Aquest dissabte, 23 de novembre, el Sindicat de Llogateres ha convocat una manifestació a Barcelona per protestar contra l’increment del preu dels lloguers, sota el lema “S’ha acabat. Abaixem els lloguers”. En només 10 anys, el lloguer a la capital catalana s’ha disparat un 88%, una situació que els moviments per l’habitatge consideren insostenible per a gran part de la classe treballadora. “La gent que vivim de lloguer ja no aguantem més i estem disposades a anar a la vaga si els preus no es redueixen a la meitat”, ha afirmat el Sindicat de Llogateres, que també denuncia que “a l’Estat, el 60% de les compres de pisos es paguen al comptat, sense necessitat d’hipoteca”. A més, destaquen que, a Barcelona, en els darrers 15 anys, la meitat de les adquisicions d’habitatge han estat fetes per inversors amb vuit o més pisos.
La manifestació, que els organitzadors preveuen “multitudinària”, començarà a les 17 h a la Plaça Universitat. Des d’aquí, sis columnes recorreran la Gran Via de les Corts Catalanes i els carrers Calàbria, Consell de Cent i Tarragona, fins a arribar a l’estació de Sants. Durant la marxa, està previst un parlament davant de la Casa Orsola, al carrer Calàbria amb Consell de Cent, un edifici símbol de la resistència contra l’especulació immobiliària. La convocatòria, liderada pel Sindicat de Llogateres, pretén ser una mobilització unitària i transversal, i compta amb el suport de 4.000 entitats i col·lectius, entre ells sindicats d’habitatge locals, organitzacions laborals com CCOO, UGT, CGT i USTEC-STEs; l’ANC, Òmnium Cultural, la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona i entitats ecologistes com Greenpeace i Ecologistes en Acció.
Aquesta protesta arriba un mes després d’una manifestació multitudinària a Madrid, en què, segons els organitzadors, van participar 150.000 persones. Les entitats promotores exigeixen una rebaixa dels lloguers del 50%, l’obligació d’establir contractes de lloguer indefinits i la prohibició de la compra d’habitatge que no sigui per residència principal. També demanen recuperar pisos per a ús residencial, incloent habitatges buits, turístics o de lloguer de temporada. El Sindicat de Llogateres no descarta una vaga de lloguers com a mesura de pressió, animant els inquilins a deixar de pagar fins que els preus baixin. Mesures similars ja s’han aplicat en ciutats com Toronto i Nova York.
CCOO, que s’ha sumat a la manifestació, reclama una limitació i un control efectiu del preu dels lloguers, incloent-hi una regulació específica per als lloguers d’habitatge de temporada. Aquest tipus de lloguer s’ha convertit en la principal escletxa que dificulta l’aplicació de la regulació i el topall de preus que preveu la Llei d’Habitatge. El passat mes de setembre, Junts es va unir a PP i Vox per bloquejar al Congrés el debat d’una iniciativa impulsada pel Sindicat de Llogateres destinada a combatre l’ús fraudulent dels contractes de temporada.
El principal sindicat de Catalunya també demana la creació d’un organisme públic que gestioni i garanteixi els drets tant dels petits arrendadors com dels inquilins; un parc d’habitatge social en règim de lloguer; i mesures per intervenir en habitatges buits de grans tenidors. També proposa la creació d’un fons públic d’inversió per facilitar l’accés a habitatges assequibles.
Els principals afectats per la crisi d’habitatge són els joves, un col·lectiu amb una taxa d’atur del 27%, una temporalitat que triplica la mitjana i sous un 35% inferiors als de la resta de la població. “Ens hi juguem l’emancipació del jovent; per això és essencial fomentar contractes estables i salaris dignes que permetin la independència econòmica. Necessitem polítiques efectives que garanteixin l’accés dels joves a un habitatge digne i que regulin el lloguer d’habitacions i habitatges compartits”, han afirmat des de CCOO de Catalunya.
Nou rècord en el preu de l’habitatge a Barcelona
El preu de l’habitatge a Barcelona va marcar aquest estiu un nou rècord històric, arribant als 1.193 euros de mitjana. A la capital catalana, els únics districtes amb preus inferiors als 1.000 euros són Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu. A Catalunya, més de set milions de persones –el 90% de la població– viuen en un dels 271 municipis on s’aplica el topall de preus previst per la Llei estatal d’habitatge.
