Imma Tortajada és una periodista de llarga trajectòria. Ara s’ha involucrat en un projecte cooperatiu que pot semblar nou: la creació d’un supermercat cooperatiu, però que realment a Catalunya té arrels profundes. Amb un altre nom a principis del segle XX hi havia a Barcelona i a altres poblacions molts economats o cooperatives de consum que feien aquesta funció. El temps i la concentració en grans grups ha fet desaparèixer aquelles entitats. La seva proposta té un aire de modernitat internacional que la pot fer interessant en el segle XXI.
Com se us va acudir la creació d’un supermercat a Barcelona?
Feia temps que aquí, a la ciutat, hi havia moltes cooperatives de consum agroecològic. Entitats d’aquestes que et porten un cistell de verdures, que es compra directament al productor. Però nosaltres el que volíem era superar una mica aquest model, perquè té limitacions. Nosaltres, amb el projecte que hem nomenat Food Coop BCN volíem fer un model més flexible, perquè, per exemple, en aquestes cooperatives de consum agroecològic t’has de comprometre a fer una compra molt tancada, que s’ha d’anar a recollir un dia concret, a unes hores concretes, en un local que pot ser una associació de veïns o una altra entitat, que no acostumen a estar oberts sempre. També la gamma de productes és curta.
Per tant, què és el que voleu crear?
El que volem és muntar un supermercat, però que sigui clarament cooperatiu. Volem, per tant fer les dues coses. Supermercat vol dir que tingui un horari comercial ampli, que puguis lliurement comprar el que vulguis i quan vulguis. I d’altra banda, volem establir una relació directa i justa amb els proveïdors i també amb els treballadors que pugui haver-hi. Al mateix temps, pretenem afavorir el consum de productes de proximitat, afavorir també el desenvolupament agrari del territori. Això no obstant, cal dir que estem encara definint el model i hi ha coses que o tenim fixades definitivament.
Us emmiralleu en alguns altres projectes que ja funcionin?
Bé, a València n’hi ha un que es diu Som Alimentació, que no fa gaire que ha arrencat. També, a Sans, a Barcelona, hi ha l’Economat social, que també va en la mateixa línia que hem explicat. Però nosaltres, sobretot ens inspirem en un model que hi ha a Nova York, que és el Food Coop park Slope . Aquesta cooperativa es va fundar als anys 70 del segle passat. El seu objectiu era facilitar el consum de productes de qualitat i a preus assequibles. Hi ha un documental prou recent que explica la història d’aquesta entitat situada a Manhattan. Aquest film ha estat per a nosaltres, els impulsors del projecte, molt inspirador.
Ja teniu el local on instal·lar aquest supermercat?
No, encara no el tenim. Efectivament ens agradaria tenir més d’un local per cobrir diversos barris de Barcelona, però anem a pams.
Ho pregunto d’una altra manera, on us agradaria obrir el primer centre?
En principi estem oberts a qualsevol lloc. Ens agradaria obrir en un barri on per una banda hi hagués demanda dels productes que volem comercialitzar i per l’altra banda, seria interessant que en aquest lloc hipotètic la demanda de productes sans i naturals no estigui prou coberta a preus assequibles. Es tracta d’obrir el primer, fer que sigui rendible i ampliar tant com es pugui la base de consumidors conscients.
De quina superfície hauríeu de disposar per poder funcionar d’acord amb les vostres previsions?
De moment el que sabem és que els súpers de petit consum dins dels nuclis urbans que funcionen bé tenen entre 800 i 1200 m² i uns 4 clients/m² al mes. O sigui que aplicant aquesta ràtio per un súper de 800 m² ens farien falta uns 3200 socis comprant mensualment.
Com va sorgir la idea de crear aquest supermercat?
Va sortir d’un grup de persones que teníem aquesta preocupació. Tots teníem la idea de crear un supermercat cooperatiu com el de Nova York, que t’he comentat. Això va ser al març. La primera reunió la vam fer a les Cotxeres de Sants i van venir unes 250 persones. Arran d’això han sortit grups de treball. D’aquí ha sortit l’Associació per a l’Impuls de Supermercats Cooperatius a Barcelona formada actualment per 25 sòcies.
Hi ha una comissió que es dedica a fer propostes sobre quina serà la missió, valors i les qüestions més de contingut de què esdevindrà la nostra associació. Per exemple, en el model de Nova York, el 70% de la feina la fan els associats. Un 30% de les tasques les fan assalariats. Per tant, hem de definir una mica, qüestions com aquesta.
