El viròleg Jonas Salk va presentar el 1955 la seva vacuna contra la poliomielitis. Quan va ser entrevistat a la televisió li van preguntar a qui pertanyia la patent. “Bé, jo diria que al poble. No hi ha patent. Es pot patentar el sol?“, va contestar el doctor Salk. Podria haver-se fet milionari amb la seva vacuna però va preferir donar el seu treball al món, salvant així milions de vides. És possible que el seu comportament sigui considerat, des de l’actual marc cultural ultracapitalista, com una extravagància. No obstant això, el doctor Salk no està sol.
Les veus per aconseguir que la vacuna contra la COVID-19 sigui accessible per a tothom es multipliquen, encara que tinguin escàs ressò entre els mitjans i la classe política. Des la Índia i Sud-àfrica ha sorgit una iniciativa perquè els drets de propietat intel·lectual al voltant de les vacunes contra el coronavirus siguin suspesos. La idea d’universalitzar la vacuna compta amb el suport de 99 dels 164 països de l’Organització Mundial de Comerç (OMC).
En termes generals, el Parlament Europeu dóna suport a la mesura (la Unió Europea, oficialment, no), així com ONUSIDA (l’agència de Nacions Unides per a la sida) i l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans. El mateix director general de l’Organització Mundial de la Salut, Tedros Adhanom Ghebreyesus, va assegurar divendres passat que desitja que “qualsevol avenç científic” beneficiï tots els països. A més, gairebé 400 oenagés van enviar cartes a cada estat membre de l’OMC per demanar el seu suport. No obstant això, alguns dels països més rics de l’món s’oposen a la iniciativa: Austràlia, Brasil, Canadà, Japó, Noruega, Suïssa, Regne Unit, Estats Units i la Unió Europea. L’OMC, immersa en aquest dilema, ha decidit posposar la seva decisió sobre una eventual suspensió de les seves regles sobre propietat intel·lectual, com recorda la Fundació Salut per Dret .
Segons aquesta fundació, nou de cada deu persones en els països pobres no tindran accés a la vacuna contra la COVID-19 el 2021. En contrast amb aquesta xifra està l’acumulació de dosis per part de les nacions més riques, que han comprat el triple de les vacunes necessàries per immunitzar a la seva població. Espanya, per exemple, ha emparaulat la compra d’140 milions de dosis, suficients per injectar a 80 milions de persones. El ministre de Sanitat, Salvador Illa, va explicar que aquesta quantitat es devia al compromís del Gobierno de produir a tercers països en un marc internacional de cooperació. El Primer Món prefereix donar a compartir el seu coneixement.
Espanya no es pronuncia oficialment
Una altra de les oenagés més bel·ligerants per aconseguir la suspensió de les patents és Metges Sense Fronteres. “La vacuna de la COVID-19 no deu ni pot entendre de patents ni de beneficis de les farmacèutiques. S’ha de anteposar la salut i la vida de les persones”, afirmen a la seva web. L’organització ha enviat una carta al president espanyol, Pedro Sánchez, perquè fomenti un canvi en la posició de la Unió Europea. En la seva missiva li recorden “el pas valent” donat pels governs fa 20 anys per impulsar l’ús de medicaments genèrics assequibles contra el VIH/sida.
Al Regne Unit, avui mateix, ja s’està vacunant a la població. Quan podran fer-ho a l’Àfrica? La directora d’ONUSIDA, Winnie Byanyima, veu un paral·lelisme entre la COVID-19 i els primers dies de la sida: “El tractament només estava disponible per als rics, mentre que els països més pobres havien d’esperar anys”.
De moment, el govern espanyol no ha mostrat intenció de donar suport oficialment la proposta de l’Índia i Sud-àfrica, tot i que sí ha pronunciat multitud de declaracions a favor del necessari “accés universal” a les vacunes. És a dir, fins al moment, només són declaracions.
El gran negoci
Un dels empresaris/filantrops que s’han mobilitzat per portar la vacuna als països pobres és Bill Gates, a través d’un projecte anomenat COVAX . “La seva estratègia a llarg termini és que les companyies privades controlin l’oferta”, explicava Brooke Baker, professor de la Universitat de Northeastern, a les pàgines del New York Times. “Ens pressionen, ens acorralen per fer-nos pagar”, es queixava en el mateix mitjà el ministre de Sanitat equatorià, Juan Carlos Zevallos, sobre la iniciativa de COVAX. “No tenim l’opció de triar la vacuna que preferim utilitzar. Serà la que ells ens imposin”.
Segons el pla de COVAX, només el 20% de la població dels països pobres pot ser vacunat durant el proper any. I algunes prediccions parlen que fins 2024 no hi haurà prou vacunes per a tothom.
Encara que hi ha dotzenes de vacunes en desenvolupament, la de Pfizer/BioNTech porta la davantera en la carrera global per la immunització. S’administra en dues dosis i el seu preu (per les dues) ronda els 25 euros. La companyia espera superar els 1.000 milions de dosis distribuïdes durant 2021.
Els preus de les diferents vacunes ja disponibles van sortir a la llum per un tweet de la secretària d’Estat belga de Pressupost i Consum, Eva De Bleeker. El missatge només va estar penjat a la xarxa durant mitja hora abans que fos esborrat per l’enrenou causat. Temps suficient per conèixer la xifres de la indústria farmacèutica. A primera vista, sorprèn l’enorme diferència de preus que hi ha entre unes vacunes i altres:
- AstraZeneca: 1,78 €
- Johnson & Johnson: 6,93 €
- Sanofi / GSK: 7,56 €
- Curevac: 10 €
- Pfizer-BioNTech: 12 € (per cadascuna de les dosis)
- Moderna: 14,68 €
Aquests són els preus europeus, inabastables per als països pobres.
Segons un estudi de la Universitat de Northeastern, l’accés a la vacuna podria relacionar-se amb la mortalitat per coronavirus: si no acapara es salven més vides (també als països rics).
Els investigadors han treballat amb dos escenaris: en el primer, 50 països rics compren els primers 2.000 milions de dosis; en el segon, la vacuna es reparteix en funció de l’nombre d’habitants i no per la seva capacitat adquisitiva.
A la primera hipòtesi, les morts per coronavirus es reduirien un 33% a tot el món. En la segona, aquest percentatge pujaria fins al 61%.
Aquest és un article de La Marea
