Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El nombre d’Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO) que es van demanar durant l’any passat es va incrementar en els mesos previs a les dues conteses electorals. Abans i durant el mes d’abril de 2019 i l’octubre i especialment el novembre del mateix any es van incrementar les peticions per acomiadar col·lectivament treballadors, segons les dades a les quals ha tingut accés Diari del Treball.
El nombre d’ERO) que es van presentar els últims mesos de 2019 van alarmar els sindicats. La indústria ha estat el sector més afectat per les reduccions de personal. La preocupació va arribar fins als secretaris generals de CCOO i de la UGT de Catalunya, que van arribar a dir que els ERO tenien un caràcter preventiu respecte d’un possible canvi de legislació laboral que posés dificultats a les retallades de plantilla.
Les dades de gener a novembre de 2019 mostren un creixement del recurs als expedients de regulació d’ocupació respecte al mateix període de l’any anterior. En el nombre d’expedients es va passar de 346 a 440, amb un augment del 27%. Però, és en el nombre de treballadores i treballadors implicats en els tancaments o retallades de plantilla on es veu més clarament el canvi. Fins a la fi de novembre els ERO de 2018 van afectar 5.931 operaris, mentre que en el mateix període de 2019 els empleats que van perdre la feina en expedients col·lectius van ser 9.438, cosa que representa un increment del 59%.
Carlos del Barrio, responsable de política sectorial i sostenibilitat de CCOO de Catalunya, considera que bona part de les peticions de reducció de plantilla presentades per les empreses amb epígrafs genèrics com: motius organitzatius, tenien darrera la motivació d’avançar les retallades abans d’un hipotètic canvi de legislació que fes més difícil la reducció de plantilles. En aquest sentit assegura: “hem pogut veure com hi ha més ERO els mesos de març i abril i el novembre, just en moments electorals que podien fer pensar un canvi en els governs”.
Xifres rècord abans d’abril i de novembre
El febrer de 2019 es van presentar 31 ERO a Catalunya, que van afectar 1,153 treballadors. El març, els expedients van ser 42 i els operaris inclosos en aquestes reduccions de personal 803, una xifra superior a la mitjana. Posteriorment uns mesos hi ha un estira i arronsa polític que acaba amb una convocatòria electoral i just abans de la cita de les votacions es repeteix la presentació inusualment alta d’expedients. Així, l’octubre de 2019 es comptabilitzen 52 expedients, la xifra més alta de l’any. Aquest paquet implica 1.532 treballadors, la xifra més alta fins aquell moment. Les votacions es van fer el 10 de novembre. Aquest mes torna a batre rècords: 51 expedients i 1.632 treballadors afectats.
El degoteig d’ERO van cridar l’atenció dels màxims dirigents de CCOO i també d’UGT. Javier Pacheco, secretari general de CCOO va parlar d’expedients preventius. Per la seva banda, UGT va demanar a finals d’octubre una reunió amb el director general d’Indústria de la Generalitat per fer-li arribar la seva preocupació davant el creixement dels expedients d’aquells mesos. Núria Gilgado, Secretària de Política Sindical de la UGT de Catalunya, explica, “està clar que s’ha volgut aprofitar per reduir plantilles, encara que realment no fes falta. Diverses direccions d’empresa han optat per això davant la possibilitat que després es canvii la normativa nascuda de la reforma laboral i calgui justificar més bé la reducció de plantilla” El mateix sindicat va argumentar que, segons les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) que recull dades de procediments col·lectius i també d’individuals, durant aquell any s’havien perdut a Catalunya 15.200 llocs de treball i que en el tercer trimestre la pèrdua havia arribat a 14.200.
El conseller de Treball, Chakir El Homrani, també va intervenir, el mes d’octubre, enmig d’una onada d’anuncis d’expedients. El responsable de la Generalitat va reclamar el retorn previ de l’autorització administrativa en els ERO, com passava abans de la reforma laboral.
El darrer trimestre de 2019 va veure que empreses com Prysmian, antiga General Cable. L’escorxador Sada, o TE Connectivity presentaven ERO, que, amb la llei a la mà podien fer sense haver de justificar una mala situació econòmica o una crisi especial. En el primer cas, els treballadors de l’empresa de cable van arribar a denunciar que la retallada de producció es feia per aconseguir apujar preus.
En el seu balanç anual, Pacheco, líder de CCOO, va parlar també d’expedients presentats “per si de cas es canvia la llei” i Camil Ros, secretari general de la UGT afirmava sense embuts si calgués el permís “molts dels ERO que hem vist darrerament a Catalunya no haurien tirat endavant”.
Amb la perspectiva que obre el canvi de govern a Madrid, els principals sindicats catalans recorden que la reforma laboral, que voldrien fos abolida va eliminar el permís previ necessari per fer reduccions de plantilla i també va permetre que les empreses només amb la previsió de futures pèrdues despatxessin treballadors.