L’Informe anual que elabora el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) cada any va acompanyat enguany d’un informe especial i independent sobre els efectes de la situació sanitària en el treball autònom. Ambdós informes contenen recomanacions consensuades per tots els agents socials que conformen el Consell.
L’Informe especial tracta tres aspectes: l’impacte de la Covid-19 sobre el treball autònom; les mesures adoptades per les diferents administracions i les recomanacions que fa el CTESC.
La davallada en el nombre d’afiliacions registrades per la Seguretat Social al RETA resulta evident. El nombre d’afiliacions va caure en termes interanuals de manera més abrupta a partir del mes de març d’enguany, una reducció que va prosseguir en els mesos següents. Els registres mostren que, durant aquest període, l’afiliació va disminuir a unes taxes que, en el pitjor dels casos, van assolir una intensitat no inferior al -2,5% en termes interanuals.
La reculada va afectar tant als homes com a les dones. No obstant això, tot sembla indicar que en termes de trencament de l’evolució hauria estat més intensa en el cas de les dones, que havien mantingut una evolució més positiva amb anterioritat que no pas els homes.
En termes de PIB, les primeres estimacions mostren una reducció generalitzada del valor afegit brut (VAB) per a tots els sectors. En tots els casos, tret del sector primari, la contracció supera els dos dígits. Tanmateix, si comparem aquesta evolució amb la de l’any anterior, la indústria i l’agricultura llavors ja havien mostrat una certa contracció de l’activitat, que en el cas de la segona havia estat fins i tot més intensa que la d’enguany. Això ens porta a pensar, almenys en el cas de l‘agricultura, que la contracció interanual d’aquests darrers mesos podria amagar també altres factors estructurals més enllà dels derivats conjunturalment de la pandèmia.
El capítol de les mesures adoptades per pal·liar l’efecte de la crisi sobre el treball autònom per totes les Administracions recull un complet catàleg en matèria de Formació i assessorament; mesures de Seguretat Social (situacions de baixes assimilades a accident de treball, sobre cotització, i prestacions); mesures de suport econòmic per garantir la liquiditat (reducció de despesa i aportacions financeres directes) i d’altres.
“El suport de l’administració i el diàleg social seran claus de cara a superar aquesta situació”
Davant la crisi sanitària el CTESC constata que el col·lectiu de treballadors i treballadores autònoms, per la seva dimensió, és més vulnerable als canvis, més encara si aquests tenen incidència directa en la seva facturació tal com s’ha produït en el context de la COVID-19. Cal afegir també que s’inicia un període incert en quant a la demanda, la finalització d’ajudes posades en marxa i, en alguns casos, l’obligació de la devolució de crèdits.
Així mateix, els treballadors i treballadores autònoms estan entre els principals afectats tant per les limitacions i restriccions que s’imposen davant l’augment de la incidència de la COVID-19 després de l’aixecament de l’estat d’alarma com per la crisi de la demanda que estem patint, especialment en determinats sectors (turisme, comerç, cultura…).
Per això el CTESC considera que, en línia amb el Pla de Reactivació Econòmica i Protecció Social i l’Acord Nacional de Bases per a la Reactivació Econòmica amb Protecció Social, cal definir i desenvolupar un pla de xoc amb l’horitzó 2021-2022 i, en conseqüència, encoratja la Generalitat a que, amb urgència i en el marc del Consell Català pel Treball Autònom, elabori i doti pressupostàriament un pla d’actuacions en favor del treball autònom, tenint en compte els sectors d’activitat més afectats (turisme, comerç, cultura, …).
En concret, el CTESC fa consideracions i recomanacions agrupant-les per matèries. En matèria de Seguretat Social, entre d’altres apunta que a partir de l’1 de febrer de 2021, caldria establir una tarifa plana per a aquells autònoms amb una caiguda d’ingressos igual o superior al 50% en el primer trimestre del 2021 en relació amb el mateix trimestre del 2019 (situació pre-COVID-19). Aquesta mesura ha de permetre sostenir l’activitat especialment en aquells sectors relacionats amb el sector turístic i/o qualsevol activitat de caràcter estacional. També equiparar els períodes de cures de fills afectats per la COVID-19 a la incapacitat temporal per contingències professionals. Les absències en el desenvolupament de l’activitat econòmica i/o professional dels pares o mares treballadors autònoms motivades per la necessitat de cura dels fills afectats per la COVID-19, han de ser protegides mitjançant el reconeixement d’aquesta situació com a Accident de Treball, amb la percepció de la corresponent prestació sumada a l’exempció en el pagament de la quota del RETA mentre duri la percepció d’aquesta prestació extraordinària. Finalment, i de manera alternativa, crear un “Bonus Baby Sitter” per professionals autònoms amb persones al seu càrrec (infants i persones dependents) en funció dels ingressos de la unitat familiar.
En matèria d’ajuts i finançament, entre altres elements, diuen que cal establir mesures per facilitar l’adaptació dels locals, instal·lacions i espais de treball als requeriments de seguretat i higiene tals com deduccions en el tram autonòmic de l’IRPF o microcrèdits amb un aval del 100% o establir ajuts directes per autònoms que hagin patit una contracció significativa de la seva activitat, fins a la cobertura mínima del SMI. També suspendre temporalment la presentació de l’IVA, l’IRPF i l’IS fins el mes d’abril de 2021 o avançar el termini de retorn de l’IVA. A banda, mantenir ajudes específiques als sectors altament afectats per la crisi sanitària, com són el turisme, l’hostaleria, el comerç i la cultura, amb mesures com ara la reducció de l’IVA cultural al tipus mínim establert del 0% o del 4% en el turisme i establir una moratòria de sis mesos sense interessos pel pagament d’impostos (IRPF, IVA, IS). Una altra proposta seria reduir el 50% de totes les taxes i impostos municipals (IBI, residus, aigua i activitat econòmica). Així mateix, el CTESC recomana vincular aquests impostos a l’activitat econòmica real dels subjectes passius.
En matèria de formació, demanen aprovar programes de reskilling per aquells autònoms que no tinguin unes competències digitals bàsiques atès que “la formació orientada específicament a la digitalització i sostenibilitat ara és més necessària que mai, ja que la tecnologia ha ajudat clarament a subsistir millor l’impacte de la pandèmia”. També facilitar l’accés dels autònoms als programes en el marc dels fons europeus i el Pla de recuperació, especialment en els dos objectius vinculats a digitalització i sostenibilitat o desenvolupar el Pla de digitalització transversal de país per implantar la banda ampla a tot el territori i facilitar l’accés a eines digitals per adaptar-se a la nova realitat a fi de garantir l’accés universal a les eines de comunicació i teletreball.
Per últim, amb caràcter general, el CTESC proposa regular les cooperatives de foment empresarial previstes a la Llei catalana de cooperatives, concebudes com una forma legal de donar suport a l’emprenedoria i alhora resposta a les necessitats dels treballadors autònoms que puguin iniciar una activitat o bé la duen a terme de manera esporàdica o intermitent.
