El conflicte que afecta els treballadors d’Acció social viurà dijous, 11 d’abril, un nou episodi. Els operaris, convocats pels sindicats CCOO i UGT es concentraran a les 12 hores, davant la seu de la DGAIA, Avinguda del Paral·lel, 52, Barcelona. Aquesta acció, davant la seu de la Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència tracta de desbloquejar la negociació del conveni que es va iniciar el desembre de 2018 i que molt sintèticament: ” no avança perquè la patronal, agrupada en la Confederació d’entitats del tercer sector afirma que els preus fixats per l’Administració per atendre les necessitats socials no els permeten assumir les pujades de salaris que reclamen les treballadores i treballadors.
En un manifest, els dos sindicats afirmen: “La part social tot i que d’acord en que la responsabilitat del finançament dels serveis públics externalitzats és de l’Administració, consideren que la patronal ha bloquejat la negociació del conveni i defuig la seva legitimitat en la negociació col·lectiva com a responsabilitat seva que és. Per aquest motiu ens plantegem l’inici de protestes per a fer visible el nostre malestar contra l’Administració i la patronal, ja que entre totes dues parts per qüestions mercantilistes, prioritzen el benefici econòmic per sobre l’atenció als seus usuaris i de la dignificació de les condicions laborals dels / les professionals d’aquest sector, deteriorant la professió”.
Els sindicats inicien aquesta tongada de protestes concentrant-se davant una seu de l’administració “perquè la DGAIA, si bé els seus recursos no representen la totalitat del volum de l’àmbit funcional del nostre conveni d’aplicació, és l’organisme públic que, segons la patronal, encara no ha assumit l’increment salarial de l’ 1’2% que es va signar en el conveni actual i que s’ha de comprometre a revisar el finançament dels seus recursos externalitzats (mòduls públics) perquè la patronal assumeixi la millora de les nostres condicions laborals”.
Control sobre les entitats que paga
La part sindica demana a la DGAIA que exerceixi el control a les entitats o empreses a les quals delega la gestió dels seus recursos (externalització del 90% aproximadament). Així mateix veiem que la seva manca de respostes davant les situacions derivades per les dificultats d’atenció als seus usuaris provoca que les condicions laborals de els/les treballadors/es vagin empitjorant progressivament, cosa que duu a la precarització dels/les professionals que treballen en àmbit social, segons afirmen.
Contra el que expressa la patronal agrupada a La Confederació, els sindicats consideren que “la majoria de les entitats que gestionen recursos relacionats amb la DGAIA es regeixen per criteris estrictament mercantilistes (o amb ànim de lucre). Davant la falta d’ingressos que tenen de l’Administració, per seguir obtenint beneficis han d’abaratir costos amb retallades en les condicions laborals dels seus treballadors i treballadores,incomplint el conveni laboral, no cobrint les substitucions per baixes mèdiques o permisos, incomplint les ràtios.”.
Una font consultada explica que “quan es fan públics plecs de condicions, les entitats competeixen entre elles defensant els seus marges i si cal fent ofertes a la baixa, tot i que afirmen que són entitats sense ànim de lucre, però no ho deuen ser quan si no els surten els comptes no es presenten”. La mateixa portaveu assegura també que “ens diuen que el preu del mòdul que paga l¡’administració no els permet funcionar, però els hem demanat quins són els seuscostos i no ens ho expliquen, tot i que afirmen que el preu del mòdul no puja des de fa deu anys”.
La concentració davant la DGAIA es fa també perquè és aquest organisme el que té cura dels Centres Residencial d’Acció Educativa (CRAE) que hostatgen els menors estrangers no acompanyats. En aquest sentit ewl document, a més de reclamar un increment salarial que “els uns pels altres no arriba als treballadors”, hauria d’atendre situacions com les agressions que afirmen que pateixen els treballadors i que en ocasions no es denuncien perquè “no augmenti la mitjana mensual d’incidents” i perquè no es qüestioni el seu funcionament, afirmen.
Una cosa de la qual es queixen els treballadors és que tant si parlen amb l’Administració, com si ho fan amb la seva patronal, en els dos casos els donen la raó però no es fa cap moviment efectiu per solucionar el problema. Per això afirmen també que han demanat una reunió conjunta i que la Confederació no ha acceptat aquesta alternativa.
