Els treballadors del grup vinícola Freixenet es preparen per un llarg conflicte. El que havia estat una empresa amb una tradició de relacions laborals amigables ha fet, en opinió dels responsables sindicals, un gir que ha provocat la reacció.
Un portaveu de CCOO explica que cap a la fi de 2012 i principis de 2013 des del grup es va advertir als treballadors que la situació era complicada. Per tant, es van encetar negociacions tendents a pactar una reducció salarial que garantís al mateix temps el manteniment dels llocs de treball.
Després de diversos acostaments, empresa i els representants dels treballadors van acordar negociar una reducció de salaris diferent per a les diverses capes de la societat. En concret, els operaris del grup 1.200, van incloure en un acord rebaixes salarials per als anys 2012 i 2013, i 2014 consistents en retallades del 3, 5, 7, i 10%, de manera que els operaris amb els salaris més baixos rebien una retallada menor, i els directius una retallada més gran. I, segons els sindicalistes, l’acord durava en tots els seus punts fins el 31 de desembre de 2014. A partir d’aquell moment tot s’havia de tornar a negociar.
El fet és que des de mitjans de març al grup Freixenet, es va començar a negociar una renovació del conveni. Com a president del procés hi ha un conegut i respectat expert laboral, Eduardo Rojo Torrecilla.
Fonts sindicals comenten que quan s’havia de cobrar la paga extraordinària d’estiu, de manera reservada es va comunicar als treballadors que es continuava aplicant la retallada salarial, que havia estat vigent fins al 31 de desembre de 2014. Globalment, si es fa la mitjana, això implica una rebaixa del 5% per al conjunt de la massa salarial, explica el responsable de la secció sindical de CCOO, Sergi Lozano.
Immediatament els responsables sindicals es van posar en contacte amb l’empresa. NO entenien que mentre es negocia un nou conveni es mantingués una retallada inclosa en un altre acord ja caducat. A més, “vam fer arribar el missatge que l’excusa que es posava per aplicar la retallada no quadrava amb la voluntat expressada per directius del grup que deien que Freixenet i les seves empreses “van vent en popa”.
I van començar les negociacions. Els delegats sindicals van decidir fer públic el seu malestar. El 14 de juliol, es van desplaçar davant la seu de la patronal Foment del Treball, de la qual és un alt dirigent Josep Lluís Bonet, i es van concentrar protestant contra la retallada de salaris. Aprofitant que el directiu assistia a un acte, el van interpel·lar i “d’una manera inconcreta ens va dir que parlaríem”, però no ha fixat ni dia ni hora per reunir-se amb els treballadors.
Sigui com sigui, els treballadors no aturaran les seves armes de reivindicació, una de les quals és la legal, perquè els acords, opinen, són per ser complerts. Per tant, presentaran denuncia judicial.
Com s’havia decidit en assemblea de treballadors fer-se present a tots els actes públics on assistís algú de Freixenet, es va debatre si es desplaçarien a Bilbao on es va donar un guardó a l’exdirectiu. Finalment no es va fer. els treballadors van valorar que el directiu està ja jubilat i que durant el seu mandat les relacions laborals van transcórrer amb molta normalitat.
De forma paral·lela, els treballadors de les empreses del grup Freixenet: Freixenet, Castellblanc, Segura Viudas, René Barbier i el Grup Comercial Freixenet van decidir convocar els viticultors del Penedès el 27 de juliol per explicar-los la seva situació i fer-los arribar el missatge que les protestes no van contra els interessos dels productors de vi.
De forma paral·lela, el 31 d’agost s’ha convocat una assemblea de delegats sindicals on es decidiran les accions a realitzar coincidint amb l’inici de la recol·lecció de la verema. Sigui com sigui, els sindicalistes ja han decidit que des dels inicis de setembre faran boicot a les hores extres, cosa que afectarà la recollida de raïm i el procés inicial de vinificació.
D’acord amb les decisions adoptades,, al setembre els treballadors del grup acompanyaran els seus directius a Madrid, on hi ha una reunió de la Cambra de comerç d’Espanya, de la qual Josep Lluís Bonet és un alt directiu. Els representants sindicals no entenen el doble llenguatge de l’empresa, que en públic afirma que la recuperació econòmica és un fet i en privat justifica les retallades en la crisi que diuen que afecta a les empreses del sector. Tot en un grup que des de sempre obté beneficis.
I si les mobilitzacions i protestes no donessin un resultat satisfactori, els treballadors, han aprovat fer tres dies de vaga en la setmana que comença el 7 de setembre i que com coincidirien amb la festa major de Sant Sadurní i amb l’11 de setembre podrien suposar una aturada a totes les empreses del grup de set dies seguits.
