Informació publicada a Eldiario.es
El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJC) ha ratificat la condemna a Deliveroo pels seus 532 repartidors falsos autònoms que va detectar la Inspecció de Treball. La sentència de primera instància, coneguda el juliol passat, va ser recorreguda per la multinacional de repartiment a domicili i per missatgers de l’associació afí a Deliveroo, ‘Asoriders’, però les seves reclamacions han estat desestimades per 20 jutges del TSJ madrileny, sense cap vot particular .
El sindicat UGT, que ha defensat a diversos repartidors en el procés judicial, destaca la importància d’aquesta sentència per ser “la primera d’un Tribunal Superior de Justícia sobre un procediment d’ofici, iniciat per les actes de liquidació de la Inspecció de Treball contra la relació de falsos autònoms que mantenia i manté encara Deliveroo (Roofoods) amb els seus repartidors”.
El TSJ madrileny dóna un nou cop al model laboral de les plataformes digitals de repartiment, després de dictar criteri sobre Glovo, sobre la qual també va considerar que els seus ‘riders’ són falsos autònoms. En aquest cas, però, s’analitzaven casos particulars.
Aquesta causa de Deliveroo, que va donar lloc a un ‘macrojudici’ contra la multinacional a la capital espanyola, va ser iniciada d’ofici per la Tresoreria de la Seguretat Social, que va actuar després de l’acta de la Inspecció de Treball, que declarava que tots els missatgers de la plataforma a la capital mantenien en realitat una relació laboral amb l’empresa i no eren autònoms.
La Tresoreria exigeix a l’empresa “un xic més de 1,2 milions d’euros” en matèria de cotitzacions socials impagades pels seus treballadors, segons han explicat fonts de Deliveroo a eldiario.es.
La sentència de l’TSJ madrileny, a la qual ha tingut accés el diari, reitera la mateixa conclusió que el jutjat d’instància: “En la relació jurídica existent entre Roofoods Spain SL i els repartidors concorrien totes les notes o caràcters d’una relació laboral per compte aliè”. És a dir, són empleats i no autònoms, com defensa la companyia. La decisió pot ser recorreguda al Tribunal Suprem.
Fonts de la multinacional responen a aquest mitjà que “per Deliveroo aquesta sentència no reflecteix la forma en què els riders col·laboren amb la companyia. Estem analitzant la resolució per decidir els pròxims passos”. A l’empresa insisteixen en la necessitat de “la reforma de la llei per permetre a les empreses oferir als col·laboradors autònoms més seguretat, sense posar en perill la flexibilitat”.
Control empresarial encara que sigui des d’una ‘app’
Els magistrats coincideixen amb el jutge d’instància en què Deliveroo exerceix un poder de direcció i control sobre els repartidors, que es troben dins de l’àmbit organitzatiu de la multinacional encara que això succeeixi moltes vegades a través d’una app (aplicació mòbil) i sigui més subtil que en una relació laboral tradicional.
“La conclusió és que sí que hi ha subjecció a ordres o instruccions empresarials, ja que la realització pel repartidor de la seva activitat apartant-se de les instruccions impartides per Roofoods Spain SL no és innòcua, sinó que comporta una conseqüència negativa o penalització”, recull la sentència.
Per exemple, els jutges rebutgen la llibertat del repartidor de la qual presumeix Deliveroo, que “no és tan àmplia com es vol aparentar”, ja que si un ‘rider’ accepta una franja horària per repartir però després s’absenta i si rebutja una comanda que li havia estat assignat, baixa la seva puntuació de fiabilitat. Si reparteix ràpid i fa moltes comandes, puja en el rànquing.
Aquest sistema de punts el determina l’empresa i, encara que sembli “automàtic” gràcies a un algoritme, els magistrats conclouen que respon a el control i les directrius pròpies de el poder que ostenta l’empresari sobre un empleat.
A més, hi ha altres indicis de laboralitat més obvis, com que Deliveroo sigui qui imposi els preus als repartidors i consumidors, així com les tarifes als restaurants, sense cap poder de negociació dels missatgers. També que, davant incidències en la recollida o repartiment de comandes, els ‘riders’ contactin amb el personal de Deliveroo per a “que els donin indicacions” sobre què fer.
Intent de desacreditar la inspectora
Un altre dels motius de recurs de Deliveroo i de l’advocada que defensa als missatgers d’Asoriders tracta que desacreditar la tasca de la inspectora de Treball, més tard fitxada per Ciutadans pel Govern de la Comunitat de Madrid. Les dues parts intentaven que el tribunal no acceptés l’acta de l’autoritat laboral, que va argumentar la relació de falsos autònoms dels ‘riders’ de la plataforma.
La lletrada d’Asoriders apunta, per exemple, que s’ha de desestimar la tasca inspectora perquè es basa en informació recollida dels ‘riders‘ (uns 60), “més quan alguns dels repartidors entrevistats poden tenir interès en que la seva relació sigui declarada laboral”.
