L’augment suposa aplicar a Catalunya l’increment aprovat per tot l’Estat Els treballadors públics catalans veuran incrementat el seu salari un 1,75%. L’augment tindrà caràcter retroactiu des de l’1 de gener d’aquest any. La paga podrien rebre-la amb la mensualitat de novembre equivalent a finals d’octubre, segons s’ha acordat en la reunió de la Mesa de la Funció Pública de la Generalitat.
A la reunió de la mesa s’han ratificat els acords sobre increments salarials que s’havien firmat abans en l’àmbit estatal. Aquests pactes havien de ser firmats perquè es poguessin aplicar a Catalunya. Inclouen una pujada de salaris de l’1,25%, més un 0,25%, i un altre 0,25% que a Catalunya s’haurà de negociar en una nova reunió, segons han explicat Joan Maria Sentís, coordinador de l’Àrea Pública de CCOO de Catalunya, i Encarna Fernández, secretària general de la FeSP-UGT de Catalunya.
Un segon acord que serà vigent immediatament serà el que suposa que qualsevol treballador públic català cobrarà el seu salari complet des del primer dia de la seva baixa. La crisi va suposar que els salaris dels treballadors públics patissin retallades quan patien incapacitats temporals. Igual que en el cas de l’increment salarial per al 2018, la millora estava acordada per al conjunt de l’Estat però per aplicar-se a Catalunya calia firmar un acord en aquest territori.
Quedaria per repartir un 0,2% del salari addicional. En la reunió de la mesa s’ha decidit que es debatrà el com es paga als treballadors públics a la pròxima reunió entre l’administració catalana i els sindicats amb més presència en aquest àmbit.
Els sindicats mantenen la seva crítica a la poca diligència de la Generalitat a pagar-los els endarreriments dels seus salaris. Concretament els deuen les pagues extres de 2013 i 2014. «Nosaltres estem desil·lusionats perquè en una trobada anterior ens havien assegurat que durant el 2018 cobraríem el 10% de l’extra de 2018 i ara ens diuen que això serà matèria de negociació», ha dit Encarna Fernández.
Última administració
Joan Maria Sentís posa èmfasi en el fet que la Generalitat és l’única administració que a data actual, té deutes contrets amb els seus treballadors. «No sembla que tinguin en compte que en moments molt difícils per a la institució, el funcionament normal s’ha mantingut gràcies a l’esforç i la responsabilitat dels servidors públics», explica Sentís.
Per la seva banda, Encarna Fernández afegeix que resten pendents de recuperar les pagues extres i a les quals es va comprometre el Govern de la Generalitat a la reunió del juliol de 2017, «com les retallades als plans de pensions i al fons d’acció social. Així mateix, també volem negociar altres mesures acordades a la mesa estatal, com la reducció de la jornada laboral a 35 hores setmanals i la flexibilització d’un 5% de la jornada per raons de conciliació».
