El setembre de 2015 Isaac Cuende era el primer repartidor de Glovo a Madrid, “l’únic que hi havia llavors amb un altre company que feia la tarda”, i aquest dimecres s’ha convertit en el treballador que ha aconseguit la primera condemna del Tribunal Suprem a una plataforma digital per la seva model laboral. Els magistrats de la Sala Quarta de l’Alt Tribunal conclouen que la relació entre els missatgers (també anomenats riders) és laboral, no d’autònoms, en aquesta primera ocasió que han abordat un cas d’aquest tipus. “En veure la notícia a Internet he reconegut la certesa orgànica que jo sentia des de fa molt, que era un treballador, i malgrat les sentències en contra que vam tenir, jo ho sabia, perquè ho he viscut en les meves carns”, respon Cuende a elDiario.es unes hores després que es conegués la notícia.
El treballador va estar en l’arrencada de l’aplicació a Madrid, després que Glovo ja fes un temps que funcionava a Barcelona. “No hi havia ningú quan van arrencar aquí. Era jo al costat d’un altre company a la tarda. Sóc actor i hi ha vegades que no tinc feina, així que vaig veure l’anunci per internet i vaig anar. Em van dir com funcionava, van fer una selecció i em van agafar a mi al matí i a un altre noi a la tarda. Aparentment anàvem a ser autònoms, però segons anava passant el temps, canviava tot el que ens havien explicat a l’inici”, relata.
En origen, la idea semblava clara: ell havia d’estar donat d’alta d’autònom, aportar el seu mòbil i la seva bicicleta i podia fer repartiments i treballar quan volgués. “Et diuen això i, és clar, de puta mare, però em vaig adonar ràpidament que aquest model no podia funcionar. El primer, quan érem tan pocs, era què passava amb les comandes si jo no treballava. Ningú les lliurava”, recorda. “Per això, van acabar per assignar-nos uns torns. Jo treballava al matí i ja no era igual, no treballava quan volia”.
Amb el temps, els problemes van ser altres. Van arribar amb la competència, més gent interessada a treballar havia sentit parlar de Glovo i calia “lluitar” per aconseguir hores de treball. “Va començar a arribar molta gent. Al principi érem pocs i sobretot espanyols, però després es va sumar molta gent i molts venien de fora de països en els quals estaven molt malament, com Veneçuela, i que acceptaven qualsevol situació perquè el que necessitaven era treballar”, explica Cuende.
“Glovo va fer l’aplicació molt més complexa, d’una manera enganyosa, que et feien connectar per nassos. Per què? Perquè si no treballaves i donaves a un botó per estar connectat, no et sortien les comandes suficients. Era com un càstig”. Aquest sistema que relata l’exmissatger de Glovo ha anat canviant al llarg del temps però té en essència un mecanisme de valoració dels riders que els assigna una “nota”. Amb més nota, aquests tenen més opcions de treballar més i accedir a les millors hores. La “mà invisible”, l’algoritme que regeix aquestes puntuacions, és dissenyat per Glovo i obeeix als seus interessos, el que suposa una via de control i organització de l’activitat, segons li han recordat en diverses ocasions a l’empresa catalana la Inspecció de treball i diversos jutges. El cap no és una ‘app’ en abstracte, el cap és Glovo.
“Glovo va fer l’aplicació molt més complexa, d’una manera enganyosa, que et feien connectar per nassos. Per què? Perquè si no treballaves i donaves a un botó per estar connectat, no et sortien les comandes suficients. Era com un càstig”
Isaac Cuende explica que en un inici tenia molta relació amb els “managers” de Glovo i que era una veu escoltada entre els repartidors de Madrid per la seva veterania. “Em vaig queixar moltes vegades, que això no podia ser així”. Però un succés va esgotar la seva paciència i el va anar enviant cap a la via judicial. “Vaig tenir un accident i em van tractar fatal. Estaves a terra i el que els interessava era on era l’hamburguesa per anar a recollir-la. Literalment. No sé, una manca d’humanitat, d’empatia… Algú que ha començat a més amb tu, no sé, em sembla d’un mal emocional brutal”, lamenta. En no treballar, li va baixar la puntuació i li feia més difícil treballar. Després va emmalaltir de grip i va passar el mateix. Estava immers en un bucle en el qual ja no quedava res de la primera xerrada del “treballa quan vulguis”.
