Actualitat

Els assalariats perden 30.852 milions en sis anys de crisi mentre les rendes del capital ingressen 62.934 milions més

Entre els anys 2007 i 2013 a Espanya van caure notablement les rendes del treball, tant assalariat com autònom i també ho van fer els ingressos de les administracions públiques, mentre que van créixer amb força els guanys empresarials. En altres paraules, la crisi ho ha estat per a treballadors, autònoms i per als sectors públics, mentre que els empresaris han obtingut més part del pastís de la renda nacional. A propòsit d’això, un informe de CCOO hi posa xifres i raonaments que ho expliquen.

Durant els anys analitzats, 2007 a 2013, la renda percebuda pels assalariats ha caigut en 30.852 milions d’euros, o el que és igual ha baixat un 5,9%. «Aquesta és una caiguda més intensa que l’experimentada pel conjunt de l’economia» explica Alfons Labrador, director d’estudis de CCOO de Catalunya, que junt amb el secretari general, Joan Carles Gallego, ha presentat el treball. Si es mira el pes que aquests ingressos tenen en el pastís general, passen del 49,6% que representaven el 2007 a un 47,2% el 2013.

La caiguda de la remuneració dels treballadors és fruit de la disminució de les percepcions netes i de les cotitzacions socials. Això s’ha produït per la devaluació salarial filla de la reforma laboral. En aquest sentit, es destaca que la productivitat ha crescut per sobre del que ho han fet els salaris. A aquest efecte s’ha de sumar la disminució neta de renda fruit de la caiguda de l’ocupació.

En tercer lloc hi ha l’evolució del que l’informe esmenta com rendes mixtes del treball autònom, que han patit també durant la crisi un ajust de 24.900 milions d’euros, cosa que suposa un descens del 18,6% en els sis anys estudiats. Pel que fa a les rendes salarials d’aquest àmbit, el descens es deu, especialment, a la reducció del nombre de persones que percep renda d’aquesta dedicació.

Per la seva banda, les rendes del sector públic, uns diners que posteriorment reverteixen en forma de serveis i béns a la societat, s’han reduït també de forma acusada en els anys citats. Concretament han perdut 19.940 milions d’euros, cosa que representa un retrocés del 15,4%. Cal tenir, a més, en compte que la tributació directa, que no es comptabilitza com a renda del sector públic, encara ha tingut una davallada més intensa, 32.875 milions d’euros menys, amb un retrocés del 23%. En un context d’ajust del dèficit públic, aqueset  s’ha visualitzat a través de les retallades que han repercutit en els serveis a la ciutadania.

Però en aquesta crisi no tot han estat pèrdues de renda i retallades. També hi ha hagut qui hi ha guanyat. I molt. Les rendes del capital han millorat. Concretament han ingressat un 23,6% més. Dit en xifres 62.934 milions d’euros més. Això significa que el pes dels ingressos ha experimentat un augment en la distribució de la renda global, que passa del 25,3% al 31,7%.

En resum, baixen els ingressos dels treballadors assalariats i treballadors autònoms. També baixen els ingressos públics. I al mateix temps, com si fossin vasos comunicants, pugen les rendes del capital. Labrador explica que la major part dels ingressos de les rendes del capital s’han destinat al desendeutament de les empreses i que una altra part s’ha distribuït com a retribució als accionistes. També augmenten les rendes destinades als habitatges principals de propietat, vinculats amb els propietaris de les empreses .

Comparació amb l’eurozona

L’informe fa un exercici interessant comparant el què ha passat a l’estat espanyol amb què en el mateix periode de temps ha succeït a l’Eurozona. Les dades recollides mostren que l’esforç a la resta d’Europa  la crisi s’ha afrontat de manera diferent a com s’ha fet a països del sud com Irlanda, Portugal, Espanya o Grècia.

A l’Eurozona, durant aquest període, les rendes del capital han tingut un creixement més moderat que el conjunt de rendes de l’economia i perden pes relatiu en la distribució global de la renda, passant del 31,5% al 30,2%. Aquesta reducció és especialment destacada en les sis economies més riques (Holanda, Àustria, Finlàndia, Alemanya, Bèlgica i França).

Contràriament al que ha passat a l’Estat espanyol, en els països del nord d’Europa comunitària, el saldo de les rendes de les administracions públiques en l’Eurozona manté un creixement més intens que en el conjunt de l’economia i guanyen pes en la distribució total de la renda. Aquest fenomen s’acompanya d’un increment de la recaptació de la tributació directa.

Les rendes salarials, les corresponents als emoluments dels treballadors de l’Eurozona, també han millorat el seu pes en la distribució de la renda durant la crisi, passant de significar el 46,0% al 47,9%.

L’informe destaca també que Espanya i Eslovàquia sòn els països on l’increment de les rendes distribuïdes de les empreses en favor d’una part de les llars (vinculades a la propietat de les empreses) ha estat més intensa, amb un increment del 49,6%.

Aproximació a Catalunya

L’estudi fa també una aproximació a l’evolució de la distribució de rendes a Catalunya. Ho fa tot i que no hi ha dades equivalents en l’àmbit català amb les que s’utilitzen tant a Espanya com a l’Eurozona.

Adverteix el treball que en el cas català no les fonts de dades són diferents a les del conjunt espanyol. No obstant això,  n’utilitza unes de semblants: L’Excedent Brut d’Explotació, (EBE), que es comporta igual com l’agregat espanyol. I passa el mateix amb l’agregat salarial. Això és així, perquè Espanya i Catalunya comparteixen factors estructurals en la distribució de la renda primària. Tot plegat permet als investigadors afirmar que allò que s’ha dit respecte a Espanya val per a Catalunya: al Principat la productivitat ha crescut també per sobre dels salaris (amb un increment de l’1,9% anual acumulatiu enfront del 2,7% també acumulatiu que augmenta la productivitat).

Per tant, agafant com a referència les dades del Producte Interior Brut (PIB) enlloc de la Renda Nacional Bruta, per l’economia catalana la pèrdua de les rendes salarials en el període 2007-2013 ha estat de 7.443 milions d’euros, la qual cosa significa una caiguda del 7,7%, més intensa que la que es produeix en el mateix període en el conjunt de l’estat (6,9%).

Aquí podeu trobar l’informe complet