Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El secretari d’Estat d’Ocupació i Economia Social, Joaquín Pérez Rey, va comparèixer a la Comissió de Treball, Inclusió, Seguretat Social i Migracions per informar els temes relatius al Projecte de Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per al 2022 corresponents al seu departament.
El pressupost del Ministeri de Treball i Economia Social per al 2022 és de 30.142 milions d’euros. Pel que fa a l’any 2021, i gràcies a l’evolució positiva de l’atur, requerirà de 2.478 (-7,6%) milions d’euros menys que el 2021, ja que disminueix la despesa en prestacions del Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) que no requerirà els recursos extraordinaris que van permetre el 2021 i el 2022 fer front als quantiosos efectes de la pandèmia en l’àmbit laboral. La resta de partides s’incrementen un total de 599 milions d’euros.
“El projecte de pressupostos per al Ministeri de Treball i Economia Social per a l’exercici del 2022 suposa reforçar el salt tant quantitatiu com qualitatiu que iniciem amb els Pressupostos Generals de l’Estat el 2021 al conjunt de les polítiques d’ocupació”, ha assenyalat Joaquín Pérez Rey a la seva intervenció.
En aquest sentit, els pressupostos estan dissenyats per respondre sis objectius fonamentals: desplegar unes Polítiques Actives d’Ocupació (PAE) per generar treball de qualitat; contribuir a la reactivació econòmica i a la transformació verda, digital i social; millorar el sistema de protecció per desocupació; reforçar la protecció de la salut laboral; articular una autèntica política pública d’economia social i combatre les desigualtats i bretxes en l’àmbit laboral.
Despesa en prestacions
Els pressupostos, d’acord amb l’evolució positiva de l’ocupació en els darrers mesos, no requereixen del mateix nivell de despesa en prestacions del Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) que l’exigit als pressupostos anteriors.
El pressupost del 2022 destina 22.093 milions d’euros a la protecció de les persones en atur, sumant en aquest epígraf tant les prestacions contributives com les assistencials.
El descens en les necessitats de despesa s’uneix a una millora dels ingressos gràcies a l’aportació d’un nombre més gran de persones treballadores que permetrà millorar la capacitat d’autofinançament i reduir la contribució de l’estat destinada a prestacions la quarta part de l’exercici del 2021. A més, el 2022 augmenten els recursos que es destinen a prestacions assistencials, cosa que permetrà donar cobertura a les persones que més ho necessiten.
El Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) rebrà un total de 29.121 milions d’euros i augmentarà els recursos destinats a personal un 3,65%. També creixeran un 29,73% les inversions en digitalització per poder atendre les necessitats d‟aquest organisme essencial per a la protecció social que afronta una transformació integral.
El programa destinat als serveis públics d’ocupació compta amb la seva aportació històrica més gran, d’un total de 92 (+4,5%) milions d’euros.
Polítiques Actives d’Ocupació
L’altra gran partida, la destinada a finançar les Polítiques Actives d’Ocupació (PAE) manté els recursos. Es destinen 6.480 milions d’euros a aquest concepte en els pressupostos del 2022. És un augment del 0,2% respecte al 2021, un exercici en què es va produir un increment extraordinari del 35,7% en els recursos de les polítiques actives, una palanca imprescindible a l’aposta per la millora de l’ocupabilitat de les persones treballadores i per la millora de l’ocupació.
Cal assenyalar que aquestes polítiques comptaran amb 1.055 milions d’euros més destinats a la formació professional per a l’ocupació. En conjunt, els 7.535 milions d’euros suposen la dotació més gran per finançar polítiques actives en tota la història.
Les comunitats autònomes poden disposar d’uns recursos similars als de l’exercici anterior per posar en marxa els programes.
El SEPE gestionarà, addicionalment, 63,3 milions d’euros dins del Pla nacional de competències digitals per adequar i fer avançar les competències digitals i adaptar-les a les demandes del mercat laboral.
Major qualitat de la protecció
L’Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples (IPREM) es revalora per segona vegada des de començament de legislatura en un 2,5% que se sumarà a l’anterior pujada del 5%. En els dos darrers anys, aquest indicador s’ha incrementat en 41 euros.
Prèviament, aquesta referència no s’incrementava des del 2017 i va romandre pràcticament congelada entre els anys 2011 i 2017.
Millora de partides pressupostàries
La Inspecció de Treball i Seguretat Social incrementa els seus recursos el 12,52%, cosa que permet elevar el pressupost fins als 197,81 milions des dels 175,80 milions de dotació del pressupost del 2021, el primer des del seu naixement.
La dotació de personal s’incrementa en 23,22 milions d’euros, eix prioritari per reforçar la Inspecció.
L’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball (INSST) ho fa l’1,25%, fins a 42,2 milions d’euros, reflex de l’interès per garantir els drets de les persones treballadores, especialment als entorns de més risc. En aquest marc, es potenciarà la feina del Laboratori d’assaig del Centre Nacional de Mitjans de Protecció.
El Consell Econòmic i Social (CES) augmenta la dotació un 1,8%, fins a 8,91 milions d’euros.
Es manté pràcticament igual la dotació del Fons de garantia salarial, amb 830,2 milions d’euros. Un 96% dels recursos estan destinats al pagament de prestacions i no es preveu que un increment de la fallida empresarial requereixi més crèdit.
Economia social
El Ministeri de Treball i Economia Social reforça el seu compromís amb el treball autònom i l’economia social perquè consolidin el seu pes com a col·lectius rellevants al mercat de treball amb una partida pressupostària de més de 15 milions d’euros.
Aquest pressupost volen que permeti desenvolupar els elements centrals de l‟Estratègia Espanyola de l‟Economia Social i donar suport al sector com a eina de transformació i referent en matèria de Responsabilitat Social de les Empreses.
Igualtat
Afirmen també que la promoció de la igualtat d’oportunitats i la feina de qualitat per a les dones són objecte de polítiques transversals del Ministeri de Treball i Economia Social.
Als programes de contractació de dones de col·lectius vulnerables i als incentius a la contractació de substitució se sumen, ara, els programes relatius a l’ocupació a nivell rural i urbà i els projectes pilot de cooperatives i empreses d’inserció.
Joves
Asseguren a més que avançar a les polítiques d’integració laboral dels joves és un altre dels eixos fonamentals dels pressupostos del Ministeri que suposen una aposta per garantir les condicions de treball decent per a aquest col·lectiu que ha patit dues crisis econòmiques.
A més de desenvolupar programes que incentiven la contractació de joves o de formació en alternança juntament amb els previstos a Garantia juvenil, es posaran en marxa incentius per al retorn del talent emigrat i per plans d’ocupació jove en programes com l’Investigo, dirigit a l’àmbit de la ciència i la tecnologia o la contractació per a la primera inserció laboral.