El treballador es va posar en contacte amb l’advocat Luis Suárez Machota de SBO Advocats, que ja li havia defensat en un cas en el passat. “Li vaig dir, Luis, anem fins al final amb aquesta gent, això no pot ser. Així que ens vam posar mans a l’obra”, recorda. I la relació d’Isaac Cuende va tornar a compondre un altre capítol de “primeres vegades” amb Glovo. El missatger va ser el primer treballador que va perdre davant l’empresa en els tribunals. La primera victòria de Glovo davant d’una jutgessa amb la qual la multinacional catalana fundada per Oscar Pierre va treure pit de la validesa del seu model de negoci, tot i que la Inspecció de Treball ja començava a concloure l’existència de frau en la contractació.
El seu cas també va ser el primer que va donar una victòria a Glovo en un Tribunal Superior de Justícia (TSJ), amb un tribunal dividit en una sala de Madrid. Finalment, els 17 magistrats del TSJ madrileny van dictar criteri sobre Glovo i van concloure que els seus repartidors són falsos autònoms. Derrota rere derrota, Isaac Cuende seguia esperant que en algun moment una sentència reflectís la seva “veritat”. “Podia haver passat que no passés, però sempre he tingut esperança en què a la fi guanyaríem perquè ho tenia molt clar”, afirma el treballador, que assegura que la companyia li va oferir “uns 5.000 o 8.000 euros” per deixar tot enterrat en un acord prejudicial abans del primer judici.
“L’empresa em va oferir diners abans d’entrar al primer judici perquè ho deixés. Els vaig dir: ‘No, ni encara que em doneu un milió d’euros. És que no, sou molt dolents i esteu fent una cosa molt dolenta”, apunta. “Hi ha companys que van agafar la pasta, però jo no anava a fer-ho. Vaig denunciar pels meus néts, per tots els treballadors i per mi, que hem viscut amb Glovo un menyspreu propi de l’Edat Mitjana, una falta d’empatia brutal”.
El resultat de la sentència dóna esperança a Isaac Cuende en què pugui imposar el model laboral, encara que més per l’acció de Govern que de la mateixa empresa, de la qual Cuende espera poc. El seu fundador, Oscar Pierre, va afirmar el novembre de 2018 que, si el Suprem creava jurisprudència i concloïa que els seus missatgers són treballadors, “seria una feina, però ens adaptaríem”. Ara la multinacional s’ha remès en el seu comunicat a l’espera de “la definició d’un marc regulador adequat per part de Govern i Europa”.
Hi ha companys que van agafar la pasta per no denunciar, però jo no anava a fer-ho. Vaig denunciar pels meus néts, per tots els treballadors i per mi, que hem viscut amb Glovo un menyspreu propi de l’Edat Mitjana, una falta d’empatia brutal
L’exmissatger de Glovo demana altura de mires a Govern en la seva anunciada llei contra els falsos autònoms en plataformes digitals. De moment, sembla que la normativa es va a cenyir només als repartidors a domicili, en la ja anomenada ‘Llei Rider’, una cosa que no convenç Cuende. “Veig que això és com la política ara, molt pragmàtica i que no estan veient el global. Això no només està passant en el repartiment. Tinc un fill fisio que treballa com a autònom en un hospital privat i té horari i que fitxar. Això és un model que s’està inoculant per tot arreu. Que treguin el bisturí per legislar… És que no. No em crec que no estiguin veient això, perquè ho veig fins jo, sembla més aviat que no ho volen veure”, critica.
Què li agradaria que suposés aquesta sentència en Glovo? “M’agradaria que regulessin als treballadors, que se’ls donés el valor i la importància que tenen dins del seu gremi, que reconeguin que són una peça fonamental d’aquest negoci, de l’activitat que estan fent. Que els protegeixin legalment com ha de ser: tens un treballador que t’està donant un benefici, ho has de protegir. Si no, no ets un empresari. Ets un mercenari”.
Aquesta és una entrevista de eldiario.es
