La reunió de la Mesa de la Funció Pública de dimecres, 31, ha acabat de manera accidentada. Els sindicats més representatius acudien a la trobada amb l’esperança que el Govern oferís terminis raonables pel retorn de les pagues extres que es van retallar els anys 2013 i 2014. No ha estat així. L’executiu ha proposat pagar en nou anys, fins a 2026. La resposta ha estat l’abandó de la reunió per part dels sindicats i un ocupació temporal d’algunes instal·lacions del Departament de Governació per part de delegats i delegades de CCOO.
Els ànims dels treballadors de la funció pública de la Generalitat fa temps que estan escalfats. Es tracta de l’única administració que encara deu diners als seus treballadors dels que va retallar durant la crisi econòmica. Concretament són dues pagues que, en càlculs dels sindicats importarien uns 500 milions en cada cas.
A la reunió del 31 d’octubre els sindicats esperaven que la Generalitat comuniqués el pagament del 10% de la paga extra de 2013, com s’havia compromès el Govern. No ha estat així. Els sindicats han escoltat la proposta oficial que suposaria liquidar les dues pagues extres en terminis que acabarien el 2026. A més, el pagament del 10% que oficialment s’havia anunciat que es faria abans de finalitzar el 2018, s’ha comunicat que es faria efectiu durant el 2019.
Els representants de CCOO, de la UGT, com de CATAC-IAC, s’han aixecat de la taula. El representant de la UGT de Catalunya, Carles Villalante, ha explicat que «la proposta de retorn en 8 anys de les pagues de 2013 i 2014 que ens fa avui el conseller Puigneró és, un cop més, una falta de respecte a les treballadores i els treballadors públics de Catalunya. Acord o conflicte, president Quim Torra, és a les seves mans».
Impossible negociar
Per la seva banda, Josep Maria Sentís, responsable de l’àrea de la funció pública de CCOO, ha dit que «quan hem escoltat la proposta del Govern hem tingut clar que no podíem negociar res. Normalment ens agafem al que hi ha i tibem per completar, però aquest cas la posició del Govern és innegociable, per això ens hem aixecat», ha dit.
El plantejament de la Generalitat és per a Sentís, encara més lesiu perquè «ens han explicat que els pagaments, aquests que volen fer en vuit terminis, estarien supeditats a la disponibilitat dels pressupostos tant de l’Administració central com de la Generalitat.
CCOO havia convocat una concentració de delegats i delegades davant de la seu de Governació. En saber-se el trencament de negociacions s’ha produït una ocupació temporal del vestíbul de la conselleria. Dues hores més tard s’ha dissolt la protesta.
Sentís ha explicat que els sindicats de la funció pública es reuniran per decidir quines mesures s’adoptaran per fer moure la Generalitat de la seva posició. «S’ha de pensar que el càlcul que fem és que cada paga equival a uns 500 milions. Veiem cada dia com la Generalitat canvia partides de quantitats superiors, sense cap problema, i no té el més mínim mirament cap als seus treballadors. Uns treballadors que van defensar la institució en els moments més difícils dels últims anys», ha afirmat.
Entre les accions que es podrien decidir no es descarta una vaga a la Generalitat. «No descartem res, el que tenim clar és que cal una resposta contundent», ha assegurat.
