Els acomodadors i acomodadores del Liceu s’han afegit als seus col·legues de l’Auditori i s’han declarat en vaga indefinida. Tant uns com els altres tenen enfront seu l’empresa Manpower Bussines Solutions. Aquesta companyia ha assumit els serveis després que aquests hagin estat subcontractats més d’un cop per les empreses matrius.
En els dos casos les situacions són semblants. Les subcontractacions han fet que les condicions laborals de les plantilles, formades per gent molt jove, hagin arribat a límits que els treballadors consideren intolerables.
Els treballadors de l’Auditori fa ja un mes que estan en vaga indefinida. La situació ha arribat a moments tensos perquè els vaguistes denuncien que l’empresa els substitueix per personal de seguretat, contradint la llei que regula el dret de vaga.
Els acomodadors i acomodadores del Liceu van secundar ahir massivament la convocatòria de vaga feta pel comitè. Davant l’anunci d’aturada es va fer una reunió en què hi van particiar a més dels representants laborals, l’empresa adjudicatària del servei i l’empresa matriu, la fundació del Liceu. Fonts dels treballadors van explicar que de la primera trobada no n’ha sortit cap resultat, però que es mantindran noves negociacions.
Marta Martín és una de les portaveus del col·lectiu de treballadors del Liceu. Explica que, a causa de les diverses subcontractacions la situació laboral “és molt negativa”. I posa exemples: “el salari és de 7,2 euros l’hora bruts, que queden en 6,17 euros nets l’hora. Això, si es poden fer set sessions, dóna un salari mensual que pot oscil·lar entre els 200 i els 500 euros”. No tenen dret a dietes, tot i que molts cops fan torns que van de les 6 de la tarda a les 12 del vespre. I encara un aspecte que sí que tenen al Liceu: servei mínim de 3 hores: “això vol dir que si et criden has de treballar almenys 3 hores i sinó les treballes te les han de pagar” explica la portaveu. Per contra aquest dret no el tenen els treballadors de l’Auditori, tot i formar part de la mateixa empresa, la filial de Manpower.
Un altre punt cridaner és que tant els treballadors del Liceu com els de l’Auditori tenen les condicions laborals vinculades a un conveni que es denomina Link de Externalización de Servicios i que, segons els treballadors, no es renova des de l’any 1992. En aquest sentit els treballadors voldrien estar coberts per un conveni que, almenys pel nom sembla més lògic que assumieixi la seva feina. El van instituir els sindicats majoritaris i les patronals l’any 2009 i es diu conveni de treball de sales d’espectacles de Catalunya.
La protesta dels acomodadors va ser la primera feta conjuntament pels dos col·lectius. Anteriorment els operaris de l’Auditori havien fet accions que van arribar fins a un bloqueig de l’entrada de la sala. Aquesta actuació va ser resposta per la intervenció dels Mossos d’Esquadra.
Els treballadors dels dos centres culturals van començar la mobilització davant del Born. Van entrar en el centre cultural cridant als treballadors d’aquest complex cultural a unir-se a la seva protesta. D’allà van anar al Museu Picasso on, tot i pertànyer a una altra empresa, hi ha constànca que els empleats del centre tenen també reivindicacions laborals no ateses. La tercera estació del Via Crucis ha estat al Museu de les cultures i finalment han trevessat la Plaça de Sant Jaume per concentrar-se a les sis, l’hora en què havia de començar la sessió de la tarda, davant l’entrada del Gran Teatre, que estava totalment vallada amb tanques i protegida per guàrdies de seguretat que avisaven als clients per què es concentressin a un dels costats de la Rambla.
Tant els acomodadors i acomodadores del Liceu com els de l’auditori reclamen ser contractats directament per les dues institucions, amb contracte indefinit, cosa que fan extensiva als que formen part del servei però procedeixen d’Empreses de Treball Temporal (ETT).
En segon lloc reclamen l’aplicació del conveni de locals d’espectacles. També volen tornar a l’operativa prèvia a les modificacions de condicions operades unilateralment per l’empresa.
En tercer lloc insten a donar per superat el període de prova per a tota la plantilla. A més volen que l’empresa proporcioni vestuari per als treballadors i que la disponibilitat sigui consultada i respectada.
