Entre gener i novembre de l’any passat un total d’11.153 treballadors de Catalunya van ser afectats per diversos procediments d’acomiadaments col·lectius, suspensions de contractes i reducció de jornada. Això suposa un descens del 46,5% en el primer cas; d’un 2,8% en el segon i del 62,9% en el tercer, segons les dades fetes públiques pel ministeri d’Ocupació i Seguretat Social. La variació anual dels tres apartats reflecteix un descens del 61%.
En l’àmbit estatal el descens en el nombre de treballadors afectats h a estat menor, un 37,5%. Els acomiadaments col·lectius han descendit un 29,7%, la suspensió de contractes ha baixat un 34,2 i les reduccions de jornada han caigut un 55, 8%. El conjunt de mesures abans esmentades ha afectat en els primers onze mesos de l’any a 88.345 treballadors espanyols.
L’alleujament d’aquests procediments col·lectius ha arribat, sobretot, per la millora de la construcció. Les majors caigudes en el nombre d’afectats en els tres tipus de regulacions d’ocupació que existeixen (acomiadaments col·lectius, reduccions de jornada i suspensió temporal de contractes) es donen en aquest sector (48,7%, 49,8% i 62,5%, respectivament).
Millora discutida
Sobre el paper les dades podrien mostrar una millora de la situació econòmica. Però si es consulten fonts sindicals, l’explicació pot ser una altra, i no tant optimista com la lectura que en fan al ministeri que comanda Fátima Bañez.
“Aquests anys passats s’ha produït un ajustament de plantilles tremend, amb substitucions massives de treballadors fixos per altres temporals o precaris”, ha explicat José Cachinero , Secretari d’Acció Sindical i Política Sectorial, de CCOO de Catalunya. Reconeix que s’ha produït “una petita reactivació”, però que aquesta no té a veure amb les dades. “S’ha de pensar que ara ja no calen expedients d’acomiadament per fer fora la gent”, perquè, afirma Cachinero, “hi ha una gran quantitat de treballadors amb contractes temporals i a temps parcial”. A més, hi ha “altres mecanismes amb els quals fer fora treballadors, com acomiadaments individuals, tant si són objectius com improcedents, no acostumen a aparèixer en les estadístiques”, diu el dirigent sindical. En aquest sentit posa com a punt destacat el fet que “el nombre de treballadors indefinits a la indústria baixa i, en canvi puja notablement la temporalitat en serveis, que és on creix l’ocupació”, assegura.
