Els treballadors que reparteixen menjar a domicili, també coneguts com a ‘riders’, estan a la part més baixa de la piràmide laboral. La seva situació es troba en un llimbs legal, perquè se’ls discuteix ser assalariats mentre que tampoc tenen el reconeixement com a autònoms, però ara, amb la crisi del coronavirus pateixen també per la seva salut sense que ningú es faci càrrec de la seva protecció.
Riders x Derechos, organització que agrupa els repartidors, ha elaborat un manifest que recull els seus problemes i davant l’actual situació de risc. Afirmen que les plataformes per a les quals treballen: Deliveroo, Glovo o UberEats “no aporten cap element de seguretat, ni han implementat normes especials que evitin el contagi d’aquests operaris”.
La situació de confinament està causant també que les empreses abans esmentades hagin posat en marxa campanyes per captar clientela, amb anuncis com “enviament gratis” o “queda’t a casa”, cosa que suposa als repartidors més feina en condicions perilloses.
A més, expliquen que, com treballen a les odres d’un algoritme (un programa informàtic), han d’estar moltes hores al carrer per poder complir els estàndards fixats, tot i que treballen com a falsos autònoms i per comanda.
Un aspecte que preocupa especialment els ‘riders’ és, sabuda la facilitat de propagació del virus, que es poden convertir en un punt de fuga que contraresti les mesures de seguretat que adopta la societat. En aquest sentit afirmen: “Hi ha companys que han estat testimonis de restaurants amb cuiners i treballadors que sense cap protecció lliuren comandes als ‘riders’ ”. Tot plegat, afirmen, són practiques que permet el Govern a l’haver afegit el col·lectiu dels repartidors de menjar entre els que poden seguir treballant, de manera que “delegen la responsabilitat en les irresponsables empreses de repartiment”.
Sense guants, desinfectant ni mascaretes
En concret, l’associació sindical denúncia empreses com Stuart, Deliveroo, Shargo, Glovo i UberEats, per no complir amb l’article 17,2 de la llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals, per no proporcionar Equips de Protecció Individual (EPI), com guants, gel desinfectant i mascaretes, ni tampoc formació adient que permeti fer els repartiments sense risc ni per al client ni per als treballadors.
Tampoc hi ha cap indicació perquè els repartidors puguin mantenir la distància de seguretat d’1,5 metres respecte a altres repartidors o els treballadors dels establiments on recullen el menjar.
Un altre element de queixa és que algunes empreses, Riders x Derechos esmenta Glovo, tenen en els seus magatzems materials de protecció que no lliuren als treballadors i únicament els donen als treballadors dels dits magatzems.
Els repartidors indiquen també que no es poden acollir al punt de la norma de l’estat d’alarma que possibilita que qualsevol autònom s’accedeix a la prestació d’atur si les seves comandes o facturació cauen per sota del 75% respecte de la mitjana mensual del semestre anterior. Això els permetria demanar fins al 70% de la base de cotització, que, segons afirmen és d’una mitjana de 994,5 €, cosa que els asseguraria un ingrés durant aquesta època de 661 €. Però, vet aquí que quan els ‘riders’ han demanat informació sobre la caiguda de la facturació a les plataformes per a les quals treballen no han rebut resposta en cap cas.
Apunten encara una situació pitjor: la dels treballadors que també fan repartiments però per compte d’altres repartidors, als quals subcontracten els seus comptes informàtics i que en molt casos no tenen paper en regla.
Per tot plegat reclamen que les empreses de repartiment, les plataformes per a les quals treballen, es responsabilitzin de la salut dels seus treballadors i dels clients aplicant les mesures de seguretat adient.
Per tot plegat reclamen que es canviï el decret d’Estat d’alarma i que no consideri la seva feina com a essencial i els permeti restar a casa i cobrar el subsidi.
El segon punt, per als serveis destinats amb necessitat d’assistència es vol que hi hagi un límit d’allò que avui es consideren productes bàsics que es poden dur a domicili.
La tercera petició té que veure amb la necessitat d’aplicar mesures de protecció per a les persones més vulnerables: els llogaters de comptes.
Finalment exigeixen que es regularitzi la figura del rider fals autònom, tal com han deixat clar les sentències i els Tribunals Superiors de Justícia, i es reforci la Inspecció laboral per lluitar contra el frau a la Seguretat Social.
