Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Les festes populars poden ser interpretades com aquell moment en què pren cos el dret a la ciutat. Són aquells dies en què els carrers intensifiquen i reconstrueixen les seves dinàmiques de socialització, on els veïns es reconeixen a si mateixos com a un col·lectiu. Però en els últims anys alguna cosa està canviant: cada cop més, aquestes celebracions deixen de ser exclusivament per a la població local i comencen a orientar-se cap a qui ve de fora, turistes inclosos.
El cas de les Festes d’Horta, a Barcelona, és un bon exemple de com el festiu pot transformar-se en aparador. El 2025, entre concerts i activitats tradicionals, va aparèixer una proposta inesperada: el llançament de maletes, idea d’una botiga local anomenada Labossa. La prova consistia a llançar un paquet de fins a 15 quilos tan lluny com fos possible. Una ocurrència divertida que, sense buscar-ho, va acabar convertint-se en metàfora d’alguna cosa molt més seriosa: l’impacte del turisme en la vida dels barris. A simple vista era un joc. Però per a molts veïns la imatge de maletes volant pels aires representava una altra cosa: desplaçaments forçats, pressió immobiliària, canvis en l’ús de l’espai públic. En definitiva, la sensació que el barri es transforma per agradar els visitants, més que per a qui l’habita cada dia.
La paraula turistificació resumeix bé aquest fenomen: és el procés pel qual gairebé totes les relacions socials d’un lloc acaben mediades per l’activitat turística. En aquest context, el que abans eren celebracions col·lectives i autotel·lètiques, és a dir, com a fi en si mateixes, passen a tenir un doble objectiu: atreure visitants i generar consum. Per això apareixen activitats cridaneres, dissenyades per a la foto i el titular. La festa, més que una expressió d’identitat, es converteix en un producte cultural empaquetat per ser consumit. El risc és que es dilueixi allò que la feia autèntica i que els veïns es sentin cada cop menys protagonistes.
El que passa en aquest barri barceloní es repeteix en molts altres llocs. Les Festes de Gràcia, les Falles de València, els Sanfermines o fins i tot la Setmana Santa sevillana han viscut un fort augment del turisme en l’última dècada. Això aporta beneficis econòmics, clar, però també genera tensions: carrers saturats, tradicions transformades i veïns que senten que celebren més per al visitant que per a ells mateixos.
Les festes són també un reflex de la ciutat que les acull. A Horta, la maleta llançada resumeix debats molt més amplis: gentrificació, pujada de lloguers, pèrdua d’espais veïnals. No és només una anècdota festiva; és un recordatori que el turisme massiu impacta en la vida diària dels qui habiten els barris. Quan les celebracions es dissenyen pensant en el turista, els veïns poden acabar perceben-les com una cosa aliena. Al mateix temps, els visitants reben una versió edulcorada de la cultura local, estandarditzada, sense els matisos que li donen sentit.
No cal oblidar que les festes mai no han estat només diversió. Històricament també han servit per protestar, reivindicar i visibilitzar injustícies. Continuen sent un termòmetre social: el tipus d’activitats programades, qui hi participa o com reacciona la gent davant la massificació diu molt de la salut comunitària del barri. L’exemple d’Horta ens recorda que les festes no són innocents. Reflecteixen com volem viure junts a la ciutat. La turistificació pot portar diners, però també arrossegar amb si l’autonomia veïnal, generar homogeneïtzació cultural i debilitar el teixit social.
En temps en què predomina l’individualisme, les festes populars continuen sent espais necessaris —i urgents— de trobada i col·lectivitat. Mantenir-les vives implica defensar la participació local, protegir les tradicions pròpies i pensar quin model de ciutat volem. Potser, la propera vegada que vegem una maleta volar pels aires a Horta, recordem que no només és un joc divertit. És també una advertència: les festes poden ser aparador turístic, però sobretot haurien de continuar sent una celebració d’identitat, resistència cultural i generació de consciència de classe.
