El teletreball ha deixat de ser una hipòtesi. La decisió de la Generalitat de centralitzar alguns serveis administratius ha obert el cas. Però ha estat la crisi del coronavirus la que ha focalitzat l’atenció sobre la descentralitzar part de la feina en els domicilis dels treballadors. Més enllà de la urgència, sembla que el teletreball es consolidarà a un ritme elevat.
La crisi del coronavirus ha fet que s’acceleri el recurs al teletreball. L’emergència fa que la solució de treballar des de casa passa per davant de la possibilitat d’acordar i polir els mecanismes que facin més eficient aquesta feina i que això no lesioni els drets dels treballadors.
Abans que aparegués la pandèmia del coronavirus la Generalitat va moure fitxa. Junt amb la notícia que es trasllada a unes instal·lacions centralitzades bona part de la burocràcia es va informar que s’obria a acceptar la pràctica del teletreball. Es calcula que a les noves oficines de Barcelona, situades a la Marina Zona Franca, hi haurà uns 2.600 treballadors. Aquests podran optar dos dies a la setmana per treballar des de casa. El govern català va anunciar, a propòsit del trasllat, que en un termini de tres mesos habilitarà la possibilitat que fins a 40.000 treballadors públics facin teletreball.
Miguel Ángel Merino és responsable de Salut Laboral, Medi Ambient i Mobilitat del sector de la Generalitat . “L’estimació que s’ha fet és que durant dos dies a la setmana un 20% dels treballadors que es desplacin a la nova ubicació puguin treballar des de casa”, afirma. Per això, la Generalitat ha previst que a aquestes persones se’ls facilitarà un PC portàtil. “Una de les condicions que vam plantejar des del sindicat és que els llocs de treball susceptibles de ser descentralitzats siguin definits, és a dir, que no siguin fruit de la decisió unilateral dels caps”, assegura. Una altra condició és que s’asseguri que els treballadors que facin feina des de casa tinguin les mateixes condicions d’ergonomia i seguretat al treball que tindrien a les oficines de la Generalitat. “Cal tenir en compte també el risc psicosocial que es pot derivar de l’aïllament”, explica.
En la banda positiva hi hauria una major possibilitat de conciliació laboral i familiar, segons CCOO, que implica també acostumar-se a la nova realitat. “Hi ha l’assumpte dels costos. A la fi s’ha decidit que es compensarà la despesa que assumeix el treballador aportant la connexió telemàtica i amb l’estalvi que implicarà no haver-se de desplaçar”, diu Merino.
Un últim assumpte no aclarit és la ciberseguretat. No ha quedat clar el repartiment de responsabilitats que es podria produir si com a resultat de treballar des de casa hi hagués fugues d’informació confidencial: dades que fins ara estaven protegides pels sistemes informàtics de la Generalitat, molt més robustos podrien quedar exposades a atacs maliciosos. En aquest sentit, des dels sindicats presents a la mesa de la Funció pública es reclama formació específica en aspectes com la gestió del temps, la ciberseguretat i dret a la desconnexió per als treballadors que assumeixin les tasques de fer feines a distància.
Núria Gilgado és Secretària de Política Sindical de la UGT de Catalunya, recorda que en l’Acord Interprofessional de Catalunya (AIC), firmat per les patronals i els principals sindicats, s’aborden per primera vegada problemàtiques relacionades amb la mobilitat geogràfica internacional, o amb les noves tecnologies i el seu ús personal proporcionat, la desconnexió digital de les persones treballadores en finalitzar la jornada, o aspectes relatius al teletreball.
“El teletreball ha de ser objectivable, mesurable, ha de contemplar la desconnexió, per evitar la desaparició pràctica dels horaris i també han de reconèixer els riscos laborals que, per exemple, poden suposar l’estar moltes hores en cadires no preparades per a la feina”, diu Gilgado.
Aspectes com la geolocalització dels treballadors i la seva relació amb el dret a la intimitat, o el dret a la desconnexió, que eviti que per causes diverses s’allarguin fora de mida les jornades laborals dels empleats. “En tot cas aquests punts i els que sorgeixin més concretament de la pràctica del dia a dia s’han de negociar en els convenis”. Abans que sorgeixin aspectes crítics, Gilgado apunta algunes de les precaucions que caldria prendre per evitar males interpretacions. “Una seria que el teletreball sigui voluntari, mai obligatori. Una altra que sigui reversible. Hauria de quedar clar que és un dret de les persones. Això hauria de voler dir que els treballadors haurien de mantenir, tot i treballar a casa, les condicions laborals que tenien abans”.
La dirigent de la UGT, afegeix que “hem vist els últims temps que cada cop hi ha més empreses que proposen fer teletreball amb l’objectiu de fer estalvis. El metre quadrat al centre de Barcelona és car i hi ha gent que pensa optimitzar els resultats enviant els treballadors a casa”, assegura. Per evitar aquestes maniobres especulatives, la sindicalista considera indispensable establir mecanismes de conciliació i de suficiència .
I els treballadors, com ho veuen?
B. L. és el nom suposat d’un treballador de El Punt Avui que fa més de cinc anys que opera fent teletreball. El diari va tancar la redacció que tenia a Barcelona i gairebé tots els i les periodistes que operaven des de la capital catalana van haver d’escriure des de casa, coordinar-se amb la redacció de Girona per via telemàtica i adaptar el seu ritme de feina a les necessitats d’edicions digital i en paper del rotatiu.
“Treballar tenint nens a casa no és tant senzill”, explica el redactor. Entre els problemes que es poden trobar hi ha quan s’ha de compaginar la cura familiar i la feina. Per afrontar la situació, afirma que cal una gran disciplina.”A mi m’ha salvat la vida” explica. Aprofitar fins a l’últim segon el temps lliure per compaginar tasques. Així “mentre faig trucades puc posar una rentadora i evito els temps morts”. Aquesta activitat “no et deixa desconnectar”, diu el redactor.
A El Punt Avui, quan es va generar el teletreball, es va arribar a un acord a partir del qual l’empresa assumeix una part del cost de la connexió telemàtica. En algunes ocasions es facilita telèfon d’empresa o s’assumeix també part del cost de les trucades de feina. En aquest sentit s’han donat casos en què l’empresa ha pagat cadires ergonòmiques que facilitin la feina. “Des del meu punt de vista la millor forma de fer teletreball és operar per objectius, més que lligant-ho a horaris tancats”, diu el redactor consultat.
La coordinació dels periodistes de El Punt Avui es fa a través dels xats i les xarxes socials. Però també es donen casos en què la falta d’un punt físic on trobar-se ha de ser resolta de manera elemental, algunes seccions amb especial incidència a Barcelona, es reuneixen un cop a la setmana o amb altra periodicitat en bars, per tal de repartir-se feines.
L’emergència sanitària generalitzarà el teletreball, encara que cal pensar que un cop passada la situació excepcional aquesta feina caldrà regular-la per evitar que suposi reduir drets de treballadors que, per exemple, vegin posposada la seva carrera professional a causa de la no presència a les oficines presencials.
