“Hem de construir espais comuns, d’elaboració col·lectiva amb un paper central dels sindicats”, afirmava el secretari general de CCOO Unai Sordo el dilluns en la celebració dels trenta anys de la Fundació Cipriano García, un dels fundadors del sindicat. L’acte es va dur a terme a la seu de CCOO de Catalunya amb la presència del secretari general Javier Pacheco, la sociòloga Sara Moreno i moderat pel periodista i historiador Marc Andreu en un debat per parlar sobre el desenvolupament d’un nou contracte social. Tot entre felicitacions al president Alfons Labrador, per la funció de la Fundació en matèria de memòria democràtica que donava pas a una nova etapa i un logo renovat.
Precisament, el debat es duia a terme en el marc de la obra de Sordo “Los sindicatos y el nuevo contrato social”, on s’explica “Com Espanya va sortir de l’ERTO”. El secretari general afirma que la sortida de la crisi de la pandèmia demostra que “hi ha una alternativa a les polítiques neoliberals que es van dur a terme en l’anterior crisi” i “ha estat una resposta de supervivència al model europeu, ja que si no hauria saltat pels aires”, va sentenciar. Assegura que la COVID-19 ha desmuntat els mantres que s’escolten des de fa quaranta anys: afavorir els acomiadaments i flexibilitzar la contractació. “Hem apujat salaris i fomentat els contractes indefinits amb una nova reforma laboral. Es demostra que fent coses diferents el resultat és més just i efectiu”, argumentava Sordo. A més, afegia, enfront un escenari que afavoreix al progressisme, “cal fer la batalla de les idees i una nova narrativa: o recomponem les classes mitjanes des d’un nou contracte social o amb polítiques neoliberals antigues amb un debilitament de l’estat del benestar”.
La sociòloga Sara Moreno va afegir la variant del gènere, “que ha quedat fora de l’anterior contracte social i sembla que també de l’actual”. Moreno defensava la importància de “democratitzar el benestar” i contemplar el treball no remunerat que s’assumeix en l’àmbit privat majoritàriament per dones. De fet, segons l’Enquesta de Condicions de Vida de l’INE, elles dediquen 26,5 hores setmanals a feines de casa sense remunerar, el doble que els homes. La sociòloga explicava que en totes les crisis passa el mateix: “les dones surten amb més feina sense remunerar; es recupera abans la feina masculina – com la construcció durant la pandèmia–; moltes han de suportar més feina – com les infermeres, les netejadores o les caixeres –; i amb el teletreball, l’espai domèstic és més difícil de separar per a elles”. Per a Moreno és important entendre que la feina que es destruirà amb la descarbonització degut a la crisi climàtica és la feina que s’haurà d’assumir amb les cures, perquè “estem envellint molt ràpid, amb molt poca natalitat”. Javier Pacheco, afegia que en ple segle XXI cal parlar també d’un pacte per nacional per la dependència i per als joves amb l’emancipació al centre. “El contracte social actual no dona respostes a la majoria de la societat i cedeix espai a les idees reaccionàries entre la mateixa classe treballadora”. Per tant, “hem de crear espais de convivència que doni certeses a la gent”, va concloure.
En la mateixa línia, Sordo coincidia que cal donar certeses davant les pors de la ciutadania. “En menys d’una dècada i mitja, molta gent ha patit un gran deteriorament de les seves condicions de vida o han reduït les expectatives del seu projecte vital, motiu que explica l’aparició de nous moviments polítics”, va dir. Els sindicats, per tant, tenen un paper rellevant en la interpretació dels problemes que afecten la classe treballadora i dona’ls-hi respostes, perquè “el neofeixisme fa política amb les incerteses, amb masclisme, nacionalisme, misogínia i homofòbia”, lamentava. “Cal crear un nou contracte social amb solucions des d’allò compartit i comú”, va concloure amb un acte que finalitzava amb una actuació de la coral Roig Encès.
