les planxes necessàries per a fer la carrosseria. En les converses s’ha esmentat la necessitat d’arribar a un acord abans que finalitzi la setmana.
Les grans empreses automobilístiques acostumen a fer contractes multimilionaris amb les empreses subministradores. Els asseguren feina generalment fins a la fi de la producció del model de cotxe per al qual fabriquin la peça o el component. Però, com a contrapartida exigeixen que no falli el subministre, perquè fa molt temps que les empreses de fabricació d’automòbils han deixat de tenir estocs de peces per estalviar els costos de l’emmagatzemament.
La Generalitat tampoc es pot permetre l’escàndol que suposaria que empreses com Seat o Nissan, que darrerament han compromès inversions multimilionàries a Catalunya, es qüestionessin aquestes operacions si es demostra que les empreses subministradores no poden assegurar la continuïtat de l’abastiment de les peces estratègiques, que, d’altra banda, no es poden fabricar fora de la factoria on es fa l’estampació.
