Els estudiants que acaben el seu grau en formació professional tenen a Catalunya un nivell d’atur fins a quatre cops inferior al que pateix la mitjana de joves – entre els 16 i els 24 anys- del país. Aquesta és una de les conclusions que es desprèn de l’estudi d’Inserció Laboral dels Ensenyaments Professionals 2019, presentat dilluns, 13 de gener pels consellers de Treball, Chakir El Homrani, d’Educació, Josep Bargalló i el president del consell de cambres, Joan Canadell.
El mateix dia que es presentava a la Llotja de Mar el resultat de l’estudi, CCOO, feia un comunicat crític en el qual afirma: que el Departament d’Educació «barreja naps i cols per justificar la reforma curricular de tota l’FP i l’increment de la formació Dual».
Segons l’estudi esmentat, l’atur entre els joves és gairebé 4 vegades superior a l’atur dels graduats en FP – concretament 22,27 punts per sota en els graduats mitjans i 21,52 punts menys pel que fa als graduats superiors-.
L’informe afirma que el nivell de desocupació és menor a la mitjana d’atur de Catalunya (11,60%) en tots els ensenyaments analitzats de la formació professional, excepte els programes de formació i inserció –adreçats a joves que han deixat l’educació secundària obligatòria i no segueixen estudis en el sistema educatiu-. L’atur també és menor en totes les franges d’edat, per als joves dels 16 als 19 anys és del 6,34%, i en les persones majors de 30 anys se situa en el 10,49%.
Segons el treball oficial, s’evidencia el creixement de la inserció en 14 de les 23 famílies professionals on actua la formació professional respecte l’any passat. Els increments més alts es donen a química (+3,79%), sanitat (+3,76%) i indústries alimentàries (+3,72%).
L’estudi palesa també que els que fan estudis de formació professional no només troben feina amb més facilitat que la mitjana dels joves, sinó que els seus salaris són més alts. Les persones graduades en cicles de formació professional de l’àmbit industrial tenen major inserció laboral i millors sous que els graduats dels altres cicles. En el sector industrial, les famílies de grau mitjà amb més inserció pertanyen al cicle d’indústries extractives (95,24%), i pel que fa al grau superior, corresponen a instal·lació i manteniment (80,06%), fabricació i mecànica (76,36%), i electricitat i electrònica (76,03%).
Com s’ha apuntat, el grau d’ocupació és més alt en les especialitats és superior a la resta de cicles, també ho és en referència a la remuneració econòmica. Del conjunt de graduats d’FP un 33,08% cobren més de 1.200 euros mensuals, mentre que en l’àmbit industrial el percentatge és del 57,04%. Això suposa una diferència de 24 punts. El mateix passa amb la qualitat de la contractació. Si el 31,34% dels graduats dels cicles no industrials tenen un contracte indefinit i el 53,22% ho estan a jornada complerta, en l’àmbit industrial la xifra es del 43,63% i el 74,51% respectivament, afirma l’informe.
L’estudi conclou també que en el sector industrial és on hi ha més igualtat de gènere salarial en els tres nivells d’ingressos analitzats –més de 1.200 euros mensuals, entre 900 i 1.200, i per sota de 900 euros-, mentre que en la resta de cicles els homes cobren un sou més alt de mitjana.
En la seva valoració, el conseller de treball, el conseller El Homrani ha citat les potencialitats de l’FP: «perquè l’FP és clau? – ha dit.- Per tres variables: 1) dóna respostes a les necessitats del nostre teixit productiu 2) pot fer de palanca del canvi per la model productiu, i 3) empodera les persones des de la qualificació professional per tenir les regnes de la seva vida laboral».
Per la seva banda, Josep Bargalló, conseller d’Educació ha destacat que «l’FP és una eina formativa de primera magnitud i una eina d’inserció laboral de primera magnitud. Té uns índexs d’inserció superiors a d’altres estudis, i uns índexs de qualitat pel que fa al tipus de contracte i al tipus de sou; i alhora serveixen per disminuir la bretxa salarial. Ens podem sentir orgullosos, tot i que la podem millorar i tenir encara millors resultats».
El treball analitza, com ho ha fet altres anys, els canals mitjançant els quals els alumnes de formació professional troben feina. En aquesta ocasió es referma com primera via l’empresa on els alumnes han fet les seves pràctiques formatives, per davant de l’enviament de currículum i de la xarxa de relació personal, i esdevé el canal d’intermediació laboral més efectiu. Així, l’empresa de pràctiques ha proporcionat la feina al 27,46% dels ocupats de grau mitjà i al 25,52% dels de grau superior; mentre que la xarxa personal ho ha fet en el 18,46% dels graduats mitjans i el 17,58% dels superiors.
Mentre es feia la presentació de l’estudi, CCOO feia pública la seva valoració crítica. El sindicat afirma que «el treball se sustenta sobre 32.759 enquestes, fetes a alumnat graduat de 416 centres, sense contrastar amb les dades del registre d’alumnes del sistema educatiu, RALC, i els informes mensuals de contractació de cada titulació publicats al servei públic d’ocupació que aportarien fiabilitat i certesa sobre la continuïtat educativa i la inserció laboral dels estudis professionals».
CCOO: resultats pitjors que abans de la crisi
El sindicat assegura que malgrat la manca de contrast amb les dades del mercat de treball i comparant amb el mateix estudi previ a la crisi econòmica del curs 2005-2006, es pot observar que «estem lluny dels resultats d’aquell curs on la inserció laboral va ser del 70,57% respecte al 56,01% actual , i la contractació indefinida total va ser del 35,33% respecte al 31% de l’actual».
Seguint la comparació amb les dades prèvies a la crisi, CCOO afirma que «la contractació precària es perpetua a l’FP amb dades per sota dels resultats pre-crisi», amb tan sols un 36,89% de contractació indefinida al Grau Superior (GS) i un 27,19% al Grau Mitjà (GM), de la qual el 30% no arriba a l’any de durada; per tant al cap d’un any, la contractació indefinida és del 18% al GM i del 24,5% al GS, fruit de la reforma laboral i la rotació i precarietat que ha generat.
El sindicat puntualitza també que l’estudi obvia detalls clau, com que «la comparativa d’inserció laboral d’FP en la modalitat dual i convencional hauria de realitzar-se únicament sobre els cicles que ofereixen les dues modalitats, tenint en compte d’altres factors com el territori i el teixit productiu».
Així, CCOO assegura que la FP Dual va suposar, en el curs 2017-18, només un 8,5% de tota l’oferta de cicles formatius, amb l’afegit que determinats cicles en la modalitat convencional per sí sols ja tenien abans una alta inserció. A més, s’ha de tenir en compte, remarquen que l’alumnat d’FP Dual en arribar-hi ha superat diferents filtres d’accés, segons l’expedient acadèmic i competències, i la part del mòdul de Formació en Centres de Treball (FCT) que realitzen en realitat és un període de prova. «No es pot sustentar la reforma curricular i l’objectiu d’incrementar fins al 30% l’alumnat dual a partir solament d’aquestes dades», conclou en sindicat.
