Les infermeres, metges, i altres professionals sanitaris, van sortir a la vaga els dies 25 i 26 de gener en unes jornades de protesta que van concentrar a milers de treballadors de serveis públics. Després de les mobilitzacions, el Departament de Salut va negociar durant jornades intenses i a contrarellotge —Metges de Catalunya tenia previst tornar a la vaga els dies 1, 2 i 3 de febrer— per tal de tancar acords que permetessin la desconvocatòria. Després que organitzacions d’altres perfils sanitaris demanessin la seva inclusió a les negociacions i pactes diversos, amb motiu de l’1 de maig els sindicats i agrupacions del sector expliquen la situació i reclamacions dels treballadors de la salut.
Metges: les necessitats urgents per a preservar la qualitat assistencial
Per a Metges de Catalunya, hi ha diversos punts clau que són primordials perquè els facultatius mèdics puguin desenvolupar la seva feina en unes condicions favorables. David Arribas, vicesecretari general de l’organització sindical, apunta a la necessitat de captar i retenir el talent: “s’han d’establir mecanismes i fer temptador que la gent vulgui treballar al sistema públic”. En un món on expressa, “hi ha una competència ferotge”, cal marcar un full de ruta que garanteixi que “els professionals estiguin confortables i feliços”. Cal revisar, diu Arribas, cap a on s’ha de mirar: “hem de tenir clar qui són els nostres ‘competidors’, si altres comunitats autònomes, altres models de gestió, països de l’entorn… analitzar i oferir condicions més avantatjoses on també juguin un paper important la investigació i la recerca”.
S’han d’establir mecanismes i fer temptador que la gent vulgui treballar al sistema públic
Una de les reclamacions transversals que diversos col·lectius del sector sanitari van expressar durant les vagues -i que continuen reclamant- és la dotació de personal i la regulació de les càrregues de treball. Metges de Catalunya és contundent en aquesta línia, demanant estudis que “determinin quin és el màxim de feina que es pot realitzar per a cadascú dels rols del sistema, per tal de no esgotar-los, que no emmalalteixin i garantir la qualitat assistencial. Aquests estudis s’han de dur a terme com més aviat millor per tal que els professionals tinguin punts de referència sobre els que poder-se moure sense patir riscos per la seva integritat i tenir el focus en el pacient”.
L’augment de plantilla és bàsic perquè els professionals “puguin dimensionar la seva feina i estiguin ben compensats”, a més de poder tenir la capacitat de conciliar, que és una de les altres reivindicacions clau. “Cal alliberar temps del dia a dia perquè els metges no es cremin”, diu David Arribas, “necessitem un resultat diferent del qual tenim ara sobre la taula, ja que hi ha un augment del 20% de la tassa de suïcidi entre el col·lectiu mèdic femení respecte la població general amb les mateixes característiques”.
Cal alliberar temps del dia a dia perquè els metges no es cremin
Que el territori pateix desigualtats és una cosa que els metges saben bé, i és que com explica el vicesecretari de Metges de Catalunya, “un aspecte molt important és tenir clar quina és la cartera de serveis que el sistema sanitari públic vol donar als ciutadans i en quin punt del territori ho vol fer. No és el mateix el que puguem oferir a Barcelona que a Figueres”. Per aquesta raó, explica que “és crucial poder dimensionar justament aquesta cartera de serveis que estem donant de forma universal en què ens garantim que els professionals puguin arribar a tot el territori. Quines condicions laborals, quines compensacions els donem a aquestes companyes perquè puguin exercir la seva professió a poblacions o a localitats llunyanes del seu lloc de residència o amb més aïllament”, conclou el vicesecretari de Metges de Catalunya.
Infermeres: les reclamacions de les que conformen la base del sistema sanitari
Les infermeres són un col·lectiu majoritari, com diu Núria Guirado, presidenta d’Infermeres de Catalunya: “les infermeres, en número, constituïm la base del sistema sanitari”. Per aquest motiu, les seves reivindicacions són d’especial interès.
