El proppassat dimecres 28 d’octubre la Fundació Bofill va presentar una extensa anàlisi sobre les competències de la població adulta fonamentada en les dades extretes a partir de l’enquesta PIAAC (Programa per l’Avaluació Internacional de les Competències dels Adults) realitzada fa dos anys a 26 països de l’OCDE.
L’enquesta PIAAC es va realitzar a domicili amb una mostra de 5.000 persones d’entre 16 i 64 anys de cada país amb l’objectiu d’avaluar la competència lectora i matemàtica de cadascuna i extreure conclusions empíriques sobre els sistemes educatius i formatius de cada país així com de la utilització de les competències assolides per les persones en el mercat de treball (experiència laboral).
L’estudi PIAAC té les seves limitacions doncs a més de ser una mostra reduïda no n’hi ha per a Catalunya, només s’estudien dues competències fonamentals, la previsió és fer-lo cada 10 anys i per tant no es poden fer estudis longitudinals en el temps. Tampoc es té en compte l’ocupació de l’entorn de l’enquestat ni una anàlisi per a grups concrets com poden ser els immigrants. Es tracta per tant d’una fotografia en un moment concret de crisi social i financera.
A Espanya, gairebé el 20% dels joves té una competència de lectura força baixa i el 40% té un nivell mitjà, mentre que a l’OCDE només el 39% dels joves tenen nivell baix i mig. L’estudi no atribueix la causa a una baixa qualitat del Sistema Educatiu si no a l’elevat abandonament escolar prematur i per tant a la proporció reduïda de joves que cursen estudis postobligatoris. També són aspectes fonamentals el baix capital cultural familiar i el menor accés a ocupacions qualificades.
Espanya i Itàlia resten a la cua dels 26 països en les competències analitzades, valoració encapçalada pel Japó i Finlàndia. Espanya a més destaca per un nivell d’estudis extremadament polaritzat, ja que un 40% dels joves de 19-24 anys han deixat els estudis en acabar l’escolarització obligatòria, un 40% d’entre 25-35 anys tenen educació universitària i només un 20% assoleix uns estudis de batxillerat o formació professional. Això encaixa amb la greu manca de titulacions de Cicles Formatius de Grau Mitjà que fa anys ens adverteix l’OCDE doncs a Catalunya tenim un 9% respecte al 33% de la seva mitjana.
A Espanya, el 41% de la població adulta participa, en la formació continua. És el 7è percentatge més baix de l’OCDE, només superat per Rússia, Itàlia, Polònia, Eslovàquia, França i Japó. En els països nòrdics un 60% de la població adulta es troba realitzant cursos de formació continuada. S’ha de remarcar a més la dificultat de què aquesta formació arribi a les persones que en tenen més necessitat o que tenen relacions laborals més precàries.
L’informe detalla que Espanya és el quart país amb treballadors “sobreeducats” o “sobrequalificats” amb el 27%. Això equivaldria a dir que quasi una de cada quatre persones assalariades no els ha valgut la pena assolir un cert nivell de competències. Però, cal observar la crítica situació amb tres dades significatives: a Espanya el percentatge de treballadors i treballadores en ocupacions qualificades és del 35%, deu punts percentuals per sota de la mitjana de l’OCDE (45%), a més a més destaca per ser el país amb major nivell d’atur (25%) i un dels nivells de competències més baixos entre els països de l’OCDE i juntament amb Itàlia i Corea del Sud, cal puntualitzar també que és el país amb una major proporció de treballadores i treballadors assalariats en ocupacions elementals (8% a l’OCDE i 14% a Espanya).
Es torna a fer palès que les dones amb igualtat de formació i ocupació reben menor remuneració, i a mesura que augmenta el nivell formatiu aquesta diferència es fa més gran.
En tot l’informe és evident que la formació té un efecte protector davant de l’atur doncs aquest se situa en el 37% per a les persones amb estudis universitaris, disminueix fins al 22% pels que tenen estudis secundaris postobligatoris i fins al 14% pels que tenen estudis obligatoris. Els treballadors assalariats amb estudis superiors gaudeixen en major proporció que la resta de treballadors de contractes a temps complet (43%), contractes indefinits (46%), en una ocupació qualificada (78%) i en el sector públic (66%). I també que les ocupacions amb major estabilitat i a jornada completa contribueixen a mantenir les competències i per tant el capital humà de la societat.
La remuneració i l’obsolescència de les competències va lligada fortament a la contractació de duració limitada amb especial duresa a Espanya. I els sectors amb menors salaris són el primari, transport i emmagatzematge, hostaleria i restauració, activitats administratives i de suport, educació, sanitat i serveis socials, i altres serveis.
Les conclusions fonamentals de l’informe es poden resumir en:
- Emprendre polítiques de reducció de l’abandonament escolar prematur, de l’orientació acadèmica i professional, de l’acompanyament dels joves. I que aquestes siguin transversals en tot el Sistema obligatori, post-obligatòri i de l’aprenentatge al llarg de la vida.
- Augmentar l’oferta qualitativa dels ensenyaments post-obligatòris, per a fer créixer substancialment el nombre de graduats especialment en les etapes de formació professional a les quals tenim mancances molt greus.
- Fer una aposta clara per un model productiu qualificat i de treball digne i estable. Doncs aquest és el millor camí perquè les persones mantinguin les competències i que no es desaprofiti el capital humà.
- Establir polítiques de conciliació familiar perquè aquestes eliminin les afectacions greus d’igualtat de gènere a les dones.
- Obrir el concepte de formació al llarg de la vida de les persones adultes, més enllà de la formació contínua, com aquell que aprofita i coordina totes les ofertes de formació un cop finalitzada la formació obligatòria i que possibilita enfortir i preparar a les persones per a les transicions laborals.
- Enfortir el diàleg social per a enriquir la participació de les polítiques educatives i formatives. Que les polítiques de formació al llarg de la vida estiguin intrínsecament lligades a la negociació col·lectiva i als plans de formació de les empreses dels convenis col·lectius per a mantenir i millorar les competències de les persones adultes.
