“La precarietat mata”. Aquesta frase ha estat repetida diversos cops en la roda de premsa urgent convocada pels sindicats de bombers per denunciar les condicions en què han de desenvolupar la seva feina. Això arran del desgraciat incendi que s’ha cobrat tres vides al barri de Sant Roc a Badalona.
La roda informativa s’ha fet a la caserna de bombers de Badalona, la primera que va atendre la petició d’ajut dels veïns de Sant Roc. En el moment en què representants de CCOO, Marc Guix; UGT, Antonio del Rio; CATAC, Joan Carles Cerdan; Manuel Tito, de CESIF i Lluís Artigues, de la COS, reclamaven més dotacions materials i humanes per al cos de salvament de Catalunya, no hi havia a la ciutat bombers per atendre cap incidència perquè tots els de guàrdia havien sortit a un incendi a un setè pis del barri de La Mina, a Sant Adrià de Besòs, junt amb una segona dotació procedent de la caserna de Santa Coloma de Gramenet. “Actualment hi ha 420.000 habitants a aquesta zona que dependrien, en cas d’alarma, de la caserna de Mataró”, explicava Antonio del Rio, representant de la UGT.
La sensació dels bombers era desencís. Joan Carles Cerdan ha arribat a implorar al President de la Generalitat que atengui la petició urgent dels treballadors del cos i “posi remei a la situació de les emergències”.
L’únic bomber participant en la roda de premsa que no representava sindicats ha estat el que era el sergent de guàrdia de la caserna de Badalona el dia de l’incendi de l’edifici de Sant Roc. Visiblement emocionat ha afirmat que per atendre amb les degudes garanties un incendi com el que es va produir haurien fet falta tres vehicles amb escales i 30 efectius. En aquest sentit es va lamentar que només hi hagués un auto amb escala i no es poguessin fer salvaments per la façana i la part del darrere de l’escala.
Els bombers de la Generalitat estan molt agraïts als seus companys del cos de bombers de Barcelona. “Igual com aquell dia, hi va haver ciutadans que van salvar ciutadans, també hi va haver bombers, els companys de Barcelona, que van salvar bombers”, afirmava un sindicalista.
El fet que l’incendi es produís al costat de Barcelona va evitar, segons els bombers, una situació molt més greu. “Què hauria passat si l’incendi hagués passat a Girona o a Sant Feliu”? es preguntava Manuel Tito, de CSIF.
Reacció ràpida
Just a l’inici de la roda de premsa els bombers han lliurat un document en què expliquen fil per randa el cas de Badalona. Afirmen que l’avís d’incendi de Sant Roc es va rebre a les 9:10 del matí. Van atendre immediatament la petició amb una bomba urbana lleugera, una bomba urbana pesant i una autoescala. La dotació van ser 8 bombers, 3 conductors, un sergent i 3 bombers. Immediatament van acudir bombers de Santa Coloma amb una bomba urbana lleugera i tres bombers, tots els que estaven de guàrdia. I més tard es va afegir un vehicle lleuger procedent de Terrassa.
A les 9:19 els bombers van arribar al lloc de l’incendi i 5 minuts més tard van arribar els bombers de Barcelona, amb 7 vehicles i 25 bombers. Els professionals de salvament van defensar la seva actuació i van puntualitzar que la reacció va ser ràpida, no obstant, “no sabem el que es va tardar a avisar-nos”.
El foc, segons les primeres impressions dels bombers es va produir al pis 1er segona a causa, presumptament, d’una sobrecàrrega en una instal·lació vella i desfasada amb una escomesa punxada.
Els sindicalistes de bombers van afegir una queixa a les ja conegudes i vinculades amb la migradesa d’efectius i mitjans amb les quals treballen: “de les moltes tasques que tenim encarregades com a servei d’emergència, només podem assumir apagar focs” deia Del Rio. En aquest sentit considerava que un cos de bombers com cal hauria de tenir temps i efectius per fer pedagogia a escoles i altres centres cívics per formar els ciutadans sobre què fer en cas de sinistre. Així, va ressaltar que en els pisos en què els veïns van tancar les portes i es van confinar esperant l’ajuda no hi va haver cap desgràcia, mentre que les víctimes es van produir en els immobles on els seus habitants, per desconeixement, van obrir portes i van intentar sortir. Però van fer una pregunta als periodistes per mostrar que la falta d’informació afecta tothom: “quants de vostès han comprovat almenys un cop al mes que el diferencial de casa funciona?”. No hi va haver cap resposta positiva. Cerdan ha explicat que per cada euro gastat en prevenció se’n podrien estalviar un centenar en despeses de salvament i pels efectes dels sinistres.
En tot cas els bombers no van voler carregar contra els ciutadans. “No es pot criminalitzar les víctimes” van repetir. Per això van posar l’èmfasi en la creació d’un protocol que permeti detectar els casos de pobresa energètica abans que es produeixin casos com els incendis. “Malauradament és més fàcil punxar una instal·lació que obtenir una ajuda de serveis socials per escalfar l’habitatge” afirmaven. De fet, des que bombers van començar a denunciar la vinculació entre pobresa energètica i incendis, les bosses de pobresa no només persisteixen sinó que han crescut, segons expliquen els funcionaris públics. Aquest seria el cas de Sant Roc, amb moltes persones fora dels itineraris dels serveis socials i, en l’escala incendiada, amb 10 pisos amb dues vivendes per replà i una mitjana de 6 persones per habitatge.
40 parcs sota mínims i 7 tancats
El trist fet de l’incendi a Badalona no pot fer oblidar la situació general dels bombers de la Generalitat, amb 40 casernes sota mínims, i una mitjana de tres professionals. Set casernes tancades per falta d’efectius i molt material que no passaria una revisió de seguretat.
L’anunciada incorporació de 150 bombers ha estat qualificada d’insuficient pels representants sindicals, que situen les necessitats en un miler d’efectius. Així es podria dotar suficientment el servei d’emergències i suplir les jubilacions que es produiran en un cos que està envellit, afirmen.
