Els treballadors jubilats d’Endesa mantindran en part la bonificació de què gaudien en el consum d’electricitat. El personal passiu de la companyia elèctrica podrà consumir uns 6.000 kilowatts hora a cost zero i 3.000 kilowatts més a un cost equivalent al 50% del preu en anualitat de retribució en espècie. Aquesta resolució forma part del laude dictat per Manuel Pimentel, que havia estat ministre de treball en governs del Partit Popular.
La solució a aquest contenciós obre la porta a desencallar el conveni de l’empresa elèctrica, que fa 26 mesos que està aturat perquè empresa i representants dels treballadors no es posen d’acord en diversos punts, entre ells el manteniment de la bonificació als treballadors jubilats.
L’acord es produeix tot i que en una sentència l’Audiència Nacional havia donat la raó a la companyia en el conflicte que mantenia amb els sindicats. La resolució havia considerat que, un cop extingit l’anterior conveni col·lectiu sense acord, els beneficis socials de personal jubilat d’Endesa (però no el personal en actiu) vinculats precisament al conveni col·lectiu, quedaven sense efecte. Ara, el laude, que és d’obligat compliment, retorna als extreballadors jubilats de la companyia el dret al consum bonificat.
Des de la companyia s’ha afirmat que el fet que hi hagi una resolució en el laude és positiu per a totes les parts, perquè obrirà la porta a firmar el conveni col·lectiu.
La resolució estableix a més, en 6.000 kilowatts hora el consum bonificat per al 100% de la plantilla d’Endesa. La potència màxima que podrà rebre suport econòmic serà 5,75 kwh en el domicili principal.
Segons Red Elèctrica Espanyola (REE) el consum mitjà d’una llar a Espanya és de 3.272 kilowatts a l’any o 9 kilowatts diaris.
Pel que fa al conveni, cal recordar que el recurs al laude es va fer per un acord entre UGT, sindicat que té majoria en l’àmbit estatal i l’empresa. CCOO no estava d’acord amb l’arbitratge. No obstant això, el pacte implica una durada de sis anys, entre 2018 i 2023. En aquest temps estarà vigent un acord de garanties, cosa que implica que en tot el període no hi haurà acomiadaments de treballadors per motius organitzatius.
La companyia elèctrica es compromet també a la creació d’un miler de llocs de treball durant la vigència de l’acord i estableix també la jubilació obligatòria en com acomplits els requisits per accedir al retir ordinari.
Baixes voluntàries
De manera paral·lela al laude s’ha aprovat un pla de sortides voluntàries per als treballadors que havent superat els 50 anys tinguin almenys 25 anys cotitzats. Pel que fa a les retribucions l’arbitratge reconeix un increment salarial que suposa que, a partir de 2020 hi haurà una millora de més de 4.000 euros. L’increment fix serà de l’1% cada any de la vigència del conveni, entre altres millores.
Els jubilats d’Endesa a Catalunya van ser la punta de llança del moviment reivindicatiu per mantenir la bonificació en el consum d’electricitat. Van realitzar concentracions i mobilitzacions setmanals, recordant que la bonificació té un origen històric vinculat a la vaga de la Canadenca i que sempre ha figurat com a salari en espècie.
Curiosament, els jubilats han tingut sempre el suport de CCOO mentre que UGT va ser el sindicat que va optar per desencallar la situació amb un laude que finalment ha suposat, almenys en part, el manteniment del subministre bonificat d’electricitat.
Fonts de la federació d’Indústria de CCOO a Catalunya s’han mostrat contràries al conjunt de l’acord, tot i que indiquen que prendran una decisió oficial la setmana vinent en una assemblea. Del conjunt del laude, afirmen, només han firmat la part que fa referència al pla de garanties i el punt de les sortides de l’empresa perquè són voluntàries, tot i que recorden que el nou conveni “té unes condicions pitjors a l’últim vigent”.
Els antics treballadors de d’Endesa raonaven la seva reclamació en el fet que molts d’ells havien confiat en l’acord tradicional i tenen les seves llars totalment vinculades al consum d’electricitat. Ara, si els treuen aquest salari en espècie, atès que hi ha persones d’edat molt elevada que no poden canviar les instal·lacions, molts es veurien abocats a la pobresa energètica, per manca d’alternatives.