Esteu doncs, en els primers estadis?
Exacte, sí que tenim clar que una part del treball es farà cooperativament, potser a canvi de descomptes, però s’ha de definir.
Això vol dir que descarteu els socis que només hi posin els diners inicials?
No ho tenim definit. Nosaltres el que volem la supervivència del súper de l’existència d’un tipus de soci molt motivat. Ara bé, si hi ha aquesta diferència entre els que treballen i els que no treballen, hi hauria d’haver incentius. El treball dels socis es veu com una manera de reduir costos, una cosa que hem vist en el model de Nova York. Però hi ha altres casos, com el súper de Brusel·les, on no tots els socis treballen.
Tenint en compte que us plantegeu el procés a mitjà termini, quan penseu que el súper podria estar obert?
Si es té en compte el procés que estem duent a terme, jo crec que cap al 2020 podria estar obert, per tant, ens queda un any o potser una mica més per preparar-ho. Ara estem en la fase de definir una mica les idees força i després farem el pla d’empresa.
Suposo que teniu clar que hi ha altres entitats que tenen supermercats, com la valenciana Consum, que són cooperatives, grans cooperatives, en què us distingiríeu?
Una cosa que tenim molt clara és que serem una entitat sense ànim de lucre. Volem que sigui viable econòmicament, però tampoc tenim ànim d’enriquir-nos. I aquesta potser és una diferència respecte a altres models.
Una altra precisió, teniu voluntat de cobrir totes les necessitats dels consumidors, amb les especificitats ètiques que vinguin al cas?
La veritat és que la idea és cobrir la compra setmanal d’una família tipus. Ara bé, donarem prioritat als productes de proximitat, saludables, sostenibles. Es tractaria de donar prioritat a criteris ètics, però al mateix temps poder fer tota la compra. Al mateix temps, pensem que els clients haurien de ser també socis, però clar, voldríem que hi hagués moltíssims socis.
Tornem a coses pràctiques, per començar heu demanat ajudes o subvencions?
Ens hem presentat a dues convocatòries de subvencions que ens permetran contractar un parell de persones. La primera subvenció ‘Impulsem el que fas’ de Barcelona Activa 35.000 euros. També ens hem presentat a la subvenció de ‘Projectes Singulars per l’Economia social’ de la Generalitat de Catalunya. Ens hi hem presentat sota el paraigua del projecte de cooperatives Frescoop i Queviure per promoure tres supermercats cooperatius a Catalunya: a Manresa, Terres de l’Ebre i a Barcelona (el nostre). De la subvenció atorgada, al nostre projecte li corresponen directament uns 30.000 euros però també traurem profit de 100.000 euros que tot i gestionar pel conjunt de les tres les cooperatives serviran per a feines d’impuls a les tres ubicacions territorials.
M’ha semblat entendre que heu fet una associació, però la voluntat deu ser desembocar en una cooperativa, és així?
Si, la idea és acabar creant la cooperativa, però ara el primer de tot és l’associació.
Abans parlaves de projectes similars, com el de Manresa o el de les Terres de l’Ebre, treballeu junts?
A més cooperem amb altres cooperatives de distribució com Queviure responsable o Frescoop.
Una curiositat, us inspireu en les cooperatives de consum o economats populars que hi havia abans de la guerra civil?
De fet no hi havíem pensat. La nostra inspiració ens ve més de fora i pensant en la contemporaneïtat.
Heu pensat a coordinar-vos amb productors per exemple agraris. De fet es queixen que el preu en origen i el de venda de vegades es multiplica.
Jo crec que una de les idees força del cooperativisme és la col·laboració. D’entrada ho farem a través de les cooperatives amb les quals estem en contacte, però penso que una relació directa amb els productors ens pot fer més forts.
Teniu un local fix on us trobeu?
A partir del gener estarem a InnoBA, aquesta instal·lació que acaba de muntar Barcelona Activa i que és una incubadora de projectes i un centre d’innovació socioeconòmica. El local està a Can Jaumandreu, a tocar de Barcelona Activa. El nostre projecte ha estat seleccionat per estar des del principi als locals d’InnoBA. Això ens anirà bé per tenir un lloc físic on treballar, perquè les persones que han de desenvolupar el projecte ho puguin fer. D’entrada això també ens permet entendre que des de l’Administració hi ha un cert interès a què això tiri endavant.
