El Ministeri de Treball ha fixat el punt de partida de les negociacions per augmentar el salari mínim interprofessional (SMI) per al 2025: la inflació. Això implica que l’SMI augmentarà almenys un 2,8% i passarà dels 1.134 euros al mes als 1.166 euros bruts en 14 pagues a partir de 2025. L’objectiu del Govern és evitar que la classe treballadora perdi poder adquisitiu i complir el compromís d’elevar l’SMI per mantenir-lo en el 60% del salari mitjà a Espanya, tal com estableix l’acord entre el PSOE i Sumar i recomana la Carta Social Europea. Els sindicats aposten per increments d’almenys un 5%, d’acord amb l’augment de l’any passat.
Tot i que el llindar del 60% del salari mitjà sembla senzill de calcular, hi ha diverses referències segons les estadístiques utilitzades. Encara que el Govern va donar per assolida aquesta meta el 2023, la UGT considera que l’SMI encara no compleix el 60% que recomana la Carta Social Europea, si es té en compte l’Eurostat, la Seguretat Social o l’Agència Tributària, afirmen des de la UGT.
Tal com va anunciar la ministra de Treball, Yolanda Díaz, en el 60 aniversari de CCOO de Catalunya, avui s’ha constituït la nova comissió d’experts que assessorarà el Ministeri abans que comencin les negociacions entre Govern i agents socials.
L’SMI a Espanya ha crescut moltíssim els darrers anys. Des del 2018, el Govern l’ha incrementat un 54%: dels 736 euros d’aquell any fins als 1.134 euros bruts al mes en 14 pagues el 2024. “La història del salari mínim és d’èxit al nostre país”, ha destacat Yolanda Díaz, que ha definit els elevats augments com una contribució a la reducció de la desigualtat i la bretxa salarial.
La reducció de la jornada, l’IPC i l’augment salarial condicionaran les negociacions
Les negociacions entre sindicats, patronal i Govern, que començaran al desembre, es preveuen complicades. D’una banda, el creixement mitjà dels salaris en els últims 12 mesos ha estat del 4%. Si augmenta el salari mitjà i el Govern vol mantenir l’SMI al 60%, l’augment haurà d’anar a la par, mentre els sindicats ja han avançat que reclamaran un creixement d’almenys el 5%. Però amb l’acord per la reducció de la jornada laboral que es preveu “imminent”, segons el Govern, allunyaria de sumar-se a un pacte sobre l’SMI a les organitzacions empresarials pels augments en els costos laborals. Precisament, els sectors amb les jornades més llargues, com l’hostaleria, les feines de la llar, el comerç o l’agricultura, són els que estan més copats per l’SMI.
Les negociacions de convenis sectorials és el que preocupa ara als sindicats. Les patronals ja advertien de la paralització de molts convenis si es reduïa la jornada màxima, un retard en les negociacions que el secretari general de CCOO, Unai Sordo, ja ha denunciat que s’està produint.
El Ministeri de Treball ha acordat amb els sindicats els darrers quatre augments de l’SMI, mentre que la patronal només s’hi va sumar el 2020, per elevar-lo fins els 950 euros mensuals. Segons la ministra Díaz, aquests increments han desmentit el “mantra neoliberal” que preveia destrucció d’ocupació a causa de l’augment de l’SMI.
