Els treballadors del sector de l’automoció de Catalunya i Espanya reclamen a les empreses i a les administracions plans a mitjà termini que permetin afrontar el repte que implica la transició del motor d’explosió a combustibles alternatius. “No podem ser el vagó de cua del gasoil, hem de ser la locomotora del cotxe elèctric” han manifestat. Això és el que han decidit en una assemblea de delegades i delegats de CCOO celebrada a Barcelona.
Agustín Martin, secretari general de la federació d’indústria de CCOO explica que al sector de l’automoció “s’estan produint canvis de manera accelerada”. En aquest sentit ha recordat que el sindicat ha criticat els anuncis del Govern central respecte a la fi del dièsel com a combustible.
A la jornada s’ha arribat a dues conclusions. La primera és que el canvi és inevitable, perquè té a veure amb l’adaptació del sector a la necessària protecció del medi ambient. Ara bé, els sindicalistes consideren que la transició ha de ser justa: ha de tenir en compte l’ocupació i temps perquè les empreses puguin assumir les transformacions que calen.
Un punt de preocupació afegida és que Catalunya i Espanya són llocs de producció però els centres de decisió estan fora. Per tant, “hem d’exigir a les multinacionals que tenen el poder, que no ens converteixin en el vagó de cua del gasoil. Per contra, volem ser la locomotora de l’elèctric”, ha dit Martín. Per aconseguir-ho ha reclamat la implicació dels governs, les empreses i els partits polítics per defensar aquesta indústria que genera futur i riquesa.
José Antonio Hernández, secretari general de la federació d’indústria de Catalunya reblava el clau: “A Catalunya no hi ha només dues grans empreses d’automoció: Seat i Nissan, si no també moltes empreses del sector de parts i components, on treballen uns 100.000 treballadors de forma directa als quals hauríem de sumar les empreses de béns d’equip i subministradores.
De 1.200 components a només 200
“A les constructores i a les empreses de components els hem d’exigir plans industrials de futur, mentre que a la Generalitat se li ha de reclamar desenvolupar de forma clara el Pacte Nacional per a la Indústria”, deia Hernández. Aquest pla és un instrument molt potent que “vam generar entre tots i que des de fa dos anys està paralitzat. El que volem garantir és que després de la transició hi hagi a Catalunya un sector industrial de l’automòbil potent”, ha explicat el sindicalista català.
“L’evolució d’un tipus d’indústria basat en el motor d’explosió cap a la qual té l’electricitat com a paradigma, la volem fer amb els treballadors i no a costa dels treballadors”, ha dit Josep Maria Hernández.
El sindicat ha reclamat als governs central i a la Generalitat elaborar un mapa de riscos per fer una acció preventiva pel que fa als productors de parts i components per a l’automòbil. Hi ha fàbriques que actualment produeixen peces i productes que després de la transició cap al cotxe elèctric no caldran. Un vehicle de combustió té 1.200 components, mentre que un elèctric en té uns 200, cosa que representa un 30% menys de necessitats de muntatge i de fabricació. Calen, doncs, plans alternatius que haurien de fer les multinacionals de components per trobar sortides a les produccions actuals que en el futur pot ser que no siguin necessàries.