Per part del sindicat presidit per Guirado, les seves reclamacions per a la millora de condicions de les treballadores passen sobretot pel “reconeixement professional del grau i laboral de categoria A1, i també de les especialitats”. La solució d’aquest conflicte laboral, que ve de fa temps, és també una de les peticions clau de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC), com explica la seva presidenta, Ester Giménez, “d’una banda, està el reconeixement de la categoria professional i de l’altre el reconeixement de l’especialitat. Ja fa més de 10 anys que està l’especialitat, hi ha infermeres que són especialistes i actualment opten als mateixos llocs de treball que una infermera generalista”. Per a l’agrupació d’infermeres comunitàries això és imprescindible per “mantenir el valor, i que aquest coneixement que tenen aquestes infermeres es retorni a la població. Tot el cost que suposa aquesta formació, ara mateix no hi ha un retorn fix. Som a la cua d’Espanya en el reconeixement de la categoria professional i tenint en compte que a Catalunya, el sistema sanitari, té un gran valor i està reconegut a escala nacional i internacional… creiem que en aquest sentit està molt per darrere de com hauria de ser”, afegeix Giménez.
Som a la cua d’Espanya en el reconeixement de la categoria professional
Sobre les tasques i la figura de la infermera, AIFiCC manifesta que “la prescripció infermera ha d’evolucionar i s’ha d’ampliar. I això és molt important també de cara a la població i l’accessibilitat, per poder ser més resolutives i evitar la burocràcia que no es pugui prescriure en els altres professionals”. En la línia competencial, Infermeres de Catalunya insisteix en el fet que cal una LOPS [Llei d’Ordenació de les Professions Sanitàries] actualitzada i “adaptada a les competències i responsabilitats exercides amb el seu emparament legal, a més d’una llei del medicament adaptada a les nostres competències i també amb el seu emparament legal”.
La prescripció infermera ha d’evolucionar i s’ha d’ampliar
Núria Guirado manifesta que des d’Infermeres de Catalunya, la jubilació als 60 anys és una de les lluites laborals que cal assolir. El sindicat d’Infermeres forma part de la Mesa Sindical de Sanitat, organització que aglutina professionals sanitaris de diversos perfils i afiliacions (CATAC-CTS/IAC, CGT Alt Camp i Conca de Barberà, SAE, FTC-IAC, USOC, FAPIC, PSI Lluitem, COS, CSIF i Infermeres de Catalunya), per això aquesta reclamació està compartida amb la que expressa Xavi Tarragón, portaveu del grup: “cal començar a treballar per aconseguir rebaixar l’edat de jubilació als 60 anys per al personal sanitari públic, a causa de la penositat, perillositat i toxicitat de les condicions de treball”.
Les reivindicacions més transversals per al sistema sanitari públic
Les reclamacions de la Mesa Sindical són transversals a tot el sistema: “s’han d’equiparar les condicions laborals i salarials de tot el personal sanitari del sistema públic de salut amb independència del prestador pel qual treballen”, expliquen.
S’han d’equiparar les condicions laborals i salarials de tot el personal sanitari del sistema públic
Pel que fa a les ràtios, un factor primordial també per als sindicats representants del col·lectiu d’infermeres, Tarragón declara que cal establir unes ràtios professional-usuària “que contemplin les realitats econòmiques i socials dels territoris i que permetin una correcta assistència i redueixin l’actual càrrega laboral”. En relació amb això, també demanen “dotar d’estabilitat el personal sanitari, augmentant l’oferta pública de places per posar fi als contractes temporals i eventuals, garantint una contractació estable i de qualitat”.
Per garantir les condicions dels professionals, expliquen que afegit a les altres millores, és necessari planificar la creació de “més professionals sanitaris atenent a les necessitats demogràfiques actuals, la demanda assistencial real i l’increment de plantilles estructurals necessàries per poder donar resposta a la necessitat de relleu del personal que es jubilarà els pròxims anys”. Aquest punt passa per ampliar les places de formació especialitzada MIR i IIR. Per a abastir de servei assistencial a tota la població, la Mesa Sindical reclama que es proporcionin facilitats per tal que professionals de la medicina familiar i comunitària vulguin exercir a les zones rurals, a més de, com reclamen des de les vagues de gener, destinar el 25% del pressupost de Salut a l’Atenció Primària.
