Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
“Ens han humiliat, ens han ficat en gàbies”, han denunciat els membres de la flotilla a la seva arribada a Madrid i Barcelona. El primer grup d’espanyols detinguts per Israel ja està a Espanya després de passar tres dies a la presó. Les primeres paraules de l’exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el regidor per Esquerra, Jordi Coronas, van ser per recordar que “ens han segrestat, ens han maltractat, però no és res comparat amb el que pateix el poble palestí”.
El diumenge al vespre van tornar 21 dels activistes espanyols. Els 28 que s’han negat a signar l’ordre d’extradició continuen incomunicats en espera de comparèixer davant del jutge, que haurà de ratificar la sortida forçosa del país. Alguns d’ells han iniciat una vaga de fam.
Colau i Coronas van denunciar que quan els van portar al port, després de l’abordatge en aigües internacionals, “ens esperaven centenars de policies molt agressius i violents. Ens van posar de genolls, amb el cap contra el terra, cridant-nos i així ens van tenir hores”. Ja a l’aeroport de El Prat han explicat al nombrós grup de persones que els esperaven que se’ls “havia negat sortir de la cel·la o l’accés a medicaments en el cas de membres de la flotilla amb malalties cròniques i se’ls ha privat de son en algunes ocasions, entrant a les cel·les amb armes de foc i gossos”.
“Quan hem demanat un metge ens han dit que això era per a humans”, han explicat. I segons el seu testimoni, “la cel·la donava a un pati amb una foto enorme de Gaza devastada per les bombes i amb un escrit en àrab: “Benvinguts a la nova Gaza: És un missatge molt clar d’un Estat feixista. Hem estat tancats a una presó d’alta seguretat on no es respectaven cap dels nostres drets, hi ha hagut maltractament, tracte denigrant”, ha afegit Ada Colau.
A l’aeroport de Madrid, Rafael Barroso, un dels membres de la flotilla que va actuar com a portaveu, va relatar les humiliacions que havien patit durant els dies en què han estat detinguts: “Vam estar set hores lligats de mans, amb les mans a l’esquena, asseguts a l’asfalt; ens van requisar pràcticament tots els estris personals i tot d’una forma tremendament humiliant perquè reien a la nostra cara, ens tractaven com si fóssim menys que animals”.
Ja a la presó, els maltractaments físics i psicològics van ser repetits: “Ens han colpejat, ens han arrossegat per terra, ens han embenat els ulls i ens han ficat en gàbies. Els maltractaments físics i psicològics han estat repetits aquests dies. Ens han arrossegat, ens han lligat de peus i mans, ens han embenat els ulls, ens han insultat, ens han impedit dormir, ens han negat l’assistència mèdica”, va relatar. Un dels periodistes que anaven a la flotilla va afegir que “ser premsa, quan hem estat identificats a la Flotilla, ha suposat que siguem objecte d’especial violència i d’una escala del tracte vexatori”.
Els membres de la flotilla – van explicar – tenien un acord intern perquè, en cas de ser interceptats, una part del grup tornés deportada de manera ràpida als països i poguessin denunciar així la situació. Segons l’exalcaldessa, primer se’ls va oferir signar un document en què reconeixien que havien comès un acte il·legal entrant en aigües d’Israel. Ningú va signar i posteriorment, però, sí que els va posar sobre la taula -i sense l’atenció d’un advocat, segons han explicat- un altre document en què s’acceptava la deportació voluntària.
Ja en l’aeroport de Tel Aviv, segons ha explicat el regidor, les autoritats israelianes els han volgut obligar a signar un document, sense llegir-lo. El paper era una declaració que acceptava que havien intentat entrar de manera il·legal a Israel i que assumien la confiscació dels vaixells. “I quan ens hem negat a signar-ho, els mateixos policies ens han tancat i han signat per nosaltres. Aquestes són les garanties que molts encara insisteixen a defensar com l’única democràcia de l’Orient Mitjà. Una merda. És l’antidemocràcia, un Estat feixista”, va denunciar Coronas.
El regidor d’ERC, que era el capità d’un dels vaixells, va recordar l’abordatge: Els vaixells israelians venien sense llum i, de cop, un focus molt potents ens van començar a apuntar i ens van llançar aigua. Ens van demanar apagar el motor i van entrar els militars, apuntant-nos amb fusells i, a nosaltres, ens van tancar a les cabines”.
Colau va assegurar que, després de les protestes ciutadanes d’aquests últims dies, van notar “un canvi” en el tracte a la presó per part de les autoritats d’Israel. Però ara la gran preocupació se centra en els que continuen detinguts, dels quals alguns s’han declarat en vaga de fam, entre ells Ana María Martín López, Simó Francisco Vidal Ferrandis, Lluís de Moner Mayans, Sandra Garrido Fernández, Lucía Muñoz, Serigne Mbayé i Alejandra Martínez Velasco.
En aquest primer grup tampoc no han arribat els diputats de la CUP, que a través d’un comunicat ha dit que tant Pilar Castillejo com Adrià Plazas s’han negat a signar el document de deportació.
