La darrera decisió adoptada pel govern de l’Estat espanyol, consistent a deixar sense efecte el confinament d’aquelles activitats no essencials, afectarà d’una manera o altra a 4 dels 20 milions de persones treballadores. D’aquesta xifra aproximadament un 20% correspon a Catalunya.
Els càlculs tenen algunes excepcions, com la dificultat per establir el gruix dels treballadors i treballadores que fan feina des de casa seva mitjançant el teletreball. Segons les estimacions d’aquest mitjà, fetes a partir de les dades d’ocupació de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i les activitats descrites com a essencials al Real Decreto-ley 10/2020 i també s’ha utilitzat la distribució de sectors laborals definida a la Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques (CNAE) amb tres dígits, això pot fer que en alguns casos aquesta distribució pugui englobar dins un mateix grup d’activitats a treballadors amb casuístiques diferents.
Entrant en matèria, els que han de retornar a la feina són principalment treballadors de la construcció, la indústria i els serveis que, tot i formar part de sectors que no són necessaris per garantir els serveis bàsics a la ciutadania, s’havia permès que treballessin les dues primeres setmanes de vigència del decret d’Estat d’alarma.
Les activitats que havien estat paralitzades des de l’inici de la decretació de l’estat d’alarma, ja van implicar que, pel capbaix, dos milions i mig de treballadors es quedessin a casa (un 13% del total espanyol). Eren els treballadors de comerços de productes no essencials, del sector de la restauració i d’esdeveniments i instal·lacions esportives i culturals.
La construcció, tant en les obres d’edificis com en tasques d’enginyeria civil, ocupava abans de la frenada d’activitat, gairebé 1,3 milions de persones a Espanya, que, fins que es va decretar el confinament més enèrgic, estaven autoritzades a desplaçar-se a treballar. En aquest sentit caldrà veure què passarà amb les obres que fins a la frenada de l’activitat tenien en marxa tant l’Ajuntament de Barcelona com la Generalitat. Amb l’enduriment de la normativa l’Ajuntament de Barcelona va aturar les obres públiques que tenia en marxa. Després s’hi va afegir la Generalitat, que, per acord de govern, va assumir les despeses salarials i de lloguer de material perquè els contractistes aturessin les 20 obres públiques que encara estaven en marxa (17 ja s’havien paralitzat voluntàriament). En la resta d’obres – tant públiques com privades – els constructors també van haver d’aturar la producció. No se sap quantes d’aquestes activitats podran reprendre’s amb la flexibilització de les condicions de confinament.
D’altra banda, a la indústria hi ha aproximadament 2,5 milions d’ocupats, però un milió d’aquests treballen en fàbriques que no produeixen directament per a frenar la pandèmia ni per garantir subministres bàsics, per exemple la metal·lúrgia o la indústria del motor. La nova situació permetrà que aquest milió de treballadors, sempre que hi hagi les condicions de seguretat adients, retornin a la feina.
A més, hi ha un altre mig milió d’ocupats en sectors industrials que inclouen serveis essencials, però que no ho són del tot. Per exemple, la part de la indústria tèxtil destinada a produir roba laboral i bases de teixits que podran, de nou treballar, igual com la resta de la indústria tèxtil i del calçat.
A partir de dimarts, podran tornar a la feina un milió d’ocupats en sector dels serveis. Són sobretot treballadores de la llar, però també jardiners i treballadors de call centres, entre d’altres.
Set milions i mig de treballadors ocupats, un 40% de la força laboral espanyola, treballen en els que s’han definit com a serveis essencials. Dins d’aquest grup hi trobaríem la sanitat i l’assistència sociosanitària (que ocupa 1,7 milions de persones); el comerç d’alimentació, farmàcies i gasolineres, entre d’altres (que n’ocupen 1,6 milions); serveis com la neteja, l’ordre públic, la defensa, la bugaderia i les funeràries (que n’ocupen 1,3 milions); i els relacionats amb el subministrament d’energia, la gestió de l’aigua i dels residus (200.000 empleats).
També són considerats essencials altres sectors que garanteixen el funcionament de les activitats anteriorment descrites. Per exemple, el sector primari (on treballen gairebé 800.000 persones); les indústries que produeixen per sectors essencials com la de l’alimentació, la química i la farmacèutica (que engloba 1 milió de treballadors); i el transport de mercaderies i de passatgers (850.000 empleats), per garantir que els treballadors essencials arribin al seu lloc de feina.
El teletreball
Abans de l’aturada més forta es contemplaven uns 5 milions de treballadors que podrien estar fent teletreball, tot i que la decisió depenia de cada empresa. Es tracta, per exemple, de part dels treballadors de l’administració pública, les finances, la publicitat o l’assessoria.
Dins d’aquest grup també s’inclouen els 1,4 milions de treballadors de l’educació que, fruit del tancament dels centres educatius el divendres 13 de març, van deixar de moure’s per treballar i van començar a practicar, en la mesura del possible, el teletreball.
