L’ingrés mínim vital ja és llei. El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) ha publicat dilluns 1 de juny el Reial decret llei amb la regulació d’aquesta nova renda mínima estatal, que garanteix un “terra” d’ingressos per a aquelles famílies de molt pocs recursos. Tot i que els requisits d’accés, en funció de la renda, estan referits a l’any passat, la norma estableix unes condicions excepcionals per a les llars amb dificultats econòmiques d’aquest 2020 que l’any anterior no complissin els límits de renda. La intenció és arribar a aquelles famílies afectades per la crisi del coronavirus i que estan en una situació molt vulnerable, segons informa Eldiario.es.
En general, el decret desenvolupa uns llindars de renda garantida per 14 tipus de llars diferents. El més baix és el d’una llar formada per un sol adult, que rebrà 5.538 euros anuals, 461,5 euros mensuals en 12 pagues. Els ingressos es van incrementant en funció dels membres que componen la llar, amb més protecció per a les famílies monoparentals (formades per un sol adult amb menors a càrrec seu) i aquelles que tenen nens.
Per aconseguir l’ajut cal, en primer lloc, complir requisits d’edat i de situació legal de residència a Espanya (llevat d’algunes excepcions). Després, els principals condicionants per accedir a la prestació atenen la “vulnerabilitat econòmica” de les llars: la renda i el patrimoni.
La renda tindrà en compte els ingressos mitjans de la llar corresponents a l’any anterior a la petició de la sol·licitud i es reconeixerà quan aquests siguin “almenys 10 euros” inferiors als llindars de renda garantits per a aquest tipus de família.
Encara que es compleixi l’’esmentat requisit de renda, queden excloses les llars amb un patrimoni sense comptar l’habitatge habitual- per valor “igual o superior a tres vegades la quantia corresponent de renda garantida per l’ingrés mínim vital per a una persona beneficiària individual”, és dir 16.614 euros en el cas d’una llar unipersonal, però la xifra es va incrementant segons el tipus de família, com queda reflectit en l’annex del decret.
Condicions per a 2020
La crisi del coronavirus ha agreujat molt la situació d’algunes famílies, que s’han quedat sense ingressos a causa de la pandèmia. El reflex: llargues cues en algunes ciutats de persones que necessiten ajuda per menjar en aquests dies. Tot i que el Govern central ha creat alguns subsidis extraordinaris, com un atur específic per a autònoms, empleades de la llar i treballadors temporals, hi ha col·lectius que així i tot no accedeixen a cap de les ajudes aprovades.
El decret de l’ingrés mínim vital desenvolupa a la seva disposició transitòria tercera un “règim excepcional” per a persones que no compleixin les condicions de renda de 2019, però que aquest any estiguin afrontant una situació econòmica complicada.
Excepcionalment i “quan no siguin beneficiaris de prestacions o subsidis d’atur”, es podran presentar sol·licituds fins a 31 de desembre de 2020 “en aquells supòsits de vulnerabilitat econòmica que s’hagin produït durant l’any en curs”. Els requisits econòmics per a aquest any són els següents:
• Quant al patrimoni, s’endureix el criteri, ja que en l’exercici anterior no pot superar “la meitat dels límits de patrimoni net establerts de manera general per a les esmentades unitats de convivència”. És a dir, en una llar d’una persona, el patrimoni el 2019 ha de tenir un valor igual o inferior a 8.307 euros.
• Acomplit aquest límit, podran accedir a l’ingrés mínim vital les llars la renda de les quals el 2020 no superi “en més de el 50% dels límits establerts per a tota la unitat de convivència en l’exercici 2019”. Per al càlcul es tindrà en compte “la part proporcional dels ingressos de la llar durant el temps transcorregut de 2020”.
Sancions: pagament de fins a sis mesos d’ajuda
El decret desenvolupa la lletra petita del funcionament de l’ingrés mínim vital, des de l’accés, el procediment per sol·licitar-ho, el seguiment durant la seva percepció, la seva gestió i els organismes creats per al seu control i avaluació. A més, recull també en el capítol vuitè les sancions per a les persones que cometin infraccions en relació amb aquest ajut.
Es regulen infraccions lleus, greus i molt greus. Entre les lleus, per exemple, figura no proporcionar la documentació i informació precisa per a l’acreditació dels requisits i la conservació de la prestació, quan d’això no s’hagi derivat la percepció o conservació indeguda de l’ajuda econòmica.
Són infraccions greus, per exemple, no comunicar qualsevol canvi en la situació de la llar quan d’això es derivi una percepció indeguda de l’ajuda, “en quantia mensual, inferior al 50% de la que li correspondria” i incomplir “l’obligació de participar en les estratègies d’inclusió que promogui el Ministeri d’inclusió, Seguretat Social i Migracions”, entre altres.
Finalment es fixen infraccions molt greus per a situacions com “actuar fraudulentament amb la finalitat d’obtenir prestacions indegudes o superiors a les que corresponguin o perllongar indegudament el gaudi, mitjançant l’aportació de dades o documents falsos” i no facilitar la informació deguda quan d’això es derivi la percepció de l’ajuda en un import superior al “50%” del que li correspondria, entre d’altres.
Les sancions van des de “la prevenció de la persona infractora” en els casos lleus, la pèrdua de la prestació durant determinats períodes en funció de la infracció, i fins i tot l’extinció de l’ingrés mínim vital i el deure de pagar a la Seguretat Social fins a “sis mensualitats de la prestació “en els casos molt greus.
En determinades infraccions, la Seguretat Social podrà impedir que aquesta persona pugui beneficiar-se de la renda mínima estatal “per un període de dos anys” i, fins i tot, cinc anys “quan el subjecte infractor hagi estat sancionat per infracció molt greu, en virtut de resolució ferm en via administrativa”.
